Dimarts 9 d’Octubre
Levític 3 i 4
3
1 »Quan algú de vosaltres presenti al Senyor una ofrena de bestiar boví com a sacrifici de comunió, ha d'oferir un mascle o una femella que no tingui cap defecte.
2 L'oferent posarà la mà sobre el cap de la víctima i després la degollarà a l'entrada de la tenda del trobament. Els sacerdots descendents d'Aaron aspergiran amb la sang els quatre costats de l'altar.
3 D'aquest sacrifici de comunió, oferirà al Senyor, perquè el foc ho consumeixi, el greix que cobreix el ventre,
4 els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge, extreta amb els ronyons.
5 Els sacerdots descendents d'Aaron ho cremaran tot a l'altar, damunt les restes de l'holocaust que hi ha sobre la llenya del foc, com a ofrena que el foc consumeix, ofrena d'olor agradable al Senyor.
6 »Si l'ofrena presentada al Senyor com a sacrifici de comunió és un cap de bestiar dels ramats d'ovelles o de cabres, haurà d'oferir-se un mascle o una femella que no tingui cap defecte.
7 »Si algú de vosaltres ofereix un anyell, el presentarà davant el Senyor,
8 li posarà la mà sobre el cap i el degollarà davant la tenda del trobament. Els sacerdots descendents d'Aaron aspergiran amb la sang els quatre costats de l'altar.
9 D'aquest sacrifici de comunió, oferirà al Senyor, perquè el foc ho consumeixi, el greix, la cua sencera tallada arran, el greix que cobreix el ventre,
10 els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge, extreta amb els ronyons.
11 El sacerdot ho cremarà tot a l'altar, com a aliments que el foc consumeix en honor del Senyor.
12 »Si l'ofrena és del ramat de cabres, la presentarà davant el Senyor,
13 li posarà la mà sobre el cap i després la degollarà. Els sacerdots descendents d'Aaron aspergiran amb la sang els quatre costats de l'altar.
14 D'aquest sacrifici de comunió, oferirà al Senyor, perquè el foc ho consumeixi, el greix que cobreix el ventre,
15 els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge, extreta amb els ronyons.
16 El sacerdot ho cremarà tot a l'altar, com a aliments que el foc consumeix en honor del Senyor. Tot el greix és per al Senyor.
17 »És una llei perpètua que totes les generacions heu d'observar arreu on habitareu: no menjareu gens de greix ni de sang.
4
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Comunica això als israelites: Quan algú de vosaltres cometi involuntàriament una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, feu això:
3 »Si el qui ha comès la falta és el gran sacerdot, implicant així el poble en la seva culpa, ha d'oferir al Senyor un vedell que no tingui cap defecte, com a sacrifici pel pecat.
4 El portarà a l'entrada de la tenda del trobament, davant el Senyor, li posarà la mà sobre el cap i després el degollarà davant d'ell.
5 Prendrà sang del vedell i la durà a la tenda del trobament,
6 mullarà el dit en la sang i, a la presència del Senyor, aspergirà set vegades l'exterior de la cortina que separa el lloc sant del lloc santíssim.
7 Després, a la presència del Senyor, untarà amb la sang els angles de l'altar de l'encens aromàtic, situat dins la tenda del trobament. La resta de la sang del vedell, la vessarà al peu de l'altar dels holocaustos que hi ha a l'entrada de la tenda.
8 Acabat traurà tot el greix del vedell ofert en sacrifici pel pecat, és a dir, tota la part greixosa que cobreix el ventre,
9 els dos ronyons amb el seu greix, el gras dels lloms i la part lobular de sobre el fetge extreta amb els ronyons,
10 tal com es fa amb el vedell ofert com a sacrifici de comunió, i el sacerdot ho cremarà a l'altar dels holocaustos.
11 Però la pell del vedell, tota la carn, amb el cap i les potes, els budells amb els excrements,
12 és a dir, tot el que resta del vedell, ho farà treure fora del campament en un lloc ritualment pur, a l'abocador de les cendres, i ho cremarà damunt la llenya. És allí que ha de ser cremat.
13 »Si és tota la comunitat d'Israel la que, sense adonar-se'n, ha fet una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, ha comès una falta, encara que els hagi passat inadvertida.
14 Quan es conegui la falta comesa, la comunitat haurà d'oferir un vedell com a sacrifici pel pecat: el portarà davant la tenda del trobament.
15 Els ancians de la comunitat posaran les mans sobre el cap de la víctima, i després un d'ells la degollarà davant el Senyor.
16 El gran sacerdot durà sang del vedell a la tenda del trobament,
17 mullarà el dit en la sang i, a la presència del Senyor, aspergirà set vegades l'exterior de la cortina que separa el lloc sant del lloc santíssim.
18 Després untarà amb la sang els angles de l'altar, situat dins la tenda del trobament, davant el Senyor. Tota la resta de la sang, la vessarà al peu de l'altar dels holocaustos que hi ha a l'entrada de la tenda.
19 Acabat traurà tot el greix del vedell i el cremarà a l'altar.
20 Amb aquest vedell farà exactament el mateix que es fa amb el vedell ofert com a sacrifici pel pecat. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació per la comunitat, la falta els serà perdonada.
21 Després, tot el que resta del vedell, ho farà treure fora del campament i ho cremarà, tal com es fa amb el vedell esmentat anteriorment. És el sacrifici pel pecat de la comunitat.
22 »Si és el sobirà qui, sense adonar-se'n, ha fet alguna acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, el seu Déu, ha comès una falta.
23 Tan bon punt l'hagin fet adonar de la falta comesa, portarà com a ofrena un boc del ramat de cabres que no tingui cap defecte.
24 Posarà la mà sobre el cap del boc i després el degollarà davant el Senyor, al lloc on degollen les víctimes ofertes en holocaust. És un sacrifici pel pecat.
25 El sacerdot mullarà el dit en la sang de la víctima i untarà amb la sang els angles de l'altar dels holocaustos. Després vessarà la resta de la sang al peu de l'altar.
26 Acabat cremarà tot el greix a l'altar, com es fa en els sacrificis de comunió. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació pel sobirà, la falta li serà perdonada.
27 »Si algú altre, sense adonar-se'n, fa una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, també ell ha comès una falta.
28 Tan bon punt l'hagin fet adonar de la falta comesa, portarà com a ofrena una cabra que no tingui cap defecte, en sacrifici pel pecat.
29 Posarà la mà sobre el cap de la víctima i després la degollarà al lloc on degollen les víctimes ofertes en holocaust.
30 El sacerdot mullarà el dit en la sang i untarà amb la sang els angles de l'altar dels holocaustos. Després vessarà tota la resta de la sang al peu de l'altar.
31 Acabat traurà tot el greix tal com es fa amb la víctima oferta com a sacrifici de comunió, i el sacerdot el cremarà a l'altar, com a ofrena d'olor agradable al Senyor. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació per aquella persona, la falta li serà perdonada.
32 »Si en comptes d'una cabra presenta una ovella com a sacrifici pel pecat, no ha de tenir cap defecte.
33 Posarà la mà sobre el cap de la víctima i després la degollarà en sacrifici pel pecat al lloc on degollen les víctimes ofertes en holocaust.
34 El sacerdot mullarà el dit en la sang de la víctima i untarà amb la sang els angles de l'altar dels holocaustos. Després vessarà tota la resta de la sang al peu de l'altar.
35 Acabat traurà tot el greix tal com es fa amb l'anyell ofert en sacrifici de comunió, i el sacerdot el cremarà a l'altar, damunt les ofrenes cremades en honor del Senyor. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació per la falta que aquella persona havia comès, la falta li serà perdonada.
Joan 1: 18-27
18 A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l'ha revelat.
19 Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren:
--Qui ets, tu?
20 Ell no es va negar a respondre i confessà clarament:
--Jo no sóc el Messies.
21 Ells li preguntaren:
--Qui ets, doncs? Elies?
Els respon:
--No el sóc.
--Ets el Profeta?
Respongué:
--No.
22 Llavors li digueren:
--Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?
23 Ell va declarar:
--Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes.
24 Alguns dels enviats, que eren dels fariseus,
25 li van fer aquesta altra pregunta:
--Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?
26 Joan els respongué:
--Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu,
27 el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.
Este sencillo versículo (18) me desvela uno de los
más grandes misterios que nunca han existido, cómo es Dios. Hay todo tipo de
especulaciones acerca de Dios, su persona, cómo es, qué siente, qué piensa y,
especialmente, cuáles son sus actitudes hacia nosotros los seres humanos.
¿Es Dios un policía universal siempre preocupado en castigar a los pecadores, de forma especial a aquellos que cometen pecados de índole sexual? o, por el contrario, ¿Es Dios alguien totalmente desinteresado de su universo al cual, una vez creado, a dejado a su propia suerte? y ¿Qué sucede con las versiones contradictorias de Él que aparecen en las mismas Escrituras?
Como decía antes Juan me ha desvelado el misterio porque afirma dos grandes verdades. La primera, nadie ha visto jamás a Dios, por tanto, es difícil hacerse una idea de cómo es. La segunda, Jesús me lo ha dado a conocer. Esto es algo brutalmente importante porque lo que significa es que la única manera de tener una idea correcta de quién y cómo es Dios, qué siente, qué piensa, cuáles son sus actitudes hacia mí y qué puedo esperar de Él es mirar a Jesús.
¿Es Dios un policía universal siempre preocupado en castigar a los pecadores, de forma especial a aquellos que cometen pecados de índole sexual? o, por el contrario, ¿Es Dios alguien totalmente desinteresado de su universo al cual, una vez creado, a dejado a su propia suerte? y ¿Qué sucede con las versiones contradictorias de Él que aparecen en las mismas Escrituras?
Como decía antes Juan me ha desvelado el misterio porque afirma dos grandes verdades. La primera, nadie ha visto jamás a Dios, por tanto, es difícil hacerse una idea de cómo es. La segunda, Jesús me lo ha dado a conocer. Esto es algo brutalmente importante porque lo que significa es que la única manera de tener una idea correcta de quién y cómo es Dios, qué siente, qué piensa, cuáles son sus actitudes hacia mí y qué puedo esperar de Él es mirar a Jesús.
Jesús es el único interprete autorizado de Dios.
Mirar a Jesús es mirar a Dios, porque ambos son la misma persona y porque
Jesús, como leía ayer, es el Dios que se ha mudado a mi edificio de
apartamentos.
Juan, el primo de Jesús, estaba llevando
a cabo una labor religiosa y despertó el interés y preocupación de los
dirigentes espirituales de Israel. Una comisión, tal y como indica el pasaje,
fue enviada a fin de averiguar quién era, cuál era su identidad. Primero, le
preguntaron si era el Mesías, a lo que respondió de forma negativa. Segundo, le
preguntaron si era Elías, ya que existía la creencia que este profeta, uno de
los más célebres del antiguo Israel, debía volver antes de la aparición del
Mesías. Ante su respuesta negativa le preguntaron, en tercer lugar, si era el
profeta esperado, pues había la expectativa de la aparición de un enviado de
Dios en los últimos tiempos. También la respuesta de Juan es negativa.
Ante la exasperación de aquella comisión
investigadora Juan, por fin, indica quién es él, alguien que señala, apunta y
prepara la venida de Jesús. Este ha sido precisamente el punto que ha desafiado
mi vida con este sencillo pasaje, pensar si para la gente que hay a mi
alrededor, comenzando con mi familia, mis vecinos, amigos, conocidos, colegas,
etc., etc. yo soy alguien que apunto, señalo y, tal y como dice el propio Juan,
hago posible que las personas se acerquen a Jesús y, si lo desean, puedan
conocerlo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada