Dimecres 10 d’Octubre
Levític 5 i 6
5
1 »Si algú és citat a comparèixer com a testimoni d'un fet i, després d'haver escoltat l'adjuració que l'obliga a dir tot el que ha vist o sap, es nega a declarar-ho, es carrega al damunt aquesta culpa.
2 »Si algú, sense adonar-se'n, toca alguna cosa impura, sigui el cos mort d'un animal impur, tant si és salvatge com domèstic, o el d'una bestiola impura morta, encara que li hagués passat inadvertit, queda impur i ha comès una falta.
3 »També en el cas que algú, sense adonar-se'n, toqui qualsevol de les impureses humanes que fan impur el qui hi té contacte, si després se n'adona, ha comès una falta.
4 »Si a algú se li escapa dels llavis un jurament, per a mal o per a bé, i jura d'esma en relació a alguna de les coses que un home sol jurar, encara que de moment no se n'adoni, si després se'n fa conscient, ha comès una falta.
5 »Per tant, tothom qui hagi faltat en alguna d'aquestes coses, ha de reconèixer la falta comesa.
6 Després, per a reparar la seva falta, ha de presentar al Senyor una ovella o una cabra, com a sacrifici pel pecat. Llavors el sacerdot farà per a ell el ritu d'expiació.
7 »Si algú no té recursos per a procurar-se un cap de bestiar, que presenti al Senyor, per la falta comesa, dues tórtores o dos colomins. N'oferirà un en sacrifici pel pecat i l'altre en holocaust.
8 Portarà els ocells al sacerdot, i aquest oferirà en primer lloc l'ocell destinat al sacrifici pel pecat. Li obrirà el coll arran de la nuca, però sense arrencar-li del tot el cap.
9 Després aspergirà amb sang de la víctima els quatre costats de l'altar i escorrerà la resta de la sang al peu de l'altar. És un sacrifici pel pecat.
10 Acabat oferirà l'altre ocell en holocaust, segons el ritu de costum. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació per la falta d'aquella persona, la falta li serà perdonada.
11 »Si algú no té recursos ni per a dues tórtores o dos colomins, que presenti com a ofrena pel pecat tres quilos de flor de farina, però no hi tirarà oli ni hi posarà encens al damunt, perquè és un sacrifici pel pecat.
12 Portarà la farina al sacerdot, i aquest en prendrà un bon grapat i el cremarà a l'altar com a ofrena de memorial, damunt les ofrenes cremades en honor del Senyor. És una ofrena per a expiar el pecat.
13 Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació per la falta comesa per aquella persona en algun d'aquests casos, la falta li serà perdonada. La resta de l'ofrena, igual com en les ofrenes de farina, correspon al sacerdot.
14 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
15 --Si algú, sense adonar-se'n, ha defraudat alguna cosa en les ofrenes consagrades al Senyor, que presenti al Senyor, per reparar la seva falta, un moltó que no tingui cap defecte, valorat en un cert nombre de sicles de plata, segons la unitat de pes oficial del santuari. Això serà un sacrifici de reparació.
16 A més, restituirà el que va defraudar al santuari amb un recàrrec de la cinquena part, i ho donarà al sacerdot. Quan el sacerdot haurà fet per ell el ritu d'expiació amb el moltó que serveix de reparació, la falta li serà perdonada.
17 »Si algú comet una acció prohibida per algun dels manaments del Senyor, encara que hagi estat per ignorància, es carregarà el pes de la falta comesa.
18 Presentarà al sacerdot un moltó sense cap defecte, d'acord amb la valoració estipulada per a un sacrifici de reparació. Quan el sacerdot haurà fet el ritu d'expiació per la falta comesa per aquella persona involuntàriament o per ignorància, la falta li serà perdonada.
19 És un sacrifici de reparació, ja que aquesta persona havia faltat davant el Senyor.
20 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
21 --Posem que algú peca cometent un frau contra el Senyor, sigui negant a un company un dipòsit que aquest li havia confiat o un objecte que li havia prestat, sigui robant-li alguna cosa, sigui fent-li violència,
22 o bé negant que ha trobat un objecte perdut, o jurant en fals a propòsit d'alguna de les males accions que els homes solen cometre.
23 Aquest home ha pecat i n'ha de donar satisfacció. Primer de tot haurà de restituir el que haurà robat, allò que s'haurà fet seu amb violència, el dipòsit que li havia estat confiat, l'objecte perdut que havia trobat,
24 o qualsevol de les coses de què s'haurà apoderat jurant en fals. Ho restituirà íntegrament a qui pertany, amb un recàrrec de la cinquena part del seu valor, el dia que voldrà expiar la seva culpa.
25 Com a sacrifici per a reparar la seva falta, presentarà al Senyor un moltó sense cap defecte, d'acord amb la valoració estipulada per a un sacrifici de reparació.
26 Quan el sacerdot haurà fet per ell el ritu d'expiació davant el Senyor, serà perdonat de qualsevol de les faltes amb què s'havia fet culpable.
6
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Comunica a Aaron i als seus descendents que aquesta és la llei dels holocaustos:
»La víctima sacrificada restarà damunt les brases de l'altar tota la nit fins al matí; i el foc de l'altar es mantindrà encès.
3 El sacerdot es posarà el vestit de lli, amb la roba interior també de lli. Retirarà de l'altar les cendres de la víctima consumida pel foc i les deixarà al costat de l'altar.
4 Després es canviarà els vestits i durà les cendres fora del campament, en un lloc ritualment pur.
5 »El foc de l'altar no s'ha d'apagar mai; el sacerdot hi afegirà llenya cada matí, i al damunt hi disposarà la víctima oferta en holocaust i hi cremarà el greix dels sacrificis de comunió.
6 Sobre l'altar hi haurà foc constantment: no s'ha d'apagar mai.
7 »Aquesta és la llei per a les ofrenes de farina:
»Els sacerdots descendents d'Aaron presentaran l'ofrena davant el Senyor, davant el seu altar.
8 Un d'ells prendrà un grapat de flor de farina pastada amb oli i, a més, tot l'encens que hi ha damunt l'ofrena, i ho cremarà a l'altar com a memorial d'olor agradable al Senyor.
9 La resta de l'ofrena, se la menjaran Aaron i els seus descendents, sense llevat i en un lloc sagrat, a l'atri de la tenda del trobament.
10 No serà mai cuita amb llevat. És la part que jo els dono de les ofrenes que m'han de cremar. És cosa molt sagrada, com ho és la dels sacrificis pel pecat o la dels sacrificis de reparació.
11 En menjaran tots els homes i nois descendents d'Aaron, perquè aquesta part de les ofrenes cremades en honor meu els pertany per sempre. Tot allò que les toqui quedarà consagrat.
12 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
13 --Aquesta és l'ofrena que Aaron i els seus descendents han de presentar al Senyor el dia de la seva consagració: tres quilos de flor de farina com a ofrena perpètua, la meitat al matí i l'altra meitat al capvespre.
14 La farina serà barrejada amb oli i cuita a la planxa. Després la faran a trossos i la presentaran en forma d'ofrena engrunada d'olor agradable al Senyor.
15 Quan un descendent d'Aaron, per a succeir-lo, sigui consagrat com a gran sacerdot, farà la mateixa ofrena. És una llei perpètua.
»L'ofrena serà cremada sencera en honor del Senyor;
16 tota ofrena presentada a favor d'un sacerdot s'ha de cremar sencera, ningú no en menjarà.
17 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
18 --Comunica a Aaron i als seus descendents que aquesta és la llei del sacrifici pel pecat:
»La víctima oferta pel pecat serà degollada davant el Senyor en el lloc on es degollen les víctimes ofertes en holocaust. És cosa molt sagrada.
19 El sacerdot que ofereixi el sacrifici pel pecat, en menjarà, però en un lloc sagrat, a l'atri de la tenda del trobament.
20 »Qualsevol cosa que toqués la carn de la víctima quedaria consagrada, i si la seva sang esquitxés cap vestit, la part esquitxada s'hauria de rentar en un lloc sagrat.
21 Si el perol on han bullit la carn de la víctima és de terrissa, s'haurà de trencar; però si el perol és d'aram, només el fregaran i l'esbandiran amb aigua.
22 »Tots els homes i nois pertanyents a les famílies sacerdotals podran menjar carn d'aquest sacrifici. És cosa molt sagrada.
23 Però ningú no menjarà d'aquelles víctimes ofertes en el sacrifici pel pecat i de les quals s'ha portat sang a la tenda del trobament per tal de fer el ritu d'expiació en el santuari. Seran consumides pel foc.
Joan 1: 28-42
28 Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava.
29 L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà:
--Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món!
30 És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia."
31 Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.
32 Joan testimonià encara:
--He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell.
33 Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant."
34 Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.
35 L'endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles
36 i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:
--Mireu l'anyell de Déu!
37 Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús.
38 Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
--Què busqueu?
Ells li digueren:
--Rabí —que vol dir «mestre»—, on t'estàs?
39 Els respon:
--Veniu i ho veureu.
Ells hi anaren, veieren on s'estava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda.
40 Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere.
41 Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:
--Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit».
42 I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:
--Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».
Juan
se encuentra con su primo Jesús y dice dos cosas importantes acerca de Él.
Afirma que es el hijo de Dios, o su elegido, según otros manuscristos. En
segundo lugar declara que es el cordero de Dios que quitará el pecado del
mundo.
Es un segundo símbolo para identificar a Jesús que se une al previamente usado de la luz del mundo y que precede a otros que se irán usando a lo largo del evangelio. Hace referencia a la tradición religiosa de Israel donde Dios estableció un sistema de sacrificios para perdonar el pecado. Cuando una persona pecaba iba ante el sacerdote y llevaba un cordero. Este, inocente y sin culpa, era sacrificado y moría para que el pecado de la persona pudiera ser perdonado y ella ser declarada justa. Juan, de forma intencional, usa este símbolo para identificar a Jesús como la solución definitiva, no temporal, del problema del pecado que nos separa de Dios.
Este pasaje me reta a vivir de forma diferente. La posibilidad de conocer a Jesús, de convertirme en un seguidor suyo, de tener paz con Dios, ha sido ganada a gran precio, un inocente ha tenido que pagar para que yo pueda estar reconciliado con Dios. Quiero y puedo vivir de forma diferente, agradándole y viviendo día tras día como un agente de restauración en este mundo roto.
Es un segundo símbolo para identificar a Jesús que se une al previamente usado de la luz del mundo y que precede a otros que se irán usando a lo largo del evangelio. Hace referencia a la tradición religiosa de Israel donde Dios estableció un sistema de sacrificios para perdonar el pecado. Cuando una persona pecaba iba ante el sacerdote y llevaba un cordero. Este, inocente y sin culpa, era sacrificado y moría para que el pecado de la persona pudiera ser perdonado y ella ser declarada justa. Juan, de forma intencional, usa este símbolo para identificar a Jesús como la solución definitiva, no temporal, del problema del pecado que nos separa de Dios.
Este pasaje me reta a vivir de forma diferente. La posibilidad de conocer a Jesús, de convertirme en un seguidor suyo, de tener paz con Dios, ha sido ganada a gran precio, un inocente ha tenido que pagar para que yo pueda estar reconciliado con Dios. Quiero y puedo vivir de forma diferente, agradándole y viviendo día tras día como un agente de restauración en este mundo roto.
El fragmento que he leído hoy narra cómo los dos
primeros discípulo de Jesús, que previamente lo habían sido de Juan, se
encuentran con el Maestro. Me resulta interesante ver que es el propio Juan el
que les indica quién es Jesús y no protesta ante la iniciativa de sus
seguidores de marchar tras otro Maestro. Este ya es de por sí, un buen punto de
enseñanza, no importa dónde vayan las personas con tal que estén cerca de
Jesús. Ni mi iglesia, ni mi denominación ni mi misión, ni nadie tiene el
monopolio del conocimiento del Maestro.
La segunda cosa que ha captado mi atención, y que de
forma repetida veo una y otra vez en los evangelios, es la invitación que Jesús
hace a aquellos dos hombres para que le sigan. Si tuviera que definir en qué
consiste la vida cristiana podría afirmar sin temor a equivocarme que se trata
de seguir a Jesús. Ahora bien, qué significa de forma práctica que estoy
siguiendo al Maestro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada