LECTURA DILLUNS 15/10/18: LEVÍTIC 11-12 i JOAN 3:1-18

Dilluns 15 d’Octubre

Levític 11 i 12

11

1 El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:

2 --Comuniqueu això als israelites:

»D'entre tots els animals terrestres, podreu menjar 3 els que tenen la peülla partida i remuguen. 4 Però, pel que fa als animals remugants i als que tenen la peülla partida, no en menjareu els següents, que heu de considerar impurs:

»El camell, que és remugant però no té la peülla partida.

5 »El conill, que és remugant però no té la peülla partida.

6 »La llebre, que és remugant però no té la peülla partida.

7 »El porc, que té la peülla partida però no és remugant.

8 »No mengeu la carn d'aquests animals ni toqueu els seus cadàvers. Considereu-los impurs.

9 »Dels animals que viuen a l'aigua, siguin de mar o de riu, podeu menjar els que tenen aletes i escates. 10 Però tota bestiola o animal que viu a l'aigua, sigui de mar o de riu, que no tingui aletes ni escates, els considerareu una cosa detestable. 11 D'aquests animals que tindreu per detestables, no en menjareu la carn, i detestareu els seus cossos morts. 12 Tot animal que viu a l'aigua i no té aletes ni escates, el considerareu una cosa detestable.

13 »Pel que fa als ocells, considerareu detestables i us abstindreu de menjar els següents: l'àguila, el trencalòs, el voltor, 14 el milà, el falcó i els altres d'espècies semblants; 15 totes les espècies de corbs; 16 l'estruç, el siboc, la gavina, l'esparver i les espècies semblants; 17 la xibeca, el corb marí, el duc; 18 el cigne, el mussol, el voltor blanc; 19 la cigonya, la garsa i les espècies semblants, la puput i el rat-penat.

20 »Tot insecte alat i que camina de quatre potes, el considerareu una cosa detestable. 21 Però podeu menjar els insectes alats i que caminen de quatre potes i tenen dues potes més al darrere per a poder saltar per terra. 22 Podeu menjar, doncs, les diverses espècies de llagosta, llagost, saltarel·la i saltamartí. 23 Tots els altres insectes alats i amb quatre potes, els considerareu una cosa detestable.

24 »Amb aquests animals quedareu ritualment impurs en els casos següents: qui toqui el seu cadàver quedarà impur fins al vespre; 25 qui tragini un d'aquests animals morts es rentarà la roba i quedarà impur fins al vespre.

26 »Pel que fa als quadrúpedes que no tinguin la peülla partida o que no siguin remugants, els considerareu impurs; qui els toqui quedarà impur. 27 També considerareu impur tot animal de quatre potes que camini recolzant-se sobre les seves grapes. Qui toqui el seu cadàver quedarà impur fins al vespre. 28 I qui tragini un d'aquests animals morts es rentarà bé la roba i quedarà impur fins al vespre. Considerareu impurs aquests animals.

29 »De les bestioles que s'arrosseguen per terra, considerareu impures les següents: la mostela, la rata, les diverses varietats de llangardaix; 30 la musaranya, la salamandra, la sargantana, el dragó i el camaleó. 31 Aquestes són, entre les bestioles que s'arrosseguen per terra, les que considerareu impures. Qui toqui un d'aquests animals morts, quedarà impur fins al vespre.

32 »També quedarà impur qualsevol objecte damunt el qual caigui morta alguna d'aquestes bestioles, sigui un objecte de fusta, una roba, una pell, un sac o qualsevol dels estris d'ús corrent. L'objecte serà esbandit amb aigua i quedarà impur fins al vespre; després ja serà pur. 33 Si una d'aquestes bestioles cau morta dins qualsevol atuell de terrissa, tot el que contingui quedarà impur, i haureu de trencar l'atuell. 34 Tota cosa de menjar que hagi estat preparada amb aigua d'aquesta terrissa quedarà impura, i tota beguda quedarà també impura, sigui quin sigui el recipient que la contingui. 35 Tot objecte damunt el qual caigui morta alguna d'aquestes bestioles quedarà impur; si es tracta d'un forn o d'uns fogons, seran destruïts. Són impurs i per impurs els tindreu. 36 Tan sols l'aigua de les fonts, dels pous i de les cisternes continuarà pura; però el qui en tregui la bestiola morta quedarà impur. 37 Si una d'aquestes bestioles cau morta damunt una llavor destinada a la sembra, aquesta quedarà pura. 38 Però si ja han tirat aigua al gra i al damunt hi cau un d'aquests animals morts, considerareu impur el gra.

39 »Si es mor un cap del bestiar que teniu per al vostre consum, qui toqui el cadàver quedarà impur fins al vespre. 40 Qui mengi de la seva carn, es rentarà la roba i quedarà impur fins al vespre, i qui tragini l'animal mort, també s'haurà de rentar la roba i quedarà impur fins al vespre.

41 »No menjareu cap bestiola que s'arrossegui per terra, perquè és detestable. 42 No es pot menjar cap d'aquestes bestioles, tant si s'arrossega sobre el ventre com si ho fa amb quatre o més potes; són detestables. 43 No us feu també vosaltres detestables amb cap d'aquestes bestioles que s'arrosseguen, ni us hi feu impurs: quedaríeu impurs. 44 Perquè jo, el Senyor, sóc el vostre Déu. Manteniu-vos sants i sereu sants, perquè jo sóc sant. No us feu impurs amb cap d'aquestes bestioles que s'arrosseguen per terra. 45 Jo sóc el Senyor, el qui us va treure del país d'Egipte, per tal de ser el vostre Déu. Sigueu sants, perquè jo sóc sant.

46 »Aquesta és la llei sobre les bèsties, els ocells, tots els animals que viuen i es mouen a l'aigua i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. 47 Amb aquesta llei podreu distingir entre els animals purs i impurs, entre els animals que es poden menjar i els que no s'han de menjar.

12

1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:

2 --Comunica això als israelites:

»Quan una dona doni a llum un nen, quedarà ritualment impura durant set dies, igual que si tingués la regla. 3 En complir-se el dia vuitè, circumcidaran el nen. 4 La partera es quedarà encara trenta-tres dies a casa esperant el temps de purificar-se de la sang. No podrà tocar cap cosa sagrada ni entrarà al santuari, fins que es compleixin els dies de la seva purificació.

5 »Si dóna a llum una nena, quedarà impura durant dues setmanes, com si tingués la regla, i es quedarà encara seixanta-sis dies més a casa esperant el temps de purificar-se de la sang.

6 »Quan es compleixin els dies de la seva purificació per l'infantament del fill o de la filla, anirà a trobar el sacerdot a l'entrada de la tenda del trobament, portant un anyell d'un any per oferir-lo en holocaust, i un colomí o una tórtora per oferir-lo com a sacrifici pel pecat. 7 El sacerdot els oferirà davant el Senyor, farà per ella el ritu d'expiació, i ella quedarà purificada de la seva pèrdua de sang. Aquesta és la llei per a la dona que dóna a llum un fill o una filla. 8 Si ella no té recursos per a procurar-se un anyell, que prengui dues tórtores o dos colomins, l'un per oferir-lo en holocaust i l'altre per oferir-lo com a sacrifici pel pecat. Un cop el sacerdot haurà fet per ella el ritu d'expiació, quedarà purificada.

Joan 3: 1-18

1 Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. 2 Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:

--Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals prodigiosos que tu fas si Déu no estigués amb ell.

3 Jesús li respongué:

--T'ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.

4 Li diu Nicodem:

--Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?

5 Jesús respongué:

--T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit. 6 De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit. 7 No t'estranyis que t'hagi dit: "Cal que nasqueu de dalt." 8 El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit.

9 Nicodem li replicà:

--Com pot ser tot això?

10 Jesús li respongué:

--I tu, que ets mestre d'Israel, no ho comprens? 11 Et ben asseguro que parlem d'allò que sabem i donem testimoni d'allò que hem vist, però vosaltres no admeteu el nostre testimoni. 12 Si no em creieu quan us parlo de les coses terrenals, com podreu creure'm quan us parli de les celestials? 13 Ningú no ha pujat mai al cel, fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'home. 14 I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, 15 perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. 16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. 17 Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. 18 Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.

La idea central de este pasaje es el reino de Dios y cómo se accede al mismo. Jesús habla de ello en la conversación con Nicodemo, un personaje importante del mundo judío de su tiempo, que accede a Jesús en la noche para salvaguardar su imagen pública.
El reino de Dios es la esfera donde su voluntad es conocida, aceptada y puesta en práctica. El reino es la esfera donde viven los seguidores de Jesús. Vivir el reino y sus valores no implica, en absoluto, un desentendimiento de este mundo, su situación y sus necesidades ¡Todo lo contrario! Los seguidores de Jesús buscan activamente la implantación del reino de Dios entendiendo que ello implica que las personas le conozcan y la lucha contra todo tipo de violencia, explotación, especulación, abuso, sufrimiento, injusticia, pobreza, enfermedad y muerte, ya que todo ello es contrario a la voluntad de Dios.
Al reino de Dios se accede por medio de un nuevo nacimiento. Nicodemo tomó las palabras de Jesús en sentido literal y mostró su estupefacción. Jesús indica que para entrar al reino es preciso un cambio radical, un cambio en el estilo de vida, en las prioridades, los valores, la conducta. No se trata únicamente de un ligero barniz moral o religioso, se trata de una forma diferente de vivir, entender y afrontar la vida.
Este cambio radical que los seguidores de Jesús queremos llevar a cabo sólo es posible por medio de la intervención de Dios en nuestras vidas por medio del Espíritu Santo. Es algo sobrenatural, misterioso, que va más allá de nuestra comprensión racional. Nosotros decidimos seguir a Jesús y El comienza en nosotros un proceso que dura toda la vida.

Por esto te digo que sus muchos pecados son perdonados, porque amó mucho; pero la persona a quien poco se le perdona, poco amor muestra.

Este pasaje (vers. 16 a 18), primera parte de un importante discurso, habla, en mi modesta opinión, de cuatro cosas muy importantes. La primera es la motivación de Dios hacia la humanidad. La palabra que la define es la palabra amor, mejor dicho, la palabra griega agape. Agape es el amor que toma la iniciativa de buscar el bien de la persona amada. Agape es incondicional, inmerecido, sacrificial y siempre se plasma en hechos, no en lindas declaraciones de intenciones.

La segunda es propósito. Jesús no puede ser más claro, su intención no es condenar al mundo sino salvarlo. Ya estamos condenados, la vida ya es suficiente condena, las cuatro rupturas que el pecado ha provocado en nuestra experiencia como seres humanos: con Dios, interna, con otros y con la creación, ya evidencian suficientemente la envergadura de nuestra condena.

La tercera es el medio. Jesús es el medio a través del cual Dios nos salva, nos restaura, nos da una esperanza, una salida a la crisis en la que vivimos. Jesús, no la iglesia, no las costumbres religiosas, no las normas o leyes morales son el medio que Dios usa para construir en nosotros un hombre nuevo.

Finalmente, la cuarta, las implicaciones. Si Jesús no ha venido para condenar, antes bien para salvar, nuestra actitud debería ser, como no puede resultar de otro modo, no condenar sino actuar como agentes de restauración/salvación en la vida de las personas a nuestro alrededor. Esa es la implicación clara para mi vida.