Dissabte 3 de Novembre
Nombres 7
1 El dia que Moisès va acabar d'erigir el tabernacle, el va ungir per consagrar-lo amb tots els seus accessoris. Va ungir igualment l'altar i tots els seus accessoris per tal de consagrar-los.
2 Després van venir els principals d'Israel, caps de les seves tribus, els mateixos que havien presidit el cens.
3 Davant el Senyor van presentar com a ofrena sis carros coberts i dotze bous, és a dir, un carro per cada dos dels caps de tribu i un bou per cada un d'ells. I ho presentaren davant el tabernacle.
4 El Senyor digué a Moisès:
5 --Rep això d'ells i distribueix-ho als levites per al servei de la tenda del trobament, segons la tasca que cada un té assignada.
6 Moisès es va fer càrrec dels carros i dels bous i els distribuí als levites.
7 Als descendents de Guerxon els va donar dos carros i quatre bous, d'acord amb el servei que havien de complir.
8 Els altres quatre carros i els altres vuit bous, els posà a disposició dels descendents de Merarí, per al servei que tenien encomanat a les ordres d'Itamar, fill del sacerdot Aaron.
9 Però als descendents de Quehat no els en va donar cap, perquè la seva missió era la de transportar a l'espatlla les coses santes.
10 Els principals d'Israel van portar la seva ofrena per a la dedicació de l'altar, el dia que fou consagrat; la presentaren davant l'altar.
11 El Senyor havia dit a Moisès:
--Els principals de cada tribu, a raó d'un per dia, presentaran la seva ofrena per a la dedicació de l'altar.
12-83 L'ordre de presentació va ser aquest:
(12) El primer dia, Nahxon, fill d'Amminadab, de la tribu de Judà.
(18) El segon dia, Netanel, fill de Suar, de la tribu d'Issacar.
(24) El tercer dia, Eliab, fill d'Helon, de la tribu de Zabuló.
(30) El quart dia, Elissur, fill de Xedeür, de la tribu de Rubèn.
(36) El cinquè dia, Xelumiel, fill de Surixadai, de la tribu de Simeó.
(42) El sisè dia, Eliassaf, fill de Deuel, de la tribu de Gad.
(48) El setè dia, Elixamà, fill d'Ammihud, de la tribu d'Efraïm.
(54) El vuitè dia, Gamliel, fill de Pedahsur, de la tribu de Manassès.
(60) El novè dia, Abidan, fill de Guidoní, de la tribu de Benjamí.
(66) El desè dia, Ahièzer, fill d'Ammixadai, de la tribu de Dan.
(72) L'onzè dia, Paguiel, fill d'Ocran, de la tribu d'Aser.
(78) El dotzè dia, Ahirà, fill d'Enan, de la tribu de Neftalí.
Cada un d'ells va presentar aquesta ofrena: una safata de plata, que pesava cent trenta sicles, i una caldereta de plata, que feia setanta sicles, segons la unitat de pes oficial del santuari, plenes, l'una i l'altra, de flor de farina pastada amb oli per a l'ofrena; una cassoleta d'or que pesava deu sicles, plena d'encens; un vedell ja fet, un moltó i un anyell d'un any, per a oferir-los en holocaust; un boc per al sacrifici pel pecat; dos vedells més, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any, per al sacrifici de comunió.
84 En total, les ofrenes presentades pels principals d'Israel amb motiu de la consagració i la dedicació de l'altar eren dotze safates de plata, dotze calderetes de plata i dotze cassoletes d'or.
85 Cada safata pesava cent trenta sicles, i cada caldereta en pesava setanta. El pes total d'aquests utensilis de plata era de dos mil quatre-cents sicles.
86 Les dotze cassoletes d'or, plenes d'encens aromàtic, que pesaven cada una deu sicles, segons la unitat de pes oficial del santuari, feien un total de cent vint sicles d'or.
87 El total del bestiar ofert per a l'holocaust era de dotze vedells ja fets, dotze moltons, dotze anyells d'un any, amb les corresponents ofrenes de farina, i dotze bocs per al sacrifici pel pecat.
88 El total del bestiar ofert per al sacrifici de comunió era de vint-i-quatre vedells més, seixanta moltons, seixanta bocs i seixanta anyells d'un any. Aquest era el total de les ofrenes presentades amb motiu de la consagració i la dedicació de l'altar.
89 Quan Moisès entrava a la tenda del trobament per parlar amb el Senyor, sentia la veu d'ell que li parlava des del lloc situat entre els dos querubins de damunt la coberta de l'arca que conté el document de l'aliança. I li parlava.
Joan 8: 33-47
33 Ells li replicaren:
--Nosaltres som descendents d'Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?
34 Jesús els respongué:
--Us ben asseguro que tothom qui peca és esclau,
35 i l'esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s'hi queda per sempre.
36 Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.
37 »Ja sé que sou descendents d'Abraham, però busqueu de matar-me, perquè la meva paraula no té lloc dins vostre.
38 Jo dic allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare.
39 Ells insistiren:
--El nostre pare és Abraham.
Jesús els diu:
--Si fóssiu fills d'Abraham faríeu les seves mateixes obres.
40 Però ara busqueu de matar-me, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va fer.
41 Vosaltres només feu les obres del vostre pare.
Li contesten:
--Nosaltres no som pas bastards. No tenim més pare que Déu.
42 Jesús els replicà:
--Si Déu fos el vostre pare m'estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d'ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m'ha enviat.
43 Per què no compreneu el llenguatge amb què us parlo? Perquè sou incapaços d'escoltar la meva paraula.
44 El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els seus desigs. Des del principi era un assassí, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan menteix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida.
45 Però a mi, que dic la veritat, no em creieu.
46 ¿Qui de vosaltres pot provar que en mi hi ha rastre de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu?
47 El qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; però vosaltres no les escolteu, perquè no sou de Déu.
Este pasaje es continuación del mismo diálogo entre Jesús y sus
oponentes, probablemente los dirigentes religiosos de Israel. A pesar de que
todo el pasaje parece confuso es fácil seguirlo porque se articula alrededor de
las afirmaciones de Jesús, la réplica de sus oponentes, nuevos comentarios del
Maestro y así sucesivamente.
La afirmación de Jesús en estos versículos es doble y contundente. Todo
aquel que practica el pecado se convierte en un esclavo del pecado y sólo Jesús
puede darnos la libertad auténtica. La realidad confirma de forma clara el
hecho de que el pecado tiene un increíble poder para esclavizar a aquel que lo
practica. El pecado ofrece libertad, esta es la paradoja, apella a mi libertad
para que opte por él para luego esclavizarme de la forma más vil y miserable.
Usando nuestra libertad nos convertimos en esclavos.
Optar por el pecado es entrar en una espiral de miseria, degradación y
más esclavitud. Como cualquier adicción, a pesar de ser autodestructiva, uno no
puede substraerse a la mortal atracción y continua y continua sometiéndose a
ella.
La única opción posible es que Jesús nos haga libre. Es reconocer
nuestro lamentable estado y dirigirnos a Él en busca de perdón, consuelo,
acogida y ayuda.
Continuación de la dinámica de réplica y contra réplica entre Jesús y
los judíos. En esta ocasión la polémica se centra alrededor de qué baremos
usamos para definir la identidad. Para los judíos, el hecho de haber nacido
judío significaba que eran hijos de Abraham y, por tanto, linaje especial y
depositarios de la revelación y las promesas de Dios. Sin embargo, Jesús introduce
un concepto nuevo y revolucionario, la auténtica identidad espiritual viene
dada por el estilo de vida.
Esto plantea el hecho de quién es verdaderamente un seguidor de Jesús. En el
pasado reciente hemos dado excesivo valor, énfasis y autoridad al hecho de
creer las cosas correctas, desligando las mismas del estilo de vida. Me
explicaré, la identidad como seguidor de Jesús la confería el hecho de ser
ortodoxo en nuestras creencias, sostener y adherirnos a las doctrinas correctas
y a las confesiones de fe adecuadas. No estoy diciendo que esto no es
importante, estoy diciendo que esto no es suficiente.
Una atenta mirada a mi estilo de vida revela mi identidad. No se trata de perfección, estoy hablando de coherencia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada