LECTURA DIJOUS 25/10/18: LEVÍTIC 25 i JOAN 6:28-40

Dijous 25 d’Octubre

Levític 25

1 El Senyor va parlar a Moisès dalt de la muntanya del Sinaí. Li digué:

2 --Comunica això als israelites:

»Quan haureu entrat al país que jo us dono, deixeu reposar la terra cada set anys. És un any de repòs en honor del Senyor.

3 »Sembra el teu camp durant sis anys, esporga igualment durant sis anys la teva vinya i recull-ne el fruit. 4 Però l'any setè serà un any de repòs per a la terra, un any de repòs consagrat al Senyor: no sembris el camp ni esporguis la vinya; 5 no seguis el que creixi espontàniament després de l'última collita ni veremis els raïms dels ceps que no hauràs esporgat: és l'any de repòs per a la terra. 6 El fruit de la terra en repòs us servirà d'aliment, a tu, al teu servent i a la teva serventa, al teu jornaler i a l'immigrant, a tots els qui viuen a casa teva. 7 Allò que la terra produeixi servirà també d'aliment al teu bestiar i als animals feréstecs que hi hagi al teu país.

8 »Després compta set setmanes d'anys, és a dir, set vegades set anys, que són quaranta-nou anys. 9 Llavors, arribat el dia deu del mes setè, que és el dia de l'Expiació, fes que ressoni el corn per tot el país: 10 declareu sant l'any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serà l'any del jubileu: els qui s'havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s'havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan. 11 Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurà crescut espontàniament, ni veremareu els raïms dels ceps que no haureu esporgat, 12 perquè és l'any del jubileu, un any sant: mengeu el que creixi als camps.

13 »Aquest any del jubileu cadascú recobrarà el patrimoni que s'havia venut. 14 Per això, en les operacions de compra i venda, que ningú no perjudiqui un altre germà israelita. 15 Compreu o veneu tenint en compte els anys transcorreguts des del darrer jubileu i el nombre de collites anyals que hi haurà fins al jubileu vinent: 16 el preu de les terres serà més alt com més anys faltin, i més baix, si en falten pocs, ja que de fet només compreu i veneu un cert nombre de collites. 17 Ningú no ha de perjudicar l'altre. Reverencieu el vostre Déu. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

18 »Compliu els meus decrets, observeu les meves decisions i habitareu segurs en el vostre país. 19 La terra donarà els seus fruits, menjareu fins a saciar-vos i podreu viure segurs al país.

20 »Potser us preguntareu: "Què menjarem l'any setè si no podem sembrar ni collir?" 21 Sapigueu que l'any sisè us enviaré la meva benedicció perquè la terra produeixi la collita necessària per a tres anys. 22 L'any vuitè tornareu a sembrar els vostres camps, però encara menjareu de l'última collita, fins que arribi la collita de l'any novè.

23 »Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns immigrants i uns forasters. 24 Per això, de totes les terres del vostre patrimoni, en mantindreu el dret de rescat.

25 »Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i ven part de les terres que formen el seu patrimoni, el seu parent més pròxim té dret a rescatar allò que l'altre ha venut. 26 Si algú no té cap parent que li ho rescati, però troba els mitjans per a rescatar-ho ell mateix, 27 descomptarà els anys passats des de la venda i pagarà al comprador el valor de les anyades que resten fins al jubileu: així recobrarà el seu patrimoni. 28 Però si no troba els mitjans per a pagar aquestes anyades, la part que va vendre quedarà en poder del comprador fins a l'any del jubileu. Llavors el venedor recobrarà el seu patrimoni.

29 »Si algú ven una casa habitable dins una ciutat emmurallada, mantindrà el dret de rescat durant tot el primer any, comptant des del dia de la venda. 30 Però si no l'ha rescatada abans de complir-se l'any sencer, la casa que es troba a la ciutat emmurallada quedarà en ferm com a propietat del comprador i dels seus descendents. No tornarà al primer propietari l'any del jubileu. 31 Però els drets sobre les cases dels pobles no emmurallats són iguals que els drets sobre els camps: es poden rescatar i, l'any del jubileu, tornaran al primer propietari.

32 »Pel que fa a les ciutats levítiques, els levites mantindran sempre el dret de rescat sobre les cases de les ciutats que són possessió seva. 33 Però encara que siguin altres levites els qui les rescatin, tornaran al primer propietari l'any del jubileu, perquè les cases de les ciutats levítiques són l'únic patrimoni que tenen els levites entre la gent d'Israel. 34 En canvi, els camps del voltant de les seves ciutats no es podran vendre, perquè són patrimoni perpetu dels levites.

35 »Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i veus que no es pot mantenir, assisteix-lo perquè pugui continuar vivint al teu costat. Fes-ho també amb un immigrant o amb un foraster. 36 No li exigeixis interessos ni compensacions. Demostra així que reverencies el teu Déu. Que aquest germà teu pugui viure al teu costat. 37 No li prestis diners a interès i, si li dónes menjar, no ho facis per treure'n un profit. 38 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país d'Egipte, per donar-vos el país de Canaan i ser el vostre Déu.

39 »Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i se't ven, no l'obliguis a fer treballs propis d'un esclau; 40 tracta'l com un jornaler o un foraster. Treballarà a casa teva fins a l'any del jubileu. 41 Llavors quedarà lliure, tant ell com els seus fills, retornarà al seu clan i recobrarà el seu patrimoni. 42 Els israelites són els meus servents que jo he fet sortir del país d'Egipte i, per tant, no poden ser venuts com es ven un esclau. 43 No maltractis un germà israelita com si en fossis l'amo. Demostra així que reverencies el teu Déu.

44 »Si et fan falta esclaus o esclaves, compra'ls dels pobles veïns. 45 També en podeu comprar d'entre els fills dels forasters que han vingut a viure enmig vostre, o bé d'entre les seves famílies nascudes en el vostre país. Seran propietat vostra. 46 Els podreu deixar en herència als vostres fills perquè continuïn essent-ne els propietaris. Els podreu conservar com a esclaus per sempre. Però ningú de vosaltres no ha de maltractar cap dels seus germans israelites com si en fos l'amo.

47 »Si un immigrant o un foraster que viu al teu país s'enriqueix i, en canvi, un germà teu israelita cau en la misèria i es ven a aquest immigrant o a un descendent de la seva família, 48 l'israelita que s'ha venut tindrà dret de rescat. Un dels seus germans el podrà rescatar, 49 o un oncle seu o un cosí seu o un altre parent seu; fins i tot es podrà rescatar ell mateix si té mitjans per a fer-ho. 50 D'acord amb el comprador, comptarà els anys passats des que es va vendre fins a l'any del jubileu, i farà la proporció entre el preu de venda i el nombre d'anys, avaluats segons els jornals d'un jornaler. 51 Si encara queden molts anys per al jubileu, pagarà pel seu rescat la part corresponent al nombre d'aquests anys. 52 Si en queden pocs, pagarà pel seu rescat la part corresponent al nombre d'aquests anys. 53 Tot el temps que passi amb el qui l'ha comprat, serà com un jornaler. No permetis que el maltractin com si en fossin amos. 54 Si no ha estat rescatat de cap d'aquestes maneres, recuperarà la llibertat amb els seus fills l'any del jubileu.

55 »Els israelites són els meus servents. Són els meus servents que jo he fet sortir del país d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

Joan 6: 28-40

28 Ells li preguntaren:

--Com hem d'actuar per a fer les obres de Déu?

29 Jesús els respongué:

--L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.

30 Li replicaren:

--I tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? 31 Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.

32 Llavors Jesús els respongué:

--Us ho ben asseguro: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel. 33 El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.

34 Ells li demanen:

--Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest.

35 Jesús els diu:

--Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set. 36 Però ja us ho he dit: vosaltres m'heu vist i encara no creieu. 37 Tots els qui el meu Pare em dóna vindran a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, 38 perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat. 39 I la voluntat del qui m'ha enviat és aquesta: que jo no perdi res d'allò que ell m'ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. 40 Perquè aquesta és la voluntat del meu Pare: que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna. I jo els ressuscitaré el darrer dia.

Continua en el capítulo seis la discusión de Jesús con los judíos en la sinagoga de la pequeña localidad costera. Como se trata de un diálogo el ritmo del pasaje va de las preguntas de los judíos a las respuestas del Maestro. Jesús utiliza estas últimas para compartir principios espirituales de gran calado.

Habla del pan de vida, de ese pan del cual, si la gente come, no volverá a tener hambre nunca más. Maravilla de maravillas debieron pensar sus oyentes, si nos da de ese pan el problema de la subsistencia resuelto de una vez y por todas. Sin embargo, como ya había visto al principio de este diálogo mientras Jesús habla de las necesidades más profundas e íntimas de todo ser humano ellos se han quedado con la superficialidad de sus necesidades más superficiales, urgentes y apremiantes sin que por ello, dejen de ser legítimas.

Jesús me promete saciar mi hambre y mi sed. Ambas son figuras de las necesidades más básicas que todo ser humano, como yo tiene. No puedo vivir sin agua y no puedo vivir sin alimento, por muy básico que este sea. Pero el Maestro se refiere a esas necesidades básicas y fundamentales que tengo, esa necesidad de sentido, propósito, felicidad, sentirme lleno, realizado, auténtico, viviendo una vida que vale la pena, aunque hayan limitaciones físicas, materiales o de otro tipo, libre de la amargura, el juicio, la condena y tantas y tantas cosas que pueden hacer que la vida sea insoportable.

Saciar mi hambre y sed de profundo significado que, desgraciadamente, tantas veces trato de saciar en otras fuentes, en ocasiones pecaminosas, destructivas y que lo único que hacen es dejar una sed aún más profunda porque sólo Jesús puede saciarla.

Jesús en su diálogo continuado con los judíos dice en estos versículos varias cosas muy importantes y que tienen una clara implicación para mi vida. Primero, afirma que no rechaza a nadie que se acerca a Él. Segundo, afirma que no viene para hacer lo que le da la gana, sino aquello que el Padre espera de Él. Tercero, se compromete a darnos vida después de la muerte.

Estas palabras ¡Y menos mal que estoy estudiando su discurso poco a poco porque está lleno de contenido! me retan personal y directamente. Me retan a no rechazar a nadie porque Jesús no rechaza a nadie, porque no pone condiciones para acercarse a Él, porque en sus ojos y opinión no hay nadie lo suficientemente indigno para no merecer su atención, cuidado y aceptación. Debo revisar mi conducta en este sentido, debo evitar juzgar, condenar, rechazar y ante todo y sobre todo desarrollar una falsa moralidad que me haga creerme superior a los demás, especialmente a los pecadores. Necesito que Jesús me ayude a impedir que en mí se forme esa actitud de fariseo que me lleva, tan a menudo, a dar gracias a Dios por no ser como esos vulgares pecadores.

Creo que es un reto para mí y para los seguidores de Jesús en general. Ser gente y comunidades que a nadie echan fuera, que aceptan, que acogen, que acercan a Jesús y Él, ya se encargará de poner orden en sus vidas.