Divendres 12 d’Octubre
Levític 8 i 9
8
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Pren Aaron amb els seus fills, les vestidures, l'oli de la unció santa, el vedell del sacrifici pel pecat, els dos moltons i la panera dels pans sense llevat,
3 i reuneix tota la comunitat a l'entrada de la tenda del trobament.
4 Moisès va complir el que el Senyor li havia ordenat i va reunir tota la comunitat a l'entrada de la tenda del trobament,
5 per dir-los que anava a executar el que el Senyor li manava.
6 Va fer acostar, doncs, Aaron i els seus fills i els va rentar amb aigua.
7 Després va posar la túnica a Aaron, li cenyí la faixa, el revestí amb el mantellet i al damunt li posà l'efod, que va subjectar amb el cinyell.
8 Al damunt va posar-li la bossa pectoral amb les sorts sagrades dels urim i tummim.
9 Acabat li posà la cinta que lliga els cabells i, a la part del davant de la cinta, va fixar-hi la plaqueta d'or amb la inscripció sagrada, tal com el Senyor li havia manat.
10 Llavors va prendre oli de la unció santa, va ungir el tabernacle i tot el que hi havia a dins, per tal de consagrar-ho.
11 Amb l'oli aspergí set vegades l'altar; després va ungir l'altar amb tots els seus utensilis i també la pica amb el seu sòcol, per tal de consagrar-los.
12 Finalment va vessar l'oli sobre el cap d'Aaron i el va ungir per consagrar-lo.
13 També va fer acostar els fills d'Aaron, els va vestir la túnica, els va cenyir la faixa i els posà els casquets, tal com el Senyor li havia ordenat.
14 Després va fer portar el vedell del sacrifici pel pecat, i Aaron i els seus fills li van posar les mans sobre el cap.
15 Moisès el va degollar, en va prendre sang i, amb el dit, untà els quatre angles de l'altar; així el va purificar. La resta de la sang, va vessar-la al peu de l'altar, i el consagrà amb el ritual d'expiació.
16 Prengué després tot el greix que cobreix el ventre de l'animal, la part lobular de sobre el fetge i els dos ronyons amb el seu greix, i ho va cremar tot damunt l'altar.
17 Però la resta del vedell, és a dir, la pell, la carn i els excrements, ho va cremar fora del campament, tal com el Senyor li havia ordenat.
18 Acabat va fer portar el moltó destinat a l'holocaust, i Aaron i els seus fills li van posar les mans sobre el cap.
19 Moisès el va degollar i aspergí amb la sang els quatre costats de l'altar.
20 Va esquarterar l'animal i en va fer cremar el cap, els trossos de carn i el greix.
21 Després va rentar amb aigua els budells i les potes de la víctima i va fer cremar tota la víctima a l'altar. Era un holocaust d'olor agradable al Senyor, una ofrena consumida tota pel foc en honor d'ell, tal com el Senyor li havia ordenat.
22 Va fer portar també l'altre moltó, el de la investidura sacerdotal. Aaron i els seus fills li van posar les mans sobre el cap.
23 Moisès el va degollar, en va prendre sang i untà el lòbul de l'orella dreta d'Aaron, el polze de la seva mà dreta i el dit gros del seu peu dret.
24 Va fer també que s'acostessin els fills d'Aaron, i els va untar amb la sang els lòbuls de les orelles dretes, els polzes i els dits grossos de les mans dretes i dels peus drets. Després va aspergir amb la sang els quatre costats de l'altar.
25 Acabat prengué les parts greixoses: la cua, el greix que cobreix el ventre, la part lobular de sobre el fetge i els dos ronyons amb el seu greix. Va prendre també la cuixa dreta.
26 De la panera dels pans sense llevat que era davant el Senyor, en prengué una coca sense llevat, una altra de pa pastat amb oli i un tortell, i ho va col·locar sobre el greix i la cuixa dreta.
27 Després va posar tot això a les mans d'Aaron i dels seus fills perquè ho oferissin davant el Senyor amb el gest de presentació.
28 Moisès ho va prendre de les mans d'Aaron i dels seus fills i ho va fer cremar a l'altar damunt la resta de l'holocaust. Era un sacrifici d'investidura sacerdotal, un sacrifici d'olor agradable, cremat en honor del Senyor.
29 Prengué encara el pit de l'animal i el presentà davant el Senyor. Aquesta va ser la part de la víctima de la investidura sacerdotal que corresponia a Moisès, tal com el Senyor li havia ordenat.
30 Moisès va prendre encara oli de la unció santa i sang de l'altar i va aspergir Aaron i els seus fills i les seves vestidures. Així van ser consagrats Aaron i els seus fills amb les seves vestidures sacerdotals.
31 Llavors Moisès va dir a Aaron i als seus fills:
--Bulliu la carn a l'entrada de la tenda del trobament i mengeu-la allà mateix amb el pa que hi ha a la panera del sacrifici de la investidura sacerdotal, d'acord amb l'ordre que vaig rebre: "S'ho menjaran Aaron i el seus fills."
32 La resta de la carn i del pa, la cremareu.
33 Durant set dies no sortireu de l'entrada de la tenda del trobament, fins que es compleixin aquests dies, que són els que durarà la vostra investidura sacerdotal.
34 El Senyor ha ordenat que es faci durant aquests dies el que avui s'ha fet, com a ritu d'expiació a favor vostre.
35 Per tant, quedeu-vos nit i dia, durant set dies, a l'entrada de la tenda del trobament; compliu aquests preceptes del Senyor i no morireu. Així m'ha estat ordenat.
36 Aaron i els seus fills van fer tot el que el Senyor havia manat per mitjà de Moisès.
9
1 El vuitè dia, Moisès va convocar Aaron amb els seus fills i els ancians d'Israel,
2 i digué a Aaron:
--Pren un vedell per al sacrifici pel pecat i un moltó per a l'holocaust, tots dos sense cap defecte, i presenta'ls davant el Senyor.
3 Digues també als israelites: "Preneu un boc per al sacrifici pel pecat, un vedell i un anyell, tots dos d'un any i sense cap defecte, per a oferir-los en holocaust.
4 Per al sacrifici de comunió, preneu un toro i un moltó i presenteu-los davant el Senyor i, a més, una ofrena de farina pastada amb oli, perquè avui se us manifestarà el Senyor."
5 Van dur davant la tenda del trobament tot el que Moisès havia ordenat. Tota la comunitat es va acostar i s'estava davant el Senyor.
6 Llavors Moisès digué:
--Això és el que el Senyor ha manat que féssiu, perquè se us manifesti la seva presència gloriosa.
7 Després va dir a Aaron:
--Acosta't a l'altar i ofereix el teu sacrifici pel pecat i el teu holocaust, i fes el ritu d'expiació pel teu pecat i pel d'ells. Ofereix també el sacrifici del poble i fes el ritu d'expiació a favor d'ell, tal com ha manat el Senyor.
8 Aaron va acostar-se a l'altar i degollà el vedell del seu sacrifici pel pecat.
9 Els seus fills li van acostar la sang, ell va mullar-hi el dit i untà els angles de l'altar. Després va vessar la sang al peu de l'altar.
10 Acabat va cremar a l'altar el greix, els ronyons i la part lobular de sobre el fetge de la víctima oferta com a sacrifici pel pecat, tal com el Senyor havia manat a Moisès.
11 Però la carn i la pell de la víctima, va cremar-les fora del campament.
12 Després Aaron va degollar la víctima de l'holocaust. Els seus fills li van acostar la sang i ell va aspergir amb la sang els quatre costats de l'altar.
13 Després li van presentar, juntament amb el cap, les porcions de la víctima esquarterada, i ho va cremar tot a l'altar.
14 Va rentar els budells i les potes de l'animal i també va cremar-ho a l'altar, sobre les restes de l'holocaust.
15 Tot seguit va presentar l'ofrena del poble. Prengué el boc del sacrifici pel pecat del poble, el degollà i l'oferí tal com havia fet amb la víctima anterior.
16 També va oferir les víctimes de l'holocaust, seguint el ritual establert.
17 Va oferir l'holocaust acompanyant-lo amb l'ofrena de farina: en va prendre un bon grapat i el va cremar a l'altar. Va oferir aquest holocaust a més del que s'ofereix cada matí.
18 Va degollar també el toro i el moltó que el poble havia presentat per al sacrifici de comunió. Els seus fills li van acostar la sang i ell va aspergir amb la sang els quatre costats de l'altar.
19 Les parts greixoses del toro i del moltó: la cua, el greix que cobreix el ventre i els ronyons, i la part lobular de sobre el fetge,
20 les van posar junt amb el greix del pit, i Aaron ho va cremar tot a l'altar.
21 El pit i la cuixa dreta, Aaron els va presentar davant el Senyor tal com Moisès havia ordenat.
22 Quan Aaron acabà d'oferir el sacrifici pel pecat, l'holocaust i el sacrifici de comunió, va aixecar les mans cap al poble, el va beneir i va baixar de l'altar.
23 Després Moisès i Aaron van entrar a la tenda del trobament i, en sortir, beneïren el poble. Llavors la presència gloriosa del Senyor es manifestà a tot el poble.
24 De davant el Senyor, va sortir-ne un foc que consumí sobre l'altar el sacrifici de l'holocaust i els greixos dels altres sacrificis. Tot el poble, en veure-ho, va esclatar en crits de goig i es prosternà amb el front a terra.
Joan 2: 1-22
1 El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús.
2 També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles.
3 Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:
--No tenen vi.
4 Jesús li respon:
--Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.
5 La seva mare diu als servidors:
--Feu tot el que ell us digui.
6 Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.
7 Els diu Jesús:
--Ompliu d'aigua aquestes piques.
Ells les ompliren fins dalt.
8 Llavors els digué:
--Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.
Ells li'n portaren.
9 El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi
10 i li diu:
--Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.
11 Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.
12 Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s'hi quedaren uns quants dies.
13 Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem.
14 En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs.
15 Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules;
16 i digué als venedors de coloms:
--Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
17 Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.
18 Llavors els jueus el van interrogar:
--Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?
19 Jesús els contestà:
--Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré.
20 Els jueus replicaren:
--Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?
21 Però ell es referia al santuari del seu cos.
22 Per això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula de Jesús
Nos dice el autor del evangelio que este
fue el primer milagro hecho por Jesús en toda su vida. Cabría esperar que, por
tanto, tuviera un significado especial y no fuera algo casual ni improvisado.
De algún modo uno esperaría que fuera algo simbólico y, sin duda, al menos en
mi opinión después de leer este fragmento de las buenas noticias lo es.
El milagro parece trivial. Nadie es
sanado, ningún demonio es expulsado, ninguna persona sufriendo es liberada
ninguna necesidad humana es satisfecha, excepto, la necesidad de que la fiesta
continúe y las personas puedan gozar de la celebración de una boda. El único
propósito de este milagro, por más que intentemos espiritualizarlo, es producir
placer en la vida de un grupo de personas que estaban gozándose porque
celebraban un enlace matrimonial del cual participaban Jesús, su madre y sus
discípulos.
La lectura de este pasaje me ha hecho
pensar en varias cosas importantes. Dios es el creador del placer y no hay nada
malo en ello. El problema no es el placer, en todo caso será el contexto en el
que lo experimentemos. Segundo, Dios quiere que experimentemos el placer por Él
creado. Tercero, disfrutar de la vida, sacarle todo el partido, gozar de la
misma, disfrutar de los momentos y de las cosas, tal y como dice el libro de
Eclesiastés, es un auténtico don de Dios.
El acto de Jesús es muy simbólico porque el templo, el lugar donde según la concepción judía del mundo, habitaba Dios y las personas debían de ir para encontrarse con Él, se había convertido en un auténtico mercado donde a la sombra de la necesidad religiosa del pueblo se había desarrollado un auténtico negocio que se aprovechaba de ello. No puedo perder de vista que quien lleva a cabo ese acto de limpieza del templo es el mismo Dios, hecho ser humano, que reacciona ante la manipulación que se hace de la relación con Él.
Tristemente no ha cambiado demasiado la cosa y todavía hoy en día hay personas que siguen aprovechándose de la necesidad espiritual de la gente para montar su propio negocio y abusar de ellos, eso si, en el nombre de Dios. ¡Cuánta gente se ha separado de Dios y ha renegado de Él a causa de esto!
La aplicación para mi vida es la importancia de mantener limpio mi templo personal. Si Dios vive en mí a través de su Espíritu no debo dejar que haya ningún tipo de interés personal y privado que pervierta, manipule o abuse de mi relación con Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada