Dilluns 22 d’Octubre
Levític 21 i 22
21
1 El Senyor va dir a Moisès:
--Digues als sacerdots, descendents d'Aaron:
»Cap sacerdot no s'ha de fer impur acostant-se al cadàver d'un parent,
2 llevat que sigui un parent pròxim: la mare, el pare, el fill, la filla o bé el germà.
3 Però si és una germana soltera, també es podrà fer impur: és una parenta pròxima que encara no ha estat donada a cap home.
4 Entre la seva parentela no s'ha de fer impur a la lleugera; seria indigne d'ell.
5 Els sacerdots no es raparan el cap, no s'afaitaran els costats de la barba ni es faran incisions al cos.
6 Són consagrats al seu Déu i no han de profanar el seu nom. Ells ofereixen la part dels sacrificis cremats en honor del Senyor, l'aliment que pertany al seu Déu. S'han de mantenir en estat de santedat.
7 »El sacerdot no prendrà per muller una prostituta, una violada o una dona repudiada pel marit, ja que tot sacerdot és consagrat al seu Déu.
8 Que tothom respecti la santedat del sacerdot, perquè ell ofereix l'aliment que pertany al teu Déu. Que tothom tingui per sant el sacerdot, perquè jo, el Senyor, que us santifico, sóc sant.
9 »Si la filla d'un sacerdot es deshonra prostituint-se, profana la santedat del seu pare. Cremeu-la.
10 »El gran sacerdot, el primer entre els seus germans sacerdots, ha estat consagrat amb l'oli de la unció vessat sobre el seu cap i ha rebut el ritu de la investidura sacerdotal per a poder-se revestir amb els ornaments sagrats. No es deslligarà la cabellera ni s'esquinçarà els vestits en senyal de dol.
11 No s'acostarà a cap cadàver, no es farà impur ni tan sols acostant-se al cadàver del seu pare o de la seva mare;
12 no deixarà en aquest cas el lloc sagrat per no profanar el santuari del seu Déu, ja que té per diadema l'oli de la unció del seu Déu. Jo sóc el Senyor.
13 »Prendrà per muller una dona encara verge.
14 No podrà casar-se amb una viuda, una repudiada, una violada o una dona que s'ha deshonrat prostituint-se. Escollirà per esposa una dona verge de família sacerdotal,
15 per no introduir en el seu llinatge una descendència profana. Jo, el Senyor, el santifico.
16 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
17 --Comunica això a Aaron:
»Mai cap dels teus futurs descendents que tingui un defecte físic no podrà acostar-se a l'altar per oferir l'aliment que pertany al seu Déu:
18 ni un cec, ni un coix, ni un que tingui el nas aixafat o les orelles deformades,
19 o la cama o el braç trencats,
20 ni un que sigui geperut o raquític, o malalt dels ulls o de la pell, amb sarna o tinya, o un castrat.
21 Cap dels descendents del sacerdot Aaron que tingui un defecte físic no s'atansarà a l'altar per oferir les parts dels sacrificis cremades en honor del Senyor. Té un defecte i no s'ha d'atansar a oferir l'aliment que pertany al seu Déu.
22 Podrà menjar del que pertany al seu Déu, tant de les ofrenes molt santes com de les santes;
23 però, per raó del seu defecte, no ha d'entrar davant la cortina interior ni s'ha d'acostar a l'altar. Així no profanarà les meves coses santes, perquè jo, el Senyor, les santifico.
24 Moisès va comunicar tot això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites.
22
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Explica a Aaron i als seus fills en quins casos, per no profanar el meu sant nom, s'han d'abstenir de les ofrenes santes que els israelites em consagren. Jo sóc el Senyor.
3 Digues-los això:
»En les generacions futures, aquell descendent vostre que s'acosti, en estat d'impuresa ritual, a les ofrenes santes que els israelites consagren al Senyor, serà exclòs del meu servei. Jo sóc el Senyor.
4 Cap sacerdot descendent d'Aaron, que estigui malalt de lepra o de pèrdua seminal, no menjarà cap ofrena santa mentre no hagi quedat pur. Això val igualment per al sacerdot que es troba en estat d'impuresa pel contacte amb alguna cosa o amb algú que ha tocat un cadàver, o bé per una pol·lució,
5 o bé pel contacte amb una bestiola o amb un home que l'hagin pogut fer impur amb qualsevol mena d'impuresa.
6 Aquest sacerdot quedarà impur fins al vespre i no menjarà cap ofrena santa mentre no s'hagi rentat amb aigua.
7 Des de la posta del sol, quedarà pur i podrà menjar de l'ofrena santa, que és l'aliment reservat als sacerdots.
8 Cap sacerdot no menjarà carn d'un animal mort naturalment o destrossat per una bèstia salvatge: quedaria impur. Jo sóc el Senyor.
9 »Que els sacerdots observin les meves prescripcions i no es carreguin el pes d'un pecat que els portaria la mort, per la profanació d'una ofrena santa. Jo, el Senyor, els santifico.
10 »Ningú que no sigui de les famílies sacerdotals no menjarà aliments consagrats: ni un hoste del sacerdot ni un jornaler seu no en menjaran.
11 Però si un sacerdot amb els seus diners compra un esclau, aquest podrà menjar-ne, igual que els esclaus nascuts a casa seva.
12 Si la filla d'un sacerdot es casa amb un que no és de família sacerdotal, no podrà menjar de la porció reservada de les ofrenes santes.
13 Però si queda viuda o és repudiada sense tenir fills, i torna a viure a la casa paterna com abans de casar-se, podrà menjar dels aliments del seu pare. Ningú no pot menjar aliments consagrats si no és de família sacerdotal.
14 »Si algú, sense adonar-se'n, ha menjat una part reservada de les ofrenes santes, restituirà al sacerdot l'equivalent del que ha pres i hi afegirà una cinquena part.
15 »Els sacerdots no poden profanar les ofrenes santes que els israelites han reservat per al Senyor.
16 Si ho fessin, els israelites portarien el pes d'una culpa que exigiria una reparació. Jo, el Senyor, santifico les ofrenes.
17 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
18 --Comunica això a Aaron, als seus fills i a tots els israelites:
»Si un israelita o un immigrant que resideix a Israel, en compliment d'un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir un holocaust al Senyor
19 per obtenir el seu favor, ha d'oferir un mascle sense cap defecte, escollit d'entre els vedells, els anyells o els cabrits.
20 No oferiu cap animal tarat: ell no us l'acceptaria.
21 »Si algú, en compliment d'un vot o com a ofrena voluntària, vol oferir al Senyor un sacrifici de comunió per obtenir el seu favor, ha d'oferir un animal del bestiar gros o del menut, sense cap defecte, sense cap tara.
22 No presenteu al Senyor cap animal cec o esguerrat, mutilat, purulent, sarnós o tinyós; no els poseu sobre l'altar com a ofrena cremada en honor del Senyor.
23 Com a ofrena voluntària pots presentar un vedell o un cabrit esquifits o deformes; però, en compliment d'un vot, no serien acceptats.
24 No oferiu al Senyor cap animal amb els testicles masegats, aixafats, trencats o tallats. No els oferiu al Senyor quan sereu al vostre país. No ho feu mai.
25 No accepteu cap d'aquests animals de part d'un estranger per oferir-los com a aliment que pertany al vostre Déu. Els han mutilat i són defectuosos. El vostre sacrifici no seria acceptat.
26 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
27 --Quan neixi un vedell, un anyell o un cabrit, es quedaran amb la mare una setmana. A partir del vuitè dia, ja poden ser acceptats com a ofrena cremada en honor del Senyor.
28 Però no immoleu el mateix dia una vaca o una ovella amb la seva cria.
29 »Quan oferiu al Senyor un sacrifici d'acció de gràcies, oferiu-lo de manera que pugui ser acceptat per ell.
30 Mengeu-ne la carn el mateix dia, sense deixar-ne res per a l'endemà. Jo sóc el Senyor.
31 »Compliu els meus preceptes i poseu-los en pràctica. Jo sóc el Senyor.
32 No profaneu el meu sant nom; entre vosaltres, els israelites, vull ser santificat. Jo, el Senyor, us santifico.
33 Jo us he fet sortir del país d'Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo sóc el Senyor.
Joan 5: 19-40
19 Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:
--Us ben asseguro que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d'allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill.
20 El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats.
21 Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol.
22 I el Pare no s'ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici,
23 perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l'ha enviat.
24 »Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida.
25 Us ben asseguro que arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran.
26 Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix.
27 I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l'home.
28 No us estranyeu d'això: ve l'hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu
29 i en sortiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.
30 »Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat.
31 »Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid.
32 Però n'hi ha un altre que dóna testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni té valor.
33 Vosaltres heu enviat missatgers per interrogar Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat.
34 No és que jo necessiti cap testimoni humà; només ho dic perquè us pugueu salvar.
35 Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un cert temps per la seva claror.
36 »Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m'ha donat i que vol que jo dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m'ha enviat.
37 I el Pare mateix que m'ha enviat, continua donant testimoni a favor meu. Però vosaltres no heu escoltat mai la seva veu ni heu contemplat el seu aspecte;
38 i no deixeu que la seva paraula resti dins vostre, perquè no creieu en aquell que ell ha enviat.
39 Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi.
40 Però vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida.
¡Vaya pasaje cargado de tanto contenido! En unas pocas líneas Jesús
desarrolla varios temas super importantes. Habla acerca de su autoridad como
Hijo de Dios, autoridad que le permite dar vida eterna y juzgar. Habla también
de su imitación del Padre y cómo hace todo aquello quele ha visto hacer a Él.
Todos esos temas son muy importantes que podría extenderme escribiendo
acerca de cada uno de ellos, sin embargo, desde el momento en que he leído el
pasaje el que más me ha impactado y el que ha desafiado mi vida ha sido el de
imitar al Padre. Esa es la afirmación que hace el Maestro, que hace únicamente
aquello que ha visto hacer al Padre. Me ha hecho pensar en un hijo que
atentamente observa la conducta de su papá y que busca imitarle en todo
sentido.
Tiene para mí un doble sentido. En primer lugar, ser consciente de que
soy observado y que puedo ser imitado, para bien o para mal. En segunda lugar,
buscar de forma activa e intencional observar al Padre y meditar en ello.
Observar qué siente, qué piensa, qué busca, qué le mueve y qué le motiva, cómo
actúa e imitarlo en mi forma de vivir. ¡Qué gran desafío, vivir imitando al
Padre!
Jesús continúa con su diálogo con los judíos que le acusaban de romper
las leyes acerca del día sagrado, el sábado, y hacer cosas prohibidas aquel
día, concretamente, haber sanado a una persona que durante 38 años había estado
sufriendo. Su autoridad para hacer ese tipo de cosas era puesta en entredicho.
Por tanto, Jesús, a pesar de no tener ninguna necesidad de hacerlo, decide
justificar sus credenciales para actuar de dicho modo.
En el pasaje afirma que hay cuatro fuentes que dan testimonio acerca de
quién es Él y acreditan su autoridad. Por este orden menciona a, Juan el
Baustista, sus milagros, el mismo Padre y, finalmente las Escrituras. Jesús
juega con la afirmación de la ley judía de que es preciso más de un testigo
para que el testimonio sea válido. El Maestro les ofrece cuatro testigos en su
favor.
Sin embargo, lo que es el
reto de este pasaje para mi vida es la afirmación de Jesús, Su palabra no
ha tenido acogida en vosotros. Me he dado cuenta que hay una diferencia
entre acoger en la mente y acoger en el corazón. Este último puede rechazar
aquello que la mente considera correcto, bueno y adecuado. El corazón tiene
otras razones, otras motivaciones, otras intenciones que no tienen nada que ver
con mi mente. Es más, me doy cuenta que mi corazón puede incluso engañar a mi
mente haciéndola creer que es suficiente con saber aunque no viva. El corazón
puede bloquear aquello que el intelecto acepta, ama y añora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada