Dimecres 24 d’Octubre
Levític 24
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 --Mana als israelites que et proveeixin d'oli pur d'oliva, oli verge, per a alimentar perpètuament els gresols del canelobre.
3 Cada vespre Aaron prepararà els gresols a la tenda del trobament, davant la cortina que tanca l'arca de l'aliança, perquè cremin contínuament a la presència del Senyor, fins l'endemà al matí. És una llei perpètua per totes les generacions.
4 Aaron prepararà els gresols que hi ha en el canelobre d'or pur, a la presència del Senyor, perquè cremin cada nit.
5 »Pren flor de farina i fes-ne coure dotze pans en forma de coca, de sis quilos cada un.
6 Col·loca'ls després sobre la taula d'or pur, en dues piles de sis, a la presència del Senyor.
7 Damunt de cada pila, posa-hi encens pur, per cremar-lo després en honor del Senyor. Aquest encens servirà, en comptes del pa, com a ofrena de memorial.
8 »Cada dissabte, perpètuament, s'hauran de presentar aquests pans a la presència del Senyor. És un deure dels israelites per sempre.
9 Aquests pans són per a Aaron i els seus descendents; se'ls menjaran en un lloc sant, perquè són una porció molt santa de les ofrenes cremades en honor del Senyor. Aquesta part els és reservada per sempre.
10 Hi havia entre els israelites un fill de mare israelita i de pare egipci. Un dia es va barallar amb un altre israelita al campament.
11 El fill de mare israelita va blasfemar contra el Senyor i maleí el seu nom. El portaren a Moisès. La mare d'aquest home es deia Xelomit i era filla de Dibrí, de la tribu de Dan.
12 Van deixar aquell home ben vigilat, esperant que el Senyor mateix pronunciés la sentència.
13 El Senyor va parlar llavors a Moisès. Li digué:
14 --Fes sortir aquest blasfem fora del campament. Que tots els qui l'han sentit blasfemar li posin les mans sobre el cap. I després tota la comunitat el farà morir apedregat.
15 Parla als israelites i digues-los:
»Tothom qui maleeixi el seu Déu es carregarà el pes del seu pecat.
16 Qui blasfemi contra el nom del Senyor serà condemnat a mort. Tota la comunitat l'apedregarà. Tant si és un immigrant com si és un nadiu israelita, morirà, perquè ha blasfemat contra el nom del Senyor.
17 »Qui mati un ésser humà serà condemnat a mort.
18 Qui mati l'animal d'un altre, l'ha de compensar amb un de viu: animal per animal.
19 »Al qui lesioni un seu company, li faran el mateix que ell ha fet:
20 fractura per fractura, ull per ull, dent per dent. Li faran el mateix que ell ha fet a l'altre.
21 »Qui mati un animal ha de compensar-ho amb un altre. Però qui mati un home morirà.
22 »La legislació val tant per als immigrants com per als nadius israelites. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
23 Moisès va comunicar tot això als israelites i ells van treure el blasfem fora del campament i l'apedregaren. Els israelites van complir el que el Senyor havia manat a Moisès.
Joan 6: 1-27
1 Després d'això, Jesús se'n va anar a l'altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades.
2 El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts.
3 Jesús pujà a la muntanya i s'hi assegué amb els seus deixebles.
4 Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus.
5 Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que arribava al lloc on era, digué a Felip:
--On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?
6 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.
7 Felip li va respondre:
--Ni amb dos-cents denaris no n'hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.
8 Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:
9 --Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?
10 Jesús digué:
--Feu seure tothom.
En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil.
11 Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix.
12 Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:
--Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.
13 Ells els van recollir i amb els bocins d'aquells cinc pans d'ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d'haver menjat.
14 Quan la gent veié el senyal prodigiós que ell havia fet, començaren a dir:
--Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.
15 Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.
16 Al capvespre, els seus deixebles van baixar al llac
17 i s'embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l'altra riba. Ja s'havia fet fosc i Jesús encara no s'havia reunit amb ells;
18 a més, com que el vent bufava fort, el llac s'anava encrespant.
19 Quan havien remat unes dues o tres milles, van veure que Jesús s'acostava a la barca caminant sobre l'aigua, i es van esglaiar.
20 Ell els diu:
--Sóc jo, no tingueu por.
21 Volien fer-lo pujar a la barca, però tot seguit la barca tocà terra al lloc on anaven.
22 L'endemà, la gent encara era a l'altra banda del llac. Llavors s'adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n'havien anat tots sols.
23 Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop de l'indret on havien menjat després que el Senyor digués l'acció de gràcies.
24 Així, doncs, quan la gent s'adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n'anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.
25 Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li van preguntar:
--Rabí, quan has arribat?
26 Jesús prengué la paraula i els digué:
--Us ho ben asseguro: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats.
27 Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell.
El capítulo seis del evangelio continúa con este episodio que tiene
lugar después de la alimentación milagrosa llevada a cabo por Jesús. El tema
central, a mi parecer, es el miedo que experimentan los discípulos delante de
una situación que se les va de las manos y la presencia milagrosa del Maestro
dándoles un mensaje de ánimo, ¡soy yo! ¡no tengáis miedo!
Sería mentirme a mí mismo si no reconociera que hay cosas, más de una,
todo sea dicho de paso, que me dan miedo. Sería ser deshonesto si pretendiera
ser super, hiper, mega espiritual y afirmar que un creyente no ha de tener
nunca miedo. El miedo es una reacción humana y, como soy humano, tengo miedo.
Pero, al mismo tiempo, no quiero olvidar otra realidad que debo tener presente
en la ecuación y que deseo intencionalmente incluir en la ecuación de mi vida,
la presencia de Jesús, quien puede hacerse cargo de todos mis miedos, ayudarme
a lidiar con ellos, darme una paz incomprensible en medio de los mismos, Gracias,
Jesús, por ser tú por estar ahí, en medio de mis miedos.
Sigue el capítulo
seis del evangelio narrando como la gente, que ya sabíamos por versículos
anteriores que buscaba a Jesús para hacerlo rey, van detrás de Él al enterarse
que ha cruzado el lago y se encuentra en la otra orilla. El texto parece
indicar que lo encontraron en la sinagoga de la ciudad costera de Capernaum y
allí, precisamente allí, se desarrolla una larga conversación que, a fin de de
estudiarla mejor he seccionado en varias partes. En esta primera, la que
reflejan los versículos reproducidos, ya se ve el conflicto que se dará entre
Jesús y los que le siguen. El Maestro les indica que le buscan porque tienen de
Él unas expectativas, que los alimente y, si fuera posible que lo haga cada día
con la misma intensidad que lo hizo en la montaña.
Sin embargo, Jesús
va por otro lado, va en otra dirección, tiene otros intereses y desea ministrar
otras necesidades más profundas, la que todo ser humano tiene de sentido y
propósito, de vida eterna, entendiendo esta, no como la que comienza después de
morir sino aquella vida trascedente, aquella vida que vale la pena vivir en
plenitud cada día y que, naturalmente, comienza hoy y aquí.
Pienso que este
conflicto se sigue dando hoy en día. Es fácil afirmar que otros lo experimentan,
es decir, que otros buscan a Jesús para que sacie sus necesidades, cualesquiera
que estas sean y, el Maestro, por otro parte tiene interés en darles otras
cosas. Pero me sucede a mí también y es mi enseñanza del día. Busco a Jesús
porque tengo claro lo que quiero, pero Él sabe lo que necesito. Insisto en mi
petición, que creo legítima, no la recibo, me voy desilusionado y en mi
obcecación me he perdido aquello que Jesús sabía que necesitaba y quería darme.
¡Qué burro soy!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada