LECTURA DIMARTS 16/10/18: LEVÍTIC 13 i JOAN 3:19-30

Dimarts 16 d’Octubre

Levític 13

1 El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:

2 --Quan a algú li surti una inflamació, una erupció o una taca blanquinosa a la pell que facin preveure un cas de lepra, serà dut al sacerdot Aaron o a algun dels seus descendents sacerdots. 3 El sacerdot procedirà a l'examen del mal; si la pell presenta una cavitat i el pèl de la part afectada pren un to blanquinós, es tracta d'un cas de lepra. Després que el sacerdot l'haurà examinat, el declararà impur.

4 »Ara bé, si a la pell hi ha una taca blanquinosa però no s'hi veu cap cavitat ni el pèl s'ha esblanqueït, el sacerdot aïllarà el malalt durant set dies. 5 El dia setè el tornarà a examinar. Si el sacerdot constata que el mal no ha canviat d'aspecte ni s'ha estès per la pell, l'aïllarà set dies més. 6 Passats aquests dies, l'examinarà novament. Si la part afectada ha perdut el color que tenia i no s'ha estès per la pell, el sacerdot declararà pura aquella persona, perquè es tracta d'un èczema benigne. El malalt es rentarà la roba i quedarà pur.

7 »Però si, després d'haver estat examinat el malalt i declarat pur pel sacerdot, l'èczema s'estén per la pell, s'haurà de presentar una altra vegada al sacerdot. 8 Aquest l'examinarà i, si comprova que efectivament el mal s'ha estès per la pell, el declararà impur, perquè es tracta d'un cas de lepra.

9 »Quan algú tingui una malaltia a la pell, l'hauran de dur al sacerdot. 10 Aquest l'examinarà i, si comprova que hi ha una inflamació blanquinosa a la pell que ha esblanqueït el pèl de la part afectada i que aquesta està en carn viva, 11 es tracta d'un cas de lepra crònica. El malalt serà declarat impur pel sacerdot. No caldrà tenir-lo en observació, perquè és certament impur.

12 »Però si el sacerdot constata que s'ha estès una erupció per tota la pell del malalt, fins al punt que el cobreix de cap a peus, 13 procedirà a examinar-lo i, si veu que la pell se li ha tornat tota blanca, declararà que l'afectat és pur. 14 Però tan bon punt en el seu cos aparegui la carn viva, és impur. És un cas de lepra. 15 El sacerdot examinarà on apareix la carn viva i el declararà impur, perquè la carn viva el fa impur. És un cas de lepra. 16 Però si la carn viva presenta de nou un aspecte de pell blanca, el malalt anirà a trobar el sacerdot. 17 Aquest l'examinarà i, si efectivament la part afectada s'ha tornat blanca, declararà que no hi ha impuresa ritual. L'afectat serà declarat pur.

18 »Si algú ha tingut a la pell una úlcera i ha desaparegut, 19 però en el mateix lloc de l'úlcera s'ha format una inflamació blanquinosa o una taca d'un aspecte blanc vermellós, anirà a trobar el sacerdot, 20 i aquest l'examinarà. Si la part afectada presenta una cavitat i el pèl pren un to blanquinós, el declararà impur. És lepra que ha sortit a la cicatriu de l'úlcera. 21 Però si el sacerdot procedeix a l'examen i comprova que la part afectada no té cap pèl blanquinós, que la cicatriu no forma una cavitat a la pell i que la taca ha perdut el color que tenia, aïllarà el malalt durant set dies. 22 Si el dia setè el mal s'ha estès per la pell, el sacerdot el declararà impur. És un cas de lepra. 23 Però si la taca no s'estén, és tan sols la cicatriu de l'úlcera. El sacerdot declararà pura aquella persona.

24 »Quan algú s'ha fet una cremada i, encara viva, li produeix una taca vermellosa o blanquinosa, 25 la taca ha de ser examinada pel sacerdot. Si aquest comprova que el pèl de la taca pren un to blanquinós i la pell presenta una cavitat, és lepra que s'ha format a la cremada. El sacerdot declararà impura aquella persona. És certament un cas de lepra. 26 Però si quan el sacerdot procedeix a l'examen comprova que la taca no té cap pèl blanquinós, que la pell no presenta cap cavitat i que la taca ha perdut el color que tenia, aïllarà l'afectat durant set dies. 27 El setè dia el tornarà a examinar i, si comprova que l'afecció s'ha estès per la pell, el declararà impur. És un cas de lepra. 28 Si, en canvi, la taca es manté sense estendre's per la pell i, a més, ha perdut el color que tenia, és una inflamació provocada per la cremada. El sacerdot declararà pura aquella persona, perquè es tractava tan sols de la cicatriu d'una cremada.

29 »Quan un home o una dona tinguin una nafra al cap o al mentó, 30 el sacerdot procedirà a l'examen del mal i, si la pell presenta una cavitat amb pèl groguenc i escàs, declararà impur el malalt o malalta. Es tracta d'una afecció de tinya que ataca el cap o el mentó. 31 En canvi, si quan el sacerdot examina l'afecció de tinya comprova que la pell ja no presenta cap cavitat però encara no ha sortit pèl negre, aïllarà la persona afectada durant set dies. 32 El setè dia la tornarà a examinar i, si constata que la tinya no s'ha estès, ni té pèl groguenc, ni la pell presenta cap cavitat, 33 la persona afectada s'afaitarà el cap, menys la part afectada per la tinya, i el sacerdot l'aïllarà set dies més. 34 El setè dia tornarà a examinar la tinya i, si observa que no s'ha estès ni la pell presenta cap cavitat, el sacerdot declararà pura aquella persona. Llavors es rentarà la roba, i quedarà pura. 35 Però si, després d'haver estat declarada pura, resulta que la tinya s'estenia per la pell, 36 el sacerdot l'examinarà una altra vegada i, si la tinya efectivament s'ha estès per la pell, no caldrà que el sacerdot cerqui si hi ha pèl groguenc, perquè és clar que aquella persona és impura. 37 Si, en canvi, la tinya ha quedat visiblement localitzada i ha sortit pèl negre, és que el mal no empitjora. Aquella persona és pura, i així la declararà el sacerdot.

38 »Quan a un home o a una dona li surtin a la pell moltes taques blanques, 39 el sacerdot procedirà a examinar-les i, si comprova que les taques presenten un to blanc pàl·lid, vol dir que es tracta d'un simple èczema de la pell. Aquella persona és pura.

40 »Si un home perd el cabell i es torna calb, és pur. 41 Si li cau el cabell de la part del front i queda mig calb, també és pur. 42 Però si a les parts afectades per la calvície, sobre el crani o a la part del front, li surt una nafra d'un to blanc vermellós, vol dir que en aquesta part se li està formant una afecció de tipus leprós. 43 El sacerdot l'examinarà i, si comprova que el mal presenta una inflamació d'un to blanc vermellós sobre el crani o a la part del front, semblant al d'una afecció leprosa de la pell, 44 vol dir que és un leprós. El sacerdot el declararà impur. Té lepra al cap.

45 »El qui està malalt de lepra anirà amb la roba esquinçada, la cabellera deslligada, un tapaboques a la cara i cridarà: "Impur, impur!" 46 Mentre li duri el mal, serà ritualment impur. Com a impur, viurà aïllat fora del campament.

47 »Quan surti una taca en un vestit de llana o de lli, 48 en la trama o l'ordit de la llana o del lli, o bé en una pell o en qualsevol objecte de cuiro, 49 si la taca té un to verdós o vermellós, és una taca de floridura, i haurà de ser examinada pel sacerdot. 50 Aquest examinarà la taca i aïllarà l'objecte durant set dies. 51 El setè dia examinarà de nou la taca i, si s'ha estès pel vestit, per la trama, l'ordit o l'objecte de pell, sigui quin sigui el tipus de pell, vol dir que es tracta d'una floridura que podreix, i aquell objecte és impur. 52 Per tant, el vestit, la trama o l'ordit de la llana o del lli, o qualsevol objecte de pell que tingui aquesta taca, s'haurà de cremar. És una floridura que podreix, i aquell objecte s'ha de cremar. 53 Però si el sacerdot constata que la taca no s'ha estès, 54 farà rentar el lloc de la taca i tornarà a aïllar l'objecte set dies més. 55 Després tornarà a examinar la taca rentada. Si comprova que la taca, encara que no s'hagi estès, no ha canviat d'aspecte, l'objecte és impur i s'ha de cremar, tant si la floridura podreix el dret com el revés de l'objecte. 56 Si el sacerdot comprova que la taca, després de rentada, s'ha tornat d'un color pàl·lid, l'esquinçarà del vestit, de la trama, de l'ordit o de la pell. 57 Però si encara hi torna a sortir, és que el mal continua viu; aquell objecte s'haurà de cremar. 58 En canvi, si, després de rentat, la taca ha desaparegut del vestit, de la trama, de l'ordit o de l'objecte de pell, que el tornin a rentar i quedarà purificat.

59 »Aquesta és la llei sobre les taques de floridura que apareixen en un vestit de llana o de lli, en la trama o l'ordit, o en qualsevol objecte de pell, i que permet de declarar-lo pur o impur.

Joan 3: 19-30

19 La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. 20 Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. 21 Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.

22 Després d'això, Jesús se n'anà amb els seus deixebles al territori de Judea. S'hi va estar un cert temps amb ells i batejava. 23 També Joan batejava, a Enon, prop de Salim, on hi havia molta aigua, i la gent hi anava a fer-se batejar. 24 Llavors Joan encara no havia estat tancat a la presó.

25 Alguns dels deixebles de Joan es van posar a discutir amb un jueu sobre els ritus de purificació. 26 Aleshores anaren a trobar Joan i li digueren:

--Rabí, aquell que era amb tu a l'altra banda del Jordà i de qui tu vas donar testimoni, ara bateja i tothom va cap a ell.

27 Joan respongué:

--Ningú no pot aconseguir res si no li ho donen des del cel. 28 Vosaltres mateixos sou testimonis del que vaig declarar: "Jo no sóc pas el Messies, sinó que he estat enviat davant d'ell." 29 El qui té l'esposa és l'espòs, però l'amic de l'espòs, que és present i l'escolta, té una gran joia quan sent la veu de l'espòs. També jo tinc aquesta joia, i la meva joia és completa. 30 Ell ha de créixer, i jo he de minvar.

Siempre me he preguntado por qué el tema de Dios incomoda tanto a tanta gente. Es cierto, por otro lado, que hay culturas más o menos abiertas a las cosas espirituales y en concreto a permitir a Dios intervenir en sus vidas. Sin embargo, cuando pienso en mi país, en España, veo tanta hostilidad hacia el simple hecho de Dios que me resulta sorprendente.
Cierto que hay razones históricas. La iglesia no ha hecho nada por favorecer que la gente se acerque a Dios. Pero, si bien eso puede explicar parte de la realidad, no es la totalidad de la situación. Juan nos dice que la presencia de la luz puede resultar intimidadora. La luz pone de manifiesto todo lo que hay y eso pasa cuando Jesús aparece invitado o no en nuestro entorno. Jesús incomoda a muchos porque en el fondo, como diría Jung, hay un inconsciente colectivo universal y este nos envía mensajes de culpabilidad.
Aunque Jesús, según sus propias palabras, no ha venido para condenar al mundo sino para salvarlo, nuestra propia culpabilidad nos hace sentirnos juzgados por Él y, para muchos, la tentación es huir para evitar esa presión. El que hace lo malo huye de la luz porque esta pone de manifiesto, evidencía lo que hay.—Los que oyen el mensaje de Dios y lo ponen en práctica, ésos son mi madre y mis hermanos.

Los discípulos de Juan, gente bien intencionada como tanta gente, están preocupados por la pérdida de influencia y popularidad de su maestro y así se lo hacen notar. Juan, maduro, consciente de su misión y contento y satisfecha de la misma, hace dos afirmaciones muy importantes. Todo lo que tenemos proviene de Dios y nada podemos tener que no nos conceda. La segunda, yo debo menguar y Él, Jesús, debe de ir creciendo en centralidad e importancia.

Un pasaje con implicaciones muy directas para mi vida personal. Cuando tienes 54 años la perspectiva cambia de forma radical, o debería cambiar. Te queda menos por delante de lo que hay detrás tuyo. Estás ante los que estadísticamente van a ser los últimos años útiles de tu trabajo y ministerio. Ha llegado el tiempo de dejar un legado, de mirar de menguar para que otros puedan crecer y, consecuentemente, puedan desarrollar su capacidad, su talento, sus dones y su contribución única y singular para el Reino de Dios.

Este pasaje me han enseñado que es el momento en mi contribución al Reino de enfatizar más y más el darle juego a otros, equiparlos, ayudarles a crecer y desarrollarse, potenciarlos aunque esto sea al precio de ir pasando más y más a un segundo plano y tener cada vez menos poder pero más influencia.