LECTURA DIJOUS 14/6/18: 2 CRÒNIQUES 16 i ROMANS 4:1-12

Dijous 14 de Juny

2ª Cròniques 16

1 Però l'any trenta-sis del regnat d'Asà, Baixà, rei d'Israel, va atacar Judà i va fortificar Ramà per barrar el pas a Asà, rei de Judà. 2 Llavors Asà va recollir la plata i l'or dels tresors del temple i del palau i ho envià a Benadad, rei dels arameus, que residia a Damasc, dient-li:

3 --Fem una aliança tu i jo, com la que van fer el meu pare i el teu. T'envio plata i or. Trenca la teva aliança amb Baixà, rei d'Israel, i així es retirarà del meu territori.

4 Benadad va accedir a la proposta del rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les ciutats d'Israel: van atacar Ion, Dan, Abel-Maim i tots els llocs de proveïment de les poblacions de Neftalí. 5 Quan Baixà ho va saber, suspengué els treballs de fortificació de Ramà i parà les obres. 6 Llavors el rei Asà va mobilitzar tot Judà per endur-se de Ramà les pedres i la fusta de les fortificacions que Baixà hi construïa. Amb aquells materials va fortificar Gueba i Mispà.

7 Aleshores el vident Hananí anà a trobar Asà, rei de Judà, i li digué:

--Ja que has confiat en el rei dels arameus en comptes de confiar en el Senyor, el teu Déu, ara se t'ha escapat de les mans l'exèrcit d'aquest rei. 8 Els cuixites i els libis també formaven un gran exèrcit, amb molts carros de guerra i les seves dotacions. Però, com que llavors vas confiar en el Senyor, el teu Déu, ell te'ls va posar a les mans; 9 perquè la mirada del Senyor recorre tota la terra, i ell dóna força als qui li són fidels de cor. En aquesta avinentesa, però, t'has comportat com una persona sense seny; des d'ara, doncs, hi haurà guerres contra tu.

10 Asà es va indignar amb el vident i el va fer lligar al cep, irritat contra ell per tot això. També per aquells dies Asà va maltractar altres persones del poble.

11 La història d'Asà, les seves gestes, de les primeres a les darreres, consten en la Crònica dels reis de Judà i d'Israel.

12 L'any trenta-nou del seu regnat, Asà va emmalaltir dels peus. El mal es va agreujar, però durant la malaltia no va recórrer al Senyor, sinó als metges. 13 Asà va morir l'any quaranta-u del seu regnat i es va reunir amb els seus pares. 14 El van enterrar al sepulcre que s'havia fet excavar a la ciutat de David. El posaren damunt una llitera plena d'aromes i perfums, preparats segons l'art dels perfumistes, i van encendre en honor seu una gran foguera.

Abraham y la fe. Romanos 4: 1-12

1 I què direm, doncs, d'Abraham, el pare del nostre llinatge? 2 Si hagués estat just en virtut de les seves obres, hauria tingut motius de gloriar-se'n, però no davant de Déu. 3 En efecte, diu l'Escriptura: Abraham va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia. 4 Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal sinó com a paga d'un deute; 5 mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia. 6 També David proclama feliç l'home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu: 7 Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats! 8 Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte el pecat!

9 Tanmateix, les paraules d'aquesta benaurança, ¿s'apliquen només als circumcisos, o també als incircumcisos? Hem dit que Déu va comptar la fe d'Abraham com a justícia. 10 Però, ¿quan la hi va comptar: abans o després de la seva circumcisió? Va ser quan encara era incircumcís. 11 Precisament Abraham va rebre la circumcisió com a signe i segell de la justícia que havia obtingut per la fe ja abans de circumcidar-se. I així ell és pare de tots els qui creuen: dels incircumcisos, a qui Déu ha comptat la fe com a justícia, 12 i també dels circumcisos que, a més de ser-ho, segueixen les petjades de la fe que el nostre pare Abraham ja tenia abans de la circumcisió.

La Ley fue dada cientos de años después de Abraham, la propia circuncisión, como bien dice el apóstol Pablo le fue dado como una garantía de que había recibido la amistad con Dios debido a su confianza, a su fe, en Él. Con este argumento trata de explicar que Abraham, el padre de la fe judía, fue él mismo declarado justo en virtud de la fe y no en virtud de sus logros o méritos personales. 

A parte de entender el significado teológico e histórico que significa que el patriarca es el padre de la fe, tanto de circuncidados como no, para nosotros, los seguidores de Jesús el punto importante es apreciar que incluso Abraham tuvo que ser declarado justo en base a su confianza en el Señor y enfatiza, por tanto, la fe y la gracia como los únicos medios a través de los cuales podemos obtener la paz con Dios. 

Pero no solamente obtenerla también, algo que muchos de nosotros olvidamos y a pesar de haber sido declarados justos por medio de la fe pensamos que hemos de ganarnos el favor cotidiano de Dios por medio de las obras.