LECTURA DIJOUS 28/6/18: 2 CRÒNIQUES 28 i ROMANS 10:5-21


Dijous 28 de Juny

2ª Cròniques 28
Acaz tenia vint anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. No es va comportar com David, el seu avantpassat. No va plaure al Senyor i va seguir els exemples dels reis d'Israel, fent ídols de metall fos que representaven els Baals. Cremava ofrenes a la vall de Benhinnom i va arribar fins al punt de cremar en sacrifici els seus propis fills, seguint una pràctica abominable de les nacions que el Senyor havia desposseït del país per donar-lo als israelites. Acaz oferia sacrificis i cremava ofrenes en els recintes i turons sagrats i sota de tots els arbres frondosos.
Per això el Senyor, el seu Déu, el va fer caure en mans del rei dels arameus, que el derrotaren, van fer-li molts captius i se'ls endugueren a Damasc. També el va fer caure en mans del rei d'Israel: la desfeta va ser molt gran. Pècah, fill de Remaliahu, rei d'Israel, va matar en un sol dia cent vint mil homes de Judà, tots ells guerrers valents; és que havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Zicrí, un heroi d'Efraïm, va matar Maasseiahu, fill del rei, Azricam, cap de la casa reial, i Elcanà, segon després del rei. A més, els israelites feren dos-cents mil captius als seus germans de Judà, entre dones, fills i filles; també es van apoderar d'un abundant botí i se l'endugueren a Samaria.
Allí hi havia un profeta del Senyor que es deia Obed. Aquest va sortir al pas de l'exèrcit que entrava a Samaria, i els digué:
--El Senyor, Déu dels vostres pares, s'havia indignat contra Judà, i per això els ha posat a les vostres mans. Però vosaltres heu fet entre ells una mortaldat tan ferotge que clama al cel. 10 I ara, a més, voleu reduir aquesta gent de Judà i de Jerusalem a la condició d'esclaus i esclaves. Però, ¿no és cert que això seria fer-vos més culpables davant el Senyor, el vostre Déu? 11 Escolteu-me, doncs, i doneu la llibertat als captius que heu fet entre els vostres germans, perquè l'enuig del Senyor s'ha encès contra vosaltres.
12 Llavors alguns dels caps dels efraïmites, Azariahu, fill de Jehohanan, Berequiahu, fill de Meixil·lemot, Jehizquiahu, fill de Xal·lum, i Amassà, fill d'Hadlai, es plantaren davant els qui venien de la campanya 13 i els digueren:
--No dugueu aquí aquests captius: seria fer-nos més culpables davant el Senyor. La nostra culpa ja és prou gran, i ja està prou encès l'enuig del Senyor contra Israel, perquè encara vulgueu augmentar els nostres pecats i les nostres culpes.
14 Llavors els combatents, davant els prohoms i davant tota l'assemblea, van alliberar els captius i renunciaren al botí. 15 Després uns homes designats personalment es van fer càrrec dels captius. Amb el que hi havia en el botí vestiren els qui no tenien roba, els donaren calçat, els feren menjar i beure i, amb oli, els van amorosir les ferides. Van fer muntar en ases tots els qui no podien caminar i els dugueren a Jericó, la ciutat de les Palmeres, prop dels seus connacionals. Després se'n tornaren a Samaria.
16 Per aquell temps, el rei Acaz va enviar una ambaixada als reis d'Assíria perquè l'ajudessin. 17 Els edomites havien fet una altra incursió contra Judà i s'havien endut captius. 18 A més, els filisteus havien saquejat les ciutats de la Xefelà i del Nègueb de Judà. Havien ocupat Bet-Xèmeix, Aialon, Guederot, com també Socó, Timnà i Guimzó amb les seves rodalies, i s'hi havien establert. 19 El Senyor humiliava Judà per culpa d'Acaz, rei d'Israel, que havia introduït a Judà el llibertinatge i era infidel al Senyor. 20 Però Tiglat-Pilèsser, rei d'Assíria, en lloc de donar-li un reforç, anà a atacar-lo i el va assetjar. 21 Tot i que Acaz havia saquejat el temple del Senyor, el palau reial i les cases de la gent principal i ho havia donat al rei d'Assíria, no va aconseguir que aquest l'ajudés.
22 Durant el temps que el rei Acaz sofria el setge, encara persistia en la seva infidelitat al Senyor. 23 Oferia sacrificis als déus de Damasc, que l'havien derrotat, perquè pensava: «Si els déus dels reis arameus els ajuden, jo els oferiré sacrificis i així ells també m'ajudaran.» Però van ser la seva ruïna i la de tot Israel. 24 Acaz aplegà els objectes del temple de Déu i els va trossejar. Tancà les portes del temple del Senyor i es va fer altars per tots els racons de Jerusalem. 25 En totes les ciutats de Judà va construir recintes sagrats per a cremar-hi ofrenes a altres déus, irritant així el Senyor, Déu dels seus pares.
26 La resta de la història d'Acaz, tot el seu comportament, des del principi a la fi, consta en la Crònica dels reis de Judà i d'Israel. 27 Acaz va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de Jerusalem, però no el posaren en els sepulcres dels reis d'Israel. El va succeir el seu fill Ezequies.


El mensaje de Cristo. Romanos 10: 5-21
Moisès parla de ser just en virtut de la Llei quan escriu: Qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles. Però de la justícia que ve per la fe, diu l'Escriptura: No pensis en el teu cor: Qui serà capaç de pujar fins al cel —s'entén: per fer-ne baixar Crist ? O bé: Qui serà capaç de baixar fins a l'abisme —s'entén: per fer pujar Crist d'entre els morts ? Més aviat l'Escriptura diu: La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor. Aquesta és la paraula que creiem i que proclamem: Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts, et salvaràs. 10 Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. 11 Diu l'Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós. 12 No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els altres pobles, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l'invoca. 13 En efecte, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran.
14 Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n'han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l'anuncia? 15 I qui el podrà anunciar, si ningú no és enviat? Ja ho diu l'Escriptura: Que en són, de bonics, els peus dels missatgers de bones noves! 16 Però no tots han acceptat la bona nova de l'evangeli. Així ho diu Isaïes: Senyor, ¿qui ha cregut allò que hem predicat? 17 La fe ve, doncs, de sentir la predicació, i la predicació és l'anunci de la paraula de Crist. 18 Ara bé, jo pregunto: És que no l'han sentida? I tant, que l'han sentida! El seu anunci s'ha escampat a tota la terra, i les seves paraules, fins als límits del món. 19 Encara pregunto: És que Israel no ha comprès la predicació? Moisès és el primer de contestar: Jo, per a engelosir-vos, em valdré d'un poble que no és poble; em valdré, per a irritar-vos, d'un poble sense seny. 20 I Isaïes arriba a dir: M'he deixat trobar pels qui no em cercaven; m'he manifestat als qui no em consultaven. 21 En canvi, d'Israel diu: Tot el dia tinc les mans esteses cap a un poble desobedient i rebel.


Pablo dedica el resto del capítulo diez a afirmar que todo el mundo podrá tener la posibilidad de ser restablecidos en la amistad con Dios por medio de la fe, tanto los judíos como los no judíos para, al final, afirmar que el mensaje que proclamamos es Cristo. 

Me parece muy importante esta afirmación. Mi mensaje no es la iglesia -aunque sea pastor-, tampoco lo es la moralidad cristiana, mucho menos mi teología o mi concepción de cómo se ha de vivir la vida cristiana. Mi mensaje es Jesús, el Dios hecho ser humano para restablecer en mí esas cuatro rupturas que el pecado provocó e invitarme a unirme a Él en la tarea de restaurar todas las cosas. 
Debemos revisar cuál es el centro de nuestra predicación, cuán presente está Cristo, el Cristo de la gracia en ella porque, como muy bien dice el mismo Pablo escribiendo a los Corintios, nadie puede ni debe poner otro fundamente que el que ya está puesto, y ese es Cristo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada