LECTURA DIMECRES 6/6/18: 2 CRÒNIQUES 9 i ROMANS 1:1-17

Dimecres 6 de juny

2ª Cròniques 9

1 La reina de Saba sentí parlar de la fama de Salomó i anà a Jerusalem per posar-lo a prova amb enigmes. Venia amb un gran seguici i amb camells carregats d'espècies aromàtiques, d'una gran quantitat d'or i de pedres precioses. Es va presentar a Salomó i, conversant amb ell, li va fer totes les preguntes que li venien al pensament. 2 Salomó va donar resposta a totes les seves qüestions; no hi hagué res que el rei desconegués i no pogués resoldre. 3 Quan la reina de Saba va veure la saviesa de Salomó, el palau que havia construït, 4 els menjars de la seva taula, els habitatges dels seus cortesans, el capteniment i la indumentària dels seus criats i dels seus copers i de la seva comitiva quan pujava al temple del Senyor, va perdre l'alè, 5 i digué al rei:

--És ben cert tot el que havia sentit explicar en el meu país sobre el teu parlar i la teva saviesa. 6 No m'ho he cregut fins que he vingut i ho he contemplat amb els meus propis ulls. I ara veig que no me n'havien dit ni la meitat! La teva saviesa supera la fama que m'havia arribat. 7 Feliç la teva gent, feliços els teus cortesans, que poden estar sempre al teu davant i escoltar la teva saviesa! 8 Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que s'ha complagut en tu i t'ha donat el seu tron reial, el tron que li pertany! Per l'amor que el teu Déu té a Israel, ell que vol que duri per sempre, t'ha fet rei perquè governis segons el dret i la justícia.

9 Després ella va obsequiar el rei amb quatre tones d'or, espècies aromàtiques en gran quantitat i pedres precioses. Mai més no arribaren tantes espècies aromàtiques com les que la reina de Saba va regalar al rei Salomó.

10 A més, els homes que estaven al servei d'Hiram i de Salomó i havien portat l'or d'Ofir, havien dut també fusta olorosa i pedres precioses. 11 D'aquesta fusta olorosa, el rei en va fer baranes per al temple del Senyor i per al palau reial, i arpes i lires per als cantors. Mai no s'havia vist fusta com aquesta al país de Judà.

12 El rei Salomó va regalar a la reina de Saba tot el que ella va tenir ganes de demanar-li, sense fixar-se en el que ella li havia dut. Després la reina se'n tornà al seu país amb el seu seguici.

13 El pes de l'or que arribava a Salomó en un sol any era de sis-cents seixanta-sis talents, 14 sense comptar allò que aportaven els grans mercaders i els petits comerciants. També els reis d'Aràbia i els governadors del país li aportaven or i plata.

15 El rei Salomó va manar fer dos-cents grans escuts d'or batut, que pesaven cada un sis quilos, 16 i tres-cents escuts petits, també d'or batut, que pesaven cada un tres quilos. Salomó els va dipositar a l'edifici del Bosc del Líban. 17 El rei va fer obrar un gran tron d'ivori recobert d'or fi. 18 El tron tenia sis graons i un escambell al peu del tron. Tocant als dos braçals del seient hi havia dos lleons drets, 19 i a banda i banda dels sis graons del tron hi havia dotze lleons més, dos a cada graó. Cap rei no havia fet mai res de semblant.

20 Totes les copes del rei Salomó eren d'or, i tota la vaixella de l'edifici del Bosc del Líban era d'or fi. No hi havia cap objecte de plata, ja que en temps de Salomó la plata no era gens apreciada. 21 El rei tenia a la mar una flota de grans vaixells, que navegaven a terres llunyanes amb els homes d'Hiram i cada tres anys tornaven carregats d'or, plata, ivori, mones i paons.

22 El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa. 23 Tots els reis de la terra venien a veure'l per escoltar la saviesa que Déu li havia infós. 24 Cada un li portava el seu present: objectes de plata i d'or, vestits, armadures, espècies aromàtiques, cavalls i mules; i això, any rere any. 25 Tenia en els seus estables quatre mil tirs de cavalls i els carros de guerra corresponents, amb unes dotacions que pujaven a dotze mil homes. Els va acantonar a les ciutats on hi havia els carros de guerra i també prop d'ell, a Jerusalem.

26 Salomó era sobirà de tots els reis que hi havia des de l'Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d'Egipte. 27 El rei va fer que a Jerusalem la plata fos tan abundant com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà. 28 Els cavalls de Salomó provenien d'Egipte i de tots el països.

29 La resta de la història de Salomó, des del principi a la fi, consta en la Crònica del profeta Natan, en la Profecia d'Ahià de Siló i en la Visió del vident Jedó, aquestes dues referents a Jeroboam, fill de Nebat. 30 La durada del regnat de Salomó a Jerusalem sobre tot Israel va ser de quaranta anys. 31 Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.

Parte I. El prólogo. Romanos 1: 1-17

1 Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, escollit per a anunciar l'evangeli de Déu.

2 Aquest evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, 3 es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, 4 però, per obra de l'Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre, 5 m'ha fet el do de ser apòstol per a dur gent de tots els pobles a acceptar la fe, a glòria del seu nom. 6 Entre aquests hi sou també vosaltres, cridats per Jesucrist.

7 A tots els estimats de Déu que viuen a Roma i que ell ha cridat a ser sants, us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

8 Primer de tot, dono gràcies al meu Déu per mitjà de Jesucrist a causa de tots vosaltres: arreu del món parlen admirats de la vostra fe. 9 Déu, a qui dono culte en el meu esperit quan anuncio l'evangeli del seu Fill, m'és testimoni de com em recordo constantment de vosaltres 10 en les meves pregàries: sempre li demano que em concedeixi finalment l'oportunitat de venir a veure-us. 11 Desitjo vivament de visitar-vos per comunicar-vos alguns dons de l'Esperit; així sereu enfortits, 12 o, més ben dit, quan sigui enmig vostre ens confortarà la fe que tenim en comú vosaltres i jo. 13 Germans, heu de saber que m'he proposat moltes vegades de venir a veure-us; però, fins ara, sempre m'ho ha impedit algun destorb. Voldria recollir també entre vosaltres algun fruit, com l'he recollit entre els altres pobles. 14 Em dec a grecs i a bàrbars, a savis i a ignorants; 15 per això, per part meva, estic decidit a anunciar-vos l'evangeli també a vosaltres, els qui sou a Roma.

16 Perquè no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles. 17 En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.

Las cartas que Pablo escribió no están ubicadas en nuestras Biblias en el orden que fueron escritas, sino siguiendo el orden clásico en que las más largas se ponían al principio y se ordenaban en secuencia decreciente. Esta carta, si bien no es la primera que escribió, no cabe duda que tal vez es la más importante porque en ella se desarrolla toda la teología Paulina de la salvación por medio de la fe. 

Fue precisamente esta carta y, concretamente el prólogo, lo que llevó al atormentado monje agustino Martín Lutero a experimentar la salvación por medio de la gracia y la fe que desencadenó la Reforma protestante de la cual, de una manera u otra, nosotros somos todavía un resultado. 

Hay dos cosas que para mí destacan en este prólogo y veo muy importantes. Primera, no tener un sentimiento de vergüenza con respecto al evangelio y la buena noticia que representa. Todavía, para muchos de nosotros, se produce un sentimiento de incomodidad y desasosiego cuando se trata de identificarnos como seguidores de Jesús. Esto es aún más cierto en sociedades postmodernas donde existe una presión creciente para relegar la espiritualidad al ámbito meramente privado. 

Segunda, la importante realidad de que Dios me declara justo por medio de la fe -confianza- en su hijo y aquello que hizo por mí en la cruz. Nada que yo haga podría acumular los méritos suficientes para ser declarado justo por parte del Señor. Gracias a la fe soy declarado no culpable ante Dios.