LECTURA DIMARTS 12/6/18: 2 CRÒNIQUES 14 i ROMANS 3:9-20

Dimarts 12 de Juny
2ª Cròniques 14
Asà va fer allò que agrada i plau al Senyor, el seu Déu. Va suprimir els altars d'origen estranger i els recintes sagrats, va tallar i esmicolar els pilars i els bosquets sagrats. Exhortava Judà a cercar el Senyor, el Déu dels seus pares, i a complir la Llei i els manaments. Va suprimir de totes les poblacions de Judà els recintes sagrats i els emblemes del sol. El reialme no conegué la guerra mentre ell va viure. Aprofitant aquest repòs que el Senyor li havia concedit i la calma que regnava al país, ja que durant aquells anys no hagué de fer front a cap guerra, va construir a Judà ciutats fortificades. Asà digué als de Judà:
--Podem disposar del país perquè hem cercat el Senyor, Déu nostre; l'hem cercat, i ell ens ha concedit el repòs per tot el voltant. Fortifiquem, doncs, aquestes ciutats i envoltem-les de murs amb torres, portes i forrellats.
Van iniciar el treball i el dugueren a bon terme.
Asà comptava amb un exèrcit de tres-cents mil homes de Judà, armats amb escuts i llances, i de dos-cents vuitanta mil benjaminites, armats amb broquers i arcs. Tots ells eren guerrers valents.
Zèrah, el cuixita, va marxar contra ells amb un exèrcit d'un milió d'homes i tres-cents carros de guerra i arribà fins a Mareixà. Asà li va sortir al pas, i es van situar en ordre de batalla a la vall de Sefata, tocant a Mareixà.
10 Llavors Asà va invocar el Senyor, el seu Déu, dient:
--Senyor, ningú fora de tu no pot donar ajuda quan lluiten el poderós i el dèbil. Ajuda'ns, doncs, Senyor, Déu nostre, ja que esperem en tu; confiant en el teu nom, hem vingut contra aquesta multitud. Tu, Senyor, ets el nostre Déu. No et deixis vèncer per un home.
11 El Senyor va derrotar els cuixites enfront d'Asà i de Judà, i els cuixites van fugir. 12 Asà els va perseguir amb el seu exèrcit fins a Guerar. Desfets davant el Senyor i el seu exèrcit, van ser tants els cuixites que caigueren que no en quedà cap de supervivent. El botí va ser molt abundant. 13 Els de Judà van assaltar totes les ciutats entorn de Guerar, perquè el terror del Senyor s'havia apoderat de totes elles. Totes les ciutats foren saquejades: hi havia un gran botí. 14 També van atacar els campaments on hi havia els ramats i se n'endugueren una gran quantitat d'ovelles, cabres i camells. Després se'n tornaren a Jerusalem.

Todos somos culpables. Romanos 3: 9-20
Per tant, nosaltres, els jueus, ¿tenim algun avantatge? No podem pas dir del tot que no. Tanmateix, ja hem demostrat que tots estan sota el domini del pecat, tant els jueus com els altres pobles. 10 Ho diu l'Escriptura: No hi ha cap just, ni un de sol. 11 No hi ha ningú assenyat, ningú que cerqui Déu. 12 Tots plegats s'han desviat i pervertit: ningú no fa el bé, ni un de sol. 13 La seva gola és un sepulcre obert, la seva llengua trama enganys; porten als llavis verí d'escurçó, 14 tenen la boca plena de malediccions i d'amargor. 15 Els seus peus corren a vessar sang, 16 deixen arreu on passen devastació i calamitats 17 i no coneixen el camí de la pau. 18 Viuen sense cap temor de Déu.
19 Ara bé, és obvi que tot allò que es troba en la Llei s'adreça als qui estan sota la Llei; per això tothom ha de callar, i el món sencer ha de sotmetre's al judici de Déu, 20 perquè ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres manades per la Llei. La Llei, en efecte, només fa conèixer el pecat.

El apóstol Pablo en este pasaje afirma dos cosas importantes. La primera, a saber, que toda la humanidad es culpable delante de Dios de no guardar la Ley. Basta mirar al mundo que nos rodea para cerciorarnos de ellos sin lugar a dudas. No vivimos como deberíamos de vivir y, en mi opinión, eso debe a dos razones, o no queremos, por lo tanto merecemos el juicio del Señor o, por el contrario, queremos pero no podemos, en ese caso necesitamos la restauración de parte de Dios. Sea una u otra la razón hay un serio problema en la humanidad.
La segunda, es acerca del propósito de la Ley. Al ser el pecado un problema interno -una actitud de rebelión, una declaración de independencia con respecto al Señor y su autoridad- la única manera de que salga a la luz, lo podamos detectar y, consecuentemente, si lo deseamos, actuar, es que algo lo evidencie, lo pongo de manifiesto. Ese, según el apóstol, es el único propósito y sentido de la Ley, ayudarnos a entender que tenemos un serio problema y, si lo deseamos, volvernos a Dios para que nos ayude a resolverlo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada