Dijous 31 de Maig
2ª Cròniques 4
1 Va fer encara un altar de bronze de vint colzades de llarg, vint d'ample i deu d'alt.
2 Després va fer l'anomenat «Mar» de bronze, un dipòsit rodó de bronze fos. Feia deu colzades de diàmetre, trenta de perímetre i cinc de profunditat.
3 Tot al voltant hi havia a sota dos rengles amb figures de vedells, que decoraven el «Mar», deu per cada colzada. Havia estat fos tot junt.
4 El «Mar» reposava sobre dotze vedells: tres miraven a tramuntana, tres a ponent, tres a migdia i tres a llevant. Els vedells el sostenien amb les gropes girades cap al centre.
5 El «Mar» tenia un gruix de quatre dits, i la seva vora era com els llavis d'un calze de flor de lotus. La seva cabuda era de seixanta-tres mil litres.
6 Va fer també deu piques i en posà cinc a la dreta i cinc a l'esquerra per a les ablucions. Hi rentaven els utensilis per als holocaustos, mentre que el «Mar» era per a les ablucions dels sacerdots.
7 Va fer deu lampadaris d'or, segons la forma prescrita, i els col·locà a l'edifici del temple, cinc a la dreta i cinc a l'esquerra.
8 També va fer deu taules i les col·locà a l'edifici del temple, cinc a la dreta i cinc a l'esquerra. Va fer encara cent calderetes d'or per a les aspersions.
9 Va construir l'atri dels sacerdots i l'atri principal, amb les seves portes, que revestí de bronze.
10 Va col·locar el «Mar» a la dreta, cap al sud-est.
11 Hiram va fer també olles, pales i calderetes d'aspersió i va enllestir tota l'obra que Salomó li havia encarregat per al temple de Déu:
12 les dues columnes; les dues boles dels capitells que coronaven les columnes, amb les xarxes per a cobrir les boles dels capitells que coronaven les columnes;
13 les quatre-centes magranes, col·locades en dos rengles per a cada xarxa, per a cobrir també les boles dels capitells de dalt les columnes;
14 va fer també les peanyes i les piques que van damunt les peanyes;
15 el «Mar» amb els dotze vedells que el sostenien;
16 les olles, les pales i les forquetes. Tots aquests utensilis que Hiram, el primer dels fonedors, havia fabricat per al rei Salomó, destinats al temple del Senyor, eren de bronze brunyit.
17 El rei els va fer fondre a la plana del Jordà en motlles d'argila, entre Sucot i Seredà.
18 Salomó va fer tots aquests utensilis en tanta quantitat, que el pes del bronze no es pogué calcular.
19 També va fer tots els objectes destinats al santuari de Déu: l'altar d'or; les taules on es dipositaven els pans d'ofrena, també d'or;
20 els lampadaris amb els seus gresols d'or pur, que, tal com era prescrit, havien d'estar encesos davant la cambra interior;
21 amb les flors, els gresols i les esmocadores d'or, d'or de bona llei;
22 els ganivets, les calderetes d'aspersió, les cassoletes i els encensers, tot d'or fi; l'entrada que dóna a la cambra interior, al lloc santíssim, amb les seves portes, i les portes que donen a la nau del santuari, tot era d'or.
Al paso. Lucas 7: 12-15
12 Quan s'acostava a l'entrada del poble, duien a enterrar un mort, fill únic d'una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.
13 Així que el Senyor la va veure, se'n va compadir i li digué:
--No ploris.
14 Després s'acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s'aturaren. Ell digué:
--Jove, aixeca't.
15 El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare.
Esta situación fue
totalmente fortuita. Jesús no esperaba encontrarse con aquel cortejo fúnebre
que llevaba al entierro al hijo único de una mujer viuda. Sin embargo, Jesús no
fue indiferente a la situación y a la necesidad de aquella persona. Podía haber
continuado con su camino y ocupaciones. Estoy seguro que no era ni la primera
ni la última vez que se encontraría con personas que habían fallecido. No
tenemos constancia de que todo muerto que le saliera el paso fuera sanado. Pero
este si. El Señor se sintió profundamente conmovido por la necesidad de la
mujer y resucitó a su hijo.
Para mí hay una clara
enseñanza en este pasaje que se convierte en un auténtico desafío. Conforme
vamos por la vida nos encontraremos, sin lugar a dudas, gente en necesidad. La
cuestión es si tendremos la capacidad de desarrollar un corazón que detecte las
necesidades y sienta compasión como Jesús o, por el contrario, seguiremos por
nuestro camino dejando de lado al necesitado. Creo que esas
dos características han de desarrollarse de forma pro activa e
intencional. Hemos de asegurarnos que aquello que no podemos hacer -resucitar
muertos- no nos impida llevar a cabo lo que si está a nuestra mano -consolar al
que sufre pérdida-.
¿Cuán sensible eres a las necesidades que Dios pone
en tu camino?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada