Dimecres 20 de Juny
2ª Cròniques 21
1 Josafat va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David.
El va succeir el seu fill Joram.
2 Els seus germans per part de pare eren: Azarià, Jehiel, Zecariahu, Azariahu, Micael i Xefatiahu, tots fills de Josafat, rei d'Israel.
3 El seu pare els havia donat una gran quantitat de plata, or i objectes preciosos, a més d'algunes ciutats fortificades a Judà; però el reialme, el va deixar a Joram, que era el primogènit.
4 Joram, doncs, va obtenir la reialesa del seu pare; però tan bon punt s'hi va consolidar, assassinà amb l'espasa els seus germans i també alguns prohoms d'Israel.
5 Joram tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem.
6 Joram es va portar com els reis d'Israel, tal com s'havia comportat el llinatge d'Acab, perquè era casat amb una filla d'ell. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament.
7 Però el Senyor no volgué destruir el llinatge de David, a causa de l'aliança que havia fet amb David, perquè li havia promès que concediria a ell i als seus descendents de tenir sempre una llàntia encesa a la seva presència.
8 En temps de Joram, els edomites es van rebel·lar contra la dominació de Judà i van proclamar un rei.
9 Joram va passar la frontera amb els seus oficials i tots els seus carros de guerra. En plena nit, el rei i els oficials dels carros hagueren de travessar entre els edomites, que els tenien encerclats.
10 Així fou com Edom va independitzar-se de Judà fins al dia d'avui.
En aquell temps també es va independitzar Libnà.
Això va succeir perquè Joram havia abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares.
11 A més, Joram manà de construir recintes sagrats a les muntanyes de Judà, va fer que la població de Jerusalem es prostituís adorant altres déus i va desencaminar Judà.
12 Llavors li arribà una carta del profeta Elies, que deia: «Això et fa saber el Senyor, Déu de David, el teu avantpassat: Tu no has seguit la conducta del teu pare Josafat, ni la d'Asà, rei de Judà,
13 sinó la dels reis d'Israel, i has fet que Judà i la població de Jerusalem es prostituïssin adorant altres déus, seguint l'exemple del casal d'Acab; has assassinat fins i tot els teus germans, la família del teu pare, que eren millors que no pas tu;
14 ara, doncs, el Senyor enviarà una gran plaga al teu poble, als teus fills, a les teves dones i a tot el teu bestiar.
15 Tu patiràs moltes malalties provocades per un mal crònic als budells, i els aniràs traient fora. Cada dia que passi estaràs pitjor.»
16 El Senyor va instigar contra Joram l'hostilitat dels filisteus i de les tribus àrabs que vivien al costat dels cuixites.
17 Van pujar, doncs, contra Judà, van envair el país i s'apoderaren de totes les riqueses que hi havia al palau del rei, com també dels seus fills i de les seves dones; no li va quedar cap fill, llevat de Jehoahaz, el més petit de tots.
18 Després de tot això, el Senyor va afligir Joram amb un mal incurable que li va atacar els budells.
19 El temps va anar passant, fins que, els dos darrers dies, el mal va fer que els anés traient fora. Va morir enmig de sofriments terribles. El seu poble no va encendre cap foguera en honor d'ell, com havia fet pels seus predecessors.
20 Tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem. Se'n va anar sense que fessin dol per ell. Fou enterrat a la ciutat de David, però no als sepulcres reials.
La decisión de cada
día. Romanos 7: 1-6
1 Germans, us parlo com a gent entesa en lleis: ja sabeu que la llei té poder sobre les persones només mentre viuen.
2 Així, la llei lliga la dona casada al seu marit mentre ell viu; però si el marit mor, la dona queda deslligada de la llei que la vinculava al marit.
3 Per tant, si la dona s'uneix a un altre home mentre viu el marit, comet adulteri; però si el marit mor, queda lliure d'aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir adúltera.
4 Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei de Moisès per mitjà de la mort de Crist. Així heu passat a ser d'un altre, d'aquell qui ha ressuscitat d'entre els morts; i ara donem fruits per a Déu.
5 Quan estàvem a mercè dels desigs terrenals, les passions que duen al pecat, desvetllades per la Llei, actuaven en els membres del nostre cos i ens feien donar fruits que porten a la mort.
6 Però ara hem estat deslligats de la Llei i hem mort a allò que ens tenia presoners; ara servim Déu d'acord amb el camí nou de l'Esperit i no segons la lletra envellida de la Llei.
Pablo sigue insistiendo en su argumento de que somos
libres y, por tanto, elegimos haciendo uso de nuestra libertad. Es importante,
consecuentemente, que esta elección sea sabia y orientada hacia la honra a Dios
y la restauración del mundo.
Para ilustrarlo usa la analogía del matrimonio. Por
ley, el matrimonio, liga a ambas partes y las obliga. Si cualquiera de los dos
decide irse con otra persona comete adulterio y es, por tanto, legalmente
culpable. Si el marido o la esposa muerte, el otro cónyuge puede irse con otra
persona pero, ya no es culpable con relación a la ley.
Del mismo modo el apóstol indica que ya hemos muerto
-místicamente- con Cristo en la cruz, por tanto, ya somos libres de la Ley y de
sus exigencias, ya no estamos obligados legalmente a obedecerla, recordemos que
era la Ley precisamente la que daba fuerza al pecado que habita en
nosotros.
Somos libres y, por tanto, podemos usar nuestra
libertad para presentarnos día tras día, de forma consciente, intencional y
voluntaria para servir a Dios con nuestro cuerpo como instrumentos al servicio
del bien, es decir, constructores del Reino y agentes de restauración.
Esa es la decisión que día tras día Félix Ortiz,
libre de la esclavitud del pecado gracias a Jesús, debe de tomar, la decisión
de a quién decidirá servir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada