Dilluns 4 de Juny
2ª Cròniques 7
1 Quan Salomó va acabar la seva pregària, baixà foc del cel i consumí l'holocaust i els sacrificis. La presència gloriosa del Senyor omplia l'edifici,
2 i els sacerdots no hi podien entrar, perquè l'havia omplert la presència gloriosa del Senyor.
3 Quan els israelites veieren que el foc baixava i que la presència gloriosa del Senyor era damunt l'edifici del temple, s'agenollaren i es van prosternar tots sobre el paviment amb el front a terra enaltint així el Senyor: «Que n'és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»
4 Després el rei i tot el poble van oferir sacrificis davant el Senyor.
5 Les víctimes que el rei Salomó va oferir al Senyor foren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. El rei i tot el poble van dedicar així el temple de Déu.
6 Els sacerdots atenien a les seves funcions, i els levites, amb els instruments per a cantar al Senyor que el rei David havia fet construir, enaltien el Senyor: «Perdura eternament el seu amor», tal com David els feia salmejar. Davant d'ells, els sacerdots tocaven les trompetes i tot el poble d'Israel estava dret.
7 Salomó també va consagrar l'interior de l'atri que hi ha davant l'edifici del santuari del Senyor. Allí va oferir els holocaustos, les ofrenes i el greix de les víctimes de comunió, perquè a l'altar de bronze que ell havia fet construir no hi cabien els holocaustos, les ofrenes i el greix.
8 En aquella ocasió, Salomó va celebrar la festa dels Tabernacles durant set dies, amb tot el poble d'Israel, una gran assemblea, vinguda des de Lebó-Hamat fins al torrent d'Egipte.
9 El dia vuitè van celebrar l'aplec sagrat de cloenda, ja que durant set dies havien celebrat la dedicació de l'altar, i durant set dies més la festa dels Tabernacles.
10 El dia vint-i-tres del mes setè, Salomó va acomiadar el poble. Ells se'n tornaren a casa seva, contents i amb el cor ple de goig per tot el bé que el Senyor havia fet a David, a Salomó i a Israel, el seu poble.
11 Quan Salomó acabà de construir el temple del Senyor i el palau reial, quan havia dut a bon terme tot el que s'havia proposat de fer en aquests dos edificis,
12 el Senyor se li va aparèixer de nit i li digué:
--He escoltat la teva pregària i m'he escollit aquest lloc com a temple perquè m'hi ofereixin sacrificis.
13 Quan jo tanqui el cel i no hi hagi pluja, quan jo mani a la llagosta de devorar la vegetació del país o enviï la pesta contra el meu poble,
14 si llavors el poble que porta el meu nom s'humilia, prega, busca la meva presència i abandona la seva mala conducta, jo l'escoltaré des del cel, perdonaré els seus pecats i restabliré el seu país.
15 En endavant, tindré els ulls oberts i les orelles atentes a les pregàries que es facin en aquest lloc;
16 he escollit i santificat aquest temple perquè porti per sempre el meu nom. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor.
17 Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes,
18 jo consolidaré el teu tron reial, tal com vaig prometre al teu pare David en dir-li que mai no deixaria d'haver-hi un descendent seu que regnés a Israel.
19 Però si vosaltres apostateu i abandoneu els decrets i els manaments que us he anat donant, si aneu a retre culte a altres déus i els adoreu,
20 jo us arrencaré de la meva terra, la que us havia donat, trauré del meu davant aquest temple que jo havia consagrat al meu nom, i el convertiré en motiu de burles i escarnis entre tots els pobles.
21 Aquesta casa tan excelsa als ulls dels qui hi passaven a la vora, quedarà desolada, i llavors preguntaran: "¿Com és que el Senyor ha fet això amb aquest país i amb aquest temple?"
22 I els respondran: "És que van abandonar el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d'Egipte, i van anar darrere altres déus, els van adorar i els donaren culte. Per això el Senyor ha fet venir damunt d'ells tot aquest desastre."
A quien poco se le perdona, poco
amor manifiesta. Lucas 7: 47
Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
Estas palabras se las dijo Jesús a Simón,
el fariseo que le había invitado a comer en su casa, en relación con el
episodio de la prostituta que derramó sus lágrimas y perfume sobre los pies del
Maestro. Que Jesús permitiera semejante intimidad por parte de una mujer de mala
reputación fue para Simón una evidencia de que el Señor no podía ser un
auténtico profeta; de lo contrario aquello no habría sucedido. Entonces Jesús
procedió a explicarle la parábola de dos personas que debían cantidades
diferentes de dinero. Uno de ellos diez veces más que el otro. Al pregunta
¿Cuál de los dos amará más al acreedor? Simón respondió de forma correcta:
Aquel a quien más se le perdonó. Entonces Jesús aprovechó para aplicar la
parábola al suceso que había vivido. Aquella mujer había recibido el perdón de
muchos pecados, consecuentemente, fue mucho lo que se le perdonó.
Estoy convencido de que para poder apreciar en su
justa medida el perdón de Jesús uno debe tener una clara y saludable conciencia
de su propio pecado. Muchas veces no valoramos lo que hemos recibido
porque tampoco consideramos que sea demasiado valioso; y no lo consideramos en
su justo valor porque tampoco tenemos conciencia o creencia de que seamos
realmente tan malos. Pablo, quien es llamado el apóstol de la gracia, había sido
perseguidor de la iglesia y responsable de haber inflingido dolor y sufrimiento
a muchas personas. Se consideraba a sí mismo el mayor de todos los pecadores
¡Con razón valoraba y daba gracias por el inmerecido amor del Señor! Una sana
conciencia de pecado es necesaria. Primero porque nos ayuda a tocar de pies a
tierra con nuestra realidad sin excusas ni justificaciones. Segundo, porque nos
hace darnos cuenta de nuestra necesidad. Finalmente, porque nos lleva a
apreciar en su justa medida el valor del perdón concedido por Dios.
¿Cuánto
se te ha perdonado? ¿Cuánto lo valoras?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada