LECTURA DIMARTS 26/6/18: 2 CRÒNIQUES 26 i ROMANS 9:6-7

Dimarts 26 de Juny

2ª Cròniques 26

1 Tot el poble de Judà va agafar Ozies, que tenia setze anys, i el van proclamar rei en lloc del seu pare Amasies. 2 Va ser Ozies qui reconstruí Elat i va retornar-la a Judà, després que el rei Amasies hagués mort i s'hagués reunit amb els seus pares. 3 Ozies tenia setze anys quan començà a regnar. Va ser rei a Jerusalem cinquanta-dos anys. La seva mare es deia Jecolià i era de Jerusalem. 4 Ozies feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Amasies, el seu pare. 5 Va recórrer a Déu mentre va viure Zecariahu, que tenia el do d'interpretar les visions del Senyor; i mentre va recórrer al Senyor, Déu el va fer prosperar.

6 Ozies va emprendre una campanya contra els filisteus, va enderrocar les muralles de Gat, de Jabné i d'Asdod i construí fortaleses a Asdod i per tot el territori dels filisteus. 7 Déu el va ajudar contra els filisteus, contra el àrabs que habitaven a Gurbaal i contra els meünites. 8 Els meünites també pagaven tribut a Ozies; va arribar a ser tan poderós que la seva anomenada s'estenia fins a les fronteres d'Egipte.

9 També a Jerusalem va construir torres fortificades a la porta de l'Angle, a la porta de la Vall i a la Raconada de la muralla. 10 A més edificà torres al desert i obrí molts pous, perquè tenia molt de bestiar, tant a la Xefelà com a la plana. També tenia agricultors i vinyaters a les muntanyes i a Carmel, perquè a Ozies li agradava la terra.

11 Ozies comptava amb un gran exèrcit preparat per a combatre, que sortia a fer incursions organitzat en destacaments, segons el cens efectuat pel canceller Jeiel i per Maasseiahu, encarregat del reclutament. Estava a les ordres d'Hananiahu, un dels generals del rei. 12 El nombre dels caps de llinatge que comandaven aquests homes valents era de dos mil sis-cents. 13 Tenien a les seves ordres un poderós exèrcit de tres-cents set mil cinc-cents homes en peu de guerra, disposats a combatre amb força i valentia per ajudar el rei contra l'enemic. 14 Ozies va equipar tot l'exèrcit amb escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres per a les fones. 15 Va fer construir a Jerusalem uns artefactes, obra d'enginyeria, per a tirar fletxes i llançar grans pedres, i els va posar dalt de les torres i els angles de la muralla. La seva anomenada s'estenia lluny, perquè Déu l'ajudava a fer-se poderós.

16 Però, quan se sentí poderós, la supèrbia el va dur a la perdició. Va ser infidel al Senyor, el seu Déu, volent entrar al santuari del Senyor per cremar encens a l'altar dels perfums. 17 Darrere d'ell va entrar-hi el gran sacerdot Azariahu amb vuitanta sacerdots valerosos, 18 es van plantar davant el rei Ozies i li digueren:

--Ozies, no et correspon a tu de cremar encens al Senyor, sinó als sacerdots descendents d'Aaron, consagrats per a fer aquesta ofrena. Surt del santuari! Has estat infidel, i la teva acció no t'honora pas davant el Senyor-Déu.

19 Ozies, que tenia l'encenser a la mà a punt d'oferir l'encens, es va indignar contra els sacerdots, però a l'instant, dins el santuari del Senyor, vora l'altar de l'encens i davant els sacerdots, aparegué lepra en el seu front. 20 El gran sacerdot Azariahu i els altres sacerdots van fixar en ell la mirada i van veure que tenia lepra al front. Llavors el feren sortir d'allí precipitadament, i ell mateix també s'afanyà a sortir, perquè s'adonà que el Senyor l'havia castigat.

21 El rei Ozies va continuar leprós fins al dia de la seva mort. Havia de viure com a leprós en una casa a part i estava exclòs del temple del Senyor. El seu fill Jotam feia de cap del palau reial i administrava justícia a la gent del poble.

22 La resta de la història d'Ozies, des del principi a la fi, la va escriure el profeta Isaïes, fill d'Amós. 23 Ozies va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar amb ells, però en el camp on hi havia els sepulcres reials, perquè tingueren en compte que era leprós. El va succeir el seu fill Jotam.

Ser o no ser. Romanos 9: 6-7

6 I no és pas que la paraula de Déu hagi fallat, ja que no tots els israelites de naixement formen l'Israel veritable, 7 ni pel sol fet de ser descendència d'Abraham en són tots fills. Al contrari, l'Escriptura diu: La descendència que portarà el teu nom serà la d'Isaac.

Pablo, en los capítulos nueve al once de su carta a los cristianos de Roma abre un paréntesis para hablar acerca de Israel y su relación con el plan de Dios. No es mi interés, para nada, entrar en las discusiones que esto ha generado y todavía genera, sino más bien en lo que podemos aprender nosotros hoy y aquí. 

Para mí han sido significativos estos versículos porque inciden en una idea que el apóstol volverá a repetir en otros lugares, a saber, que formar parte de un grupo, en este caso del pueblo de  Israel, no te convierte en judío. Podemos afirmar del mismo modo, que formar parte de una iglesia evangélica o católica, el creer las cosas correctas, no te convierte tampoco en un auténtico y genuino hijo de Dios. 

Esto es una realidad que se señala una y otra vez en las Escrituras. El auténtico seguidor de Jesús es aquel que vive como tal, cono aquel que cree como tal. Son los frutos los que definen e identifican al árbol y no una etiqueta colocada sobre el mismo.