LECTURA DIMECRES 30/5/18: 2 CRÒNIQUES 3 i LLUC 7:9


Dimecres 30 de Maig

2ª Cròniques 3
Salomó va emprendre la construcció del temple del Senyor a Jerusalem, a la muntanya de Morià, on el Senyor s'havia aparegut a David, el seu pare; era el lloc que aquest havia preparat a l'era d'Ornan, el jebuseu. Va emprendre la construcció el mes segon de l'any quart del seu regnat.
La planta que Salomó va donar al temple de Déu feia, en mides antigues, seixanta colzades de llarg i vint d'ample. El vestíbul del davant de la nau tenia vint colzades de llarg en el sentit de l'amplada del santuari, deu de fons en el sentit de la seva llargada i cent vint d'alçada. Va recobrir d'or pur el seu interior.
Va revestir de fusta de savina la nau central, la va recobrir amb or molt fi i va esculpir-hi palmeres i garlandes. Va decorar el santuari amb pedres precioses i or autèntic de Parvaim. També va recobrir d'or la nau, les bigues, les llindes, les parets i les portes, i a les parets va esculpir-hi figures de querubins.
Després va construir la cambra del lloc santíssim. Feia vint colzades de llarg en el sentit de l'amplada del santuari i vint de fons. La va recobrir amb or molt fi; el total del pes de l'or era de vint tones. Els claus d'or pesaven mig quilo. També va recobrir d'or les cambres altes.
10 Per a la cambra del lloc santíssim va fer esculpir dos querubins i els va recobrir d'or. 11 De banda a banda, les ales dels querubins feien vint colzades de llargada. 12 Cada una de les ales feia cinc colzades. Un querubí tocava amb una de les seves ales la paret i amb l'altra tocava l'ala de l'altre querubí. Igualment, l'altre querubí tocava amb una de les seves ales l'altra paret, i amb l'altra ala, l'ala de l'altre querubí. 13 Les ales de tots dos querubins, desplegades, feien un total de vint colzades de llargada. Estaven drets, de cara a la nau central.
14 Va fer també la cortina, teixida de porpra violeta i vermella, carmesí i lli, i decorada amb querubins.
15 Davant l'edifici va fer-hi dues columnes de trenta-cinc colzades d'alçada, coronades amb un capitell de cinc colzades. 16 Va fer unes garlandes i les va posar als capitells de les columnes; també va fer cent magranes i les va posar a les garlandes. 17 Va col·locar les columnes davant l'edifici del temple, l'una a la dreta i l'altra a l'esquerra. Va anomenar la columna de la dreta Jaquín, i la de l'esquerra, Bóaz.


Sorprendido. Lucas 7: 9
Quan Jesús ho sentí, es va omplir d'admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:
--Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.


Jesús se maravilla de la fe de aquel centurión, gentil y oficial del ejército romano de ocupación; una persona que no pertenecía al pueblo de Dios y, sin embargo, tiene una fe superior a los judíos. Tanta era ésta que motivó la admiración de Jesús y su reconocimiento público. Hay otro pasaje en las páginas del Nuevo Testamento donde también el Maestro se maravilla; en esta ocasión en el sentido contrario, ante la falta de fe de las personas de Nazaret. Tanta era su incredulidad que Jesús no pudo hacer allí ningún milagro. Estos últimos si pertenecían al pueblo de Dios, eran judíos.

Esto me lleva a pensar que la geografía de la fe en Dios no necesariamente coincide con la geografía de la iglesia institucional. El Señor tiene pueblo, seguidores y personas que confían en Él más allá de los limites de nuestras estructuras. Para los judíos era inconcebible la auténtica espiritualidad al margen de la pertenencia al pueblo. Pudiera ser que para un evangélico no pudiera existir la relación con Dios al margen de la iglesia. Nada más lejos de la realidad. El Señor siempre ha tenido gente en los márgenes; personas a las que nosotros no consideraríamos porque no entran en nuestros estrechos límites y, sin embargo, honran mucho más a Dios con su confianza que nosotros con nuestra fe racional y, a menudo legalista. Ante el Dios que actúa como quiere y reconoce pueblo donde quiere sólo nos queda humildad y reverencia. 
¿Fe de centurión o de nazareno, cómo es tu fe?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada