Divendres 15 de Juny
2ª Cròniques 17
1 Josafat, fill d'Asà, va succeir aquest en el tron i va consolidar la seva posició a Israel.
2 Josafat instal·là tropes a totes les places fortes de Judà i governadors per tot el territori; igualment va fer amb les ciutats d'Efraïm que el seu pare havia conquerit.
3 El Senyor era amb Josafat, perquè seguia el camí que abans havia seguit David, el seu avantpassat. No va recórrer als Baals,
4 sinó al Déu del seu pare, i complia els seus preceptes. No es comportava com ho feien els del regne d'Israel.
5 El Senyor va consolidar el reialme a les seves mans. Tot Judà li pagava tribut, i Josafat arribà a tenir una gran riquesa i un gran prestigi.
6 Es gloriava de seguir el camí assenyalat pel Senyor, fins al punt que va suprimir de Judà els recintes i els bosquets sagrats.
7 L'any tercer del seu regnat, envià els seus dignataris Benhail, Obadià, Zecarià, Netanel i Micaiahu per donar instrucció als habitants de les ciutats de Judà.
8 Anaven amb ells els levites Xemaiahu, Netaniahu, Zebadiahu, Assahel, Xemiramot, Jehonatan, Adoniahu, Tobiahu i Tobadonià, i els sacerdots Elixamà i Jehoram.
9 Duien el llibre de la Llei del Senyor i recorrien totes les poblacions de Judà instruint el poble.
10 Un terror enviat pel Senyor es va apoderar de tal manera de tots els reialmes dels països veïns de Judà, que no s'atrevien a fer la guerra contra Josafat.
11 Fins i tot del país dels filisteus li pagaven tribut, li portaven presents i plata; també els àrabs li duien ramats: set mil set-centes ovelles i set mil set-cents bocs.
12 Josafat s'anava fent més i més poderós. Va construir en el territori de Judà fortaleses i ciutats de proveïment.
13 Emprenia moltes obres a les ciutats de Judà. A Jerusalem disposava d'una guarnició d'homes valents, preparats per a la guerra.
14 Censat per llinatges, hi havia, per part de Judà, aquest alt comandament: Adnà, general en cap, amb tres-cents mil guerrers valents.
15 Tenia a les seves ordres el general Jehohanan, que comandava dos-cents vuitanta mil homes,
16 i Amassià, fill de Zicrí, que s'havia ofert voluntàriament per a servir el Senyor i comandava dos-cents mil guerrers valents.
17 Per part de Benjamí hi havia Eliadà, un guerrer valent, amb dos-cents mil homes armats amb arcs i escuts.
18 Tenia a les seves ordres Jehozabad, que comandava cent vuitanta mil homes equipats per a la guerra.
19 Tots aquests servien el rei, sense comptar els homes que ell havia destinat a les ciutats fortificades de tot Judà.
El ejemplo de Abraham. Romanos 4:
13-25
13 Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que s'obté per la fe.
14 De fet, si l'herència s'aconseguís en virtut de la Llei, la fe no seria res, i la promesa quedaria anul·lada;
15 d'altra banda, la Llei comporta un càstig, perquè, on no hi ha Llei, tampoc no hi ha transgressió.
16 Per això els qui ara són hereus en virtut de la fe, ho són per pura gràcia. La promesa, doncs, va quedar assegurada a tota la descendència, no tan sols als qui havien d'observar la Llei, sinó també als qui participen de la fe d'Abraham, que és pare de tots nosaltres,
17 tal com diu l'Escriptura: T'he fet pare d'una multitud de pobles. Abraham va creure en Déu, que fa reviure els morts i crida a l'existència allò que no existia.
18 Esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser pare d'una multitud de pobles, d'acord amb el que diu l'Escriptura: Així serà la teva descendència.
19 Abraham no va defallir en la fe tot i saber que, als seus quasi cent anys, ja tenia el cos esmorteït, com mortes estaven les entranyes de Sara.
20 Al contrari, davant la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que va enfortir la seva fe i donà glòria a Déu.
21 Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promès.
22 Per això també llegim: Li ho comptà com a justícia.
23 I si es va escriure li ho comptà, no va ser tan sols per a ell,
24 sinó també per a nosaltres, a qui Déu també havia de comptar la fe: nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d'entre els morts Jesús, Senyor nostre,
25 entregat a la mort per perdonar-nos els pecats i ressuscitat per fer-nos justos.
Pablo continua ilustrando el ser declarados justos
por medio de la fe con el ejemplo de la vida de Abraham y como, precisamente,
su confianza en las promesas hechas por el Señor le valió el ser declaro amigo
suyo.
El ser declarados justos por medio de la fe tiene
muchas consecuencias muy importantes. Para mí, la primera de ellas es el
sentirme totalmente amado y aceptado por un Dios que conoce a fondo mi realidad
y que lejos de avergonzarse de ella, la acepta y me acoge sin condiciones.
La segunda, es que al saberme amado y aceptado no
debido a mi realidad, sino más bien a pesar de ella, puedo comenzar el proceso
de aprender a amarme y aceptarme como soy y, consecuentemente, comenzar a
cambiar sabiendo que mi posición ante Dios es segura e inamovible debido a la
gracia.
La tercera, y no menos importante, es que puedo
aprender a amar y aceptar a otros y otorgarles la misma gracia que me ha sido
otorgada a mí, sabiendo que únicamente la gracia cambia y redime a la gente y
que mi ofrecimiento de la misma a otros, si bien puede ser usada de forma
incorrecta, es la única posibilidad de que sean transformados.
Todo lo opuesto también es cierto. Me explicaré. Si
no entiendo y acepto el amor incondicional del Señor tampoco me podré amar y
aceptar en mi propia realidad como ser humano y si eso no sucede tampoco podré
otorgarle gracia a otros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada