Dimecres 27 de Juny
2ª Cròniques 27
1 Jotam tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar. Va regnar setze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jeruixà i era filla de Sadoc.
2 Jotam feia allò que plau al Senyor, tal com ho havia fet Ozies, el seu pare, i a més no va cometre la falta d'entrar al santuari del Senyor. Però el poble continuava corrompent-se.
3 Jotam va construir la porta superior del temple del Senyor i va fer moltes obres a les muralles de l'Ófel.
4 També va emmurallar algunes ciutats a la Muntanya de Judà i edificà fortaleses i torres on abans hi havia bosc.
5 Va lluitar contra el rei dels ammonites i el va vèncer. Els ammonites li van pagar aquell any tres tones de plata, deu mil càrregues de blat i deu mil d'ordi; els dos anys següents li van pagar el mateix tribut.
6 Jotam arribà a ser fort, perquè es mantenia fidel al Senyor, el seu Déu.
7 La resta de la història de Jotam, les seves guerres i el seu comportament consten en la Crònica dels reis d'Israel i de Judà.
8 Tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar setze anys a Jerusalem.
9 Jotam va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar amb ells a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Acaz.
Perder de vista el objetivo.
Romanos 9: 19-33
19 Ara tu em diràs: «Doncs per què Déu es queixa, encara? Qui pot resistir-se a la seva voluntat?»
20 Però qui ets tu, home, per a discutir amb Déu? ¿És que la figura pot dir al qui l'ha modelada: Per què m'has fet així?
21 El terrisser, ¿no és amo de la seva argila per a modelar amb la mateixa pasta vasos nobles i atuells ordinaris?
22 Doncs bé, quan Déu ha volgut abocar el seu càstig i fer conèixer el seu poder, ha suportat amb molta paciència els qui s'havien fet mereixedors d'aquell càstig i que estaven a punt per a la perdició;
23 d'aquesta manera ha fet conèixer la riquesa de la seva glòria, que ha abocat sobre els qui són objecte del seu amor i que estan a punt per a la glòria;
24 és a dir, nosaltres, a qui ell ha cridat no tan sols d'entre els jueus, sinó també d'entre els pagans.
25 Tal com diu en el llibre d'Osees: Anomenaré «Poble meu» el qui no era el meu poble i «Estimada» la qui no era estimada.
26 I al lloc on els havien dit: «Vosaltres no sou el meu poble», allà mateix els anomenaran «Fills del Déu viu».
27 D'altra banda, a favor d'Israel Isaïes exclama: Encara que el nombre dels israelites que es perdés fos com els grans de sorra de la vora de la mar, una resta se salvarà!
28 El Senyor durà a terme sense espera la seva paraula, la complirà a la terra.
29 I tal com el mateix Isaïes havia predit: Si el Senyor de l'univers no ens hagués deixat una descendència, hauríem estat com Sodoma, ens hauríem assemblat a Gomorra.
30 Què direm, doncs? Direm que als pagans, que no cercaven de ser justos, Déu els ha donat la justícia: la justícia que ve per la fe.
31 En canvi, Israel, que cercava una llei que els fes justos, no ha arribat on la Llei conduïa.
32 I això, per què? Perquè no cercaven de ser justos per la fe, sinó per les obres. Van topar amb la pedra d'ensopec,
33 tal com diu l'Escriptura: Poso a Sió una pedra d'ensopec, un roc que fa caure, però els qui creuen en ell no quedaran confosos.
Pablo en este pasaje nos
indica cómo Israel en su deseo de conocer a Dios perdieron de vista totalmente
el objetivo y su religiosidad les impidió, totalmente, reconocer y aceptar al
Mesías. Jesús fue para ellos, no aquello que esperaban, antes al contrario, una
piedra de tropiezo en su camino.
Me preocupa que a
nosotros nos pase lo mismo, estamos tan centrados en nuestra religiosidad,
nuestra iglesia, nuestra teología que, no solamente perdemos de vista a Jesús,
sino que además se nos puede volver molesto y escandaloso y, poco a poco,
perdamos la capacidad de reconocerlo como le pasó al pueblo de Israel.
¿Tontería? Fijémonos bien
en nuestra religiosidad y comparémosla con Jesús, esa simple y sencilla
comparación, con Jesús, no con nuestras creencias y prejuicios, nos mostrará la
brecha, cuán amplia es y, consecuentemente, cuán peligrosa es.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada