Dijous 7 de Juny
2ª Cròniques 10
1 Roboam va anar a Siquem, on s'havien aplegat tots els d'Israel per proclamar-lo rei.
2 Jeroboam, fill de Nebat, que era a Egipte, on havia fugit del rei Salomó, ho va saber i tornà d'aquell país.
3 El van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem amb tot Israel. El poble va parlar a Roboam en aquests termes:
4 --El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem. Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.
5 Ell els respongué:
--Torneu d'aquí a tres dies.
El poble se'n va anar.
6 Llavors el rei Roboam va demanar consell als ancians que havien estat al servei del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué:
--Què m'aconselleu que respongui a aquest poble?
7 Ells li contestaren:
--Si et portes bé amb aquest poble, si els complaus i els respons amb paraules amables, ells et serviran d'ara endavant.
8 Però Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar parer als joves que s'havien criat amb ell i que estaven al seu costat.
9 Els digué:
--I vosaltres, què m'aconselleu? Què cal respondre a aquest poble que m'ha dit: "Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare"?
10 Els joves que s'havien criat amb ell li respongueren:
--Al poble que t'ha dit: "El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem; alleugereix-nos-el", li has de contestar així: "El meu dit petit és més gros que la cintura del meu pare.
11 Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo ho faré amb escorpins."
12 El tercer dia, Jeroboam i tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat.
13 El rei els respongué amb duresa. Roboam no va fer cas del consell dels ancians,
14 sinó que va donar una resposta segons el parer dels joves:
--Encara us imposaré un jou pesant, encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo ho faré amb escorpins.
15 El rei no volgué escoltar el poble. Déu ho havia decidit així perquè es complís la paraula que ell, el Senyor, havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d'Ahià de Siló.
16 Tots els d'Israel, com que el rei no els escoltava, li van respondre:
--Quina part tenim amb David?
Quina heretat, amb el fill de Jessè?
Israel, cadascú a casa seva!
I tu, David, ocupa't dels teus!
I tots els d'Israel del nord se'n tornaren a casa.
17 Però Roboam continuà regnant sobre la gent d'Israel que habitava a les poblacions de Judà.
18 El rei Roboam va enviar Adoram, el qui dirigia els treballs públics, però els d'Israel el van apedregar, i ell va morir. Llavors el rei Roboam pujà de pressa al seu carro i fugí a Jerusalem.
19 I els d'Israel s'han mantingut independents de la casa de David fins al dia d'avui.
Toda la humanidad es culpable.
Romanos 1: 14-32
14 Em dec a grecs i a bàrbars, a savis i a ignorants;
15 per això, per part meva, estic decidit a anunciar-vos l'evangeli també a vosaltres, els qui sou a Roma.
16 Perquè no m'avergonyeixo de l'evangeli, que és poder de Déu per a salvar tots els qui creuen, primer els jueus, i després els dels altres pobles.
17 En l'evangeli es revela la justícia salvadora de Déu, en virtut de la fe i amb vista a la fe. Tal com diu l'Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
18 Ara es revela com Déu castiga des del cel tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb les seves males accions.
19 Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer.
20 D'ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s'han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa,
21 ja que, tot i conèixer Déu, no l'han glorificat ni li han donat gràcies tal com es mereix. Ben al contrari, s'han refiat de raonaments inútils, i el seu cor insensat s'ha omplert de foscor.
22 Presumint de savis, s'han tornat necis,
23 i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d'homes mortals, d'ocells, de quadrúpedes i de rèptils.
24 Per això Déu ha permès que seguissin els seus desigs i els ha deixat a mercè de les impureses amb què profanen el seu propi cos.
25 Han bescanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén!
26 Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l'ús natural del sexe per un ús contra natura,
27 i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s'han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error!
28 I encara, com que han refusat de reconèixer Déu, Déu els ha deixat a mercè d'uns criteris rebutjables, que els porten a fer allò que no és correcte:
29 s'han omplert de tota mena d'injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se'ls veu plens d'enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors,
30 calumniadors, enemics de Déu, insolents, orgullosos, vanitosos, llestos per a fer el mal, rebels als pares,
31 gent sense seny ni lleialtat, sense cor ni compassió.
32 Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d'aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells.
|
Este pasaje, que va desde el versículo 14 al 32 del
capítulo uno de Romanos, explica el proceso de degradación del ser humano
después de que el mismo decide alejarse de Dios y declararse independiente con
respecto a Él.
Este proceso lo he visto repetido una y otra vez en
muchos de mis amigos, compañeros y gente de mi, y otras generaciones, que han
decidido, por una razón u otra dejar a Dios de lado. Rara vez he visto que este
proceso los haya convertido en más humanos, en más sensibles al prójimo y a las
necesidades de un mundo roto donde tantas personas sufren de maneras tan
variadas. Antes al contrario, he visto el proceso de volverse más egocéntricos,
más encerrados en sí mismos y en sus propias necesidades, más ajenos al mundo
que los rodea y sus necesidades.
Porque creo que el proceso de alejarnos de Dios nos
vuelve más inhumanos, mas insensibles, más como Caín -insensibles a nuestros
hermanos-. Por el contrario el proceso de acercarnos a Dios debería ser el
contrario, hacer de sus seguidores gente más humana y, consecuentemente, más
abiertos y sensibles a una humanidad que sufre.
Creo que de todo esto se deduce que nuestra
sensibilidad hacia el prójimo es una buena evidencia de
nuestro acercamiento a Jesús y viceversa, porque, como dice el refrán de
la lengua castellana, obras son amores y no buenas razones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada