Divendres 1 de Juny
2ª Cròniques 5
1 Quan va quedar enllestida tota l'obra que Salomó havia encarregat per al temple del Senyor, va fer portar les ofrenes sagrades que havia deixat el seu pare David, plata, or i tots els objectes, i ho diposità tot al tresor del temple de Déu.
2 Llavors Salomó va convocar a Jerusalem els ancians d'Israel i tots els caps de les tribus, els principals dels llinatges d'Israel, per traslladar l'arca de l'aliança del Senyor des de la ciutat de David, que és Sió.
3 Tots els homes d'Israel es reuniren amb el rei Salomó per a la festa del mes setè.
4 Quan tots els ancians d'Israel hagueren arribat, els levites van prendre l'arca.
5 Amb l'arca del Senyor pujaren la tenda del trobament i tots els objectes sagrats que contenia. Tot ho portaven els sacerdots levites.
6 El rei Salomó, amb tota la comunitat d'Israel reunida davant l'arca, va sacrificar moltons i vedells en tanta quantitat que no es podia comptar ni calcular.
7 Els sacerdots van portar l'arca de l'aliança del Senyor al seu lloc, a la cambra interior del santuari, al lloc santíssim, sota les ales dels querubins.
8 Els querubins, en efecte, desplegaven les ales cap a l'indret de l'arca i cobrien l'arca i les seves barres.
9 Les barres eren tan llargues que els extrems, des de l'arca, es veien davant la cambra sagrada, però no eren visibles des de l'exterior; encara són allí el dia d'avui.
10 Dintre l'arca només hi havia les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l'Horeb, quan el Senyor va pactar amb els israelites, després que sortissin d'Egipte.
11 Llavors els sacerdots van sortir del lloc sant; tots els qui s'hi trobaven s'havien purificat ritualment sense seguir l'ordre dels torns litúrgics.
12 Tots els levites cantors, Assaf, Eman i Jedutun, amb els seus fills i parents, vestits de lli, amb címbals, arpes i lires, eren allà, drets al costat oriental de l'altar, amb cent vint sacerdots que tocaven les trompetes.
13 Tocaven les trompetes i cantaven tan a l'uníson que se sentia una sola veu quan lloaven i enaltien el Senyor. Alçaven la veu al so de les trompetes, dels címbals i dels altres instruments musicals, lloant el Senyor i dient: «Que n'és, de bo! Perdura eternament el seu amor.» Llavors l'edifici es va omplir d'un núvol; era l'edifici del temple del Senyor.
14 Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el temple de Déu.
Si hubieras estado aquí. Juan 11:
21
Marta digué a Jesús:
--Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà.
Estas fueron las palabras
que le dijo Marta a Jesús; posteriormente María le repetiría la misma queja.
Ambas hermanas estaban totalmente convencidas que la muerte de Lázaro estaba
directamente relacionada con la ausencia de Jesús. Y para ser honestos, tenían
toda la razón. Creo que todos nosotros hemos echado de menos la presencia
física del Maestro en algún momento o circunstancia de nuestra vida; tal vez
ahora mismo. Nos hubiera gustado tenerlo presente para poderle pedir consejo,
orientación, dirección o, simplemente, consuelo. Pero Él no ha estado y no está
con nosotros físicamente.
Jesús estuvo limitado,
como ser humano que era, por el tiempo y el espacio. No pudo estar con María y
Marta en Betania porque se encontraba en otro lugar haciendo otras cosas. Pero
con nosotros no tiene esa limitación. Ha prometido no dejarnos huérfanos; antes
al contrario, estar con nosotros cada día hasta la consumación de los tiempos.
Y es algo que puede prometer y hacer porque vive en cada uno de nosotros por
medio de su Espíritu Santo. El Espíritu lleva a cabo en nuestras vidas las
mismas funciones que Jesús hizo con sus discípulos cuando estuvo viviendo entre
ellos. Pero eso nos plantea un gran reto: aprender a escuchar la voz del
Espíritu en medio de tanto y tanto ruido que hay a nuestro alrededor. Aprender
a experimentar su presencia en nuestras vidas y circunstancias; porque
todo ello es algo que se aprende.
Jesús vive en ti por medio
de su Espíritu ¿De qué formas prácticas lo identificas en tu vida cotidiana?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada