Divendres 8 de Juny
2ª Cròniques 11
1 Roboam arribà a Jerusalem i va mobilitzar tota la gent de Judà i de Benjamí, en total cent vuitanta mil homes escollits, per combatre contra Israel i recuperar així el reialme per a ell.
2 Però Déu va comunicar la seva paraula a Xemaià, home de Déu. Li va dir:
3 --Parla a Roboam, fill de Salomó, rei de Judà, i a tots els israelites de Judà i de Benjamí, i digues-los:
4 "Això mana el Senyor: No aneu a combatre contra els vostres germans; torneu-vos-en a casa, perquè això ha estat cosa meva."
Ells van obeir la paraula del Senyor i se'n van tornar, tal com el Senyor els havia manat.
5 Roboam residia a Jerusalem i va fortificar algunes ciutats de Judà.
6 Va reconstruir Betlem, Etam, Tecoa,
7 Betsur, Socó, Adul·lam,
8 Gat, Mareixà, Zif,
9 Adoraim, Laquix, Azecà,
10 Sorà, Aialon i Hebron, ciutats fortificades de Judà i de Benjamí.
11 Consolidà aquestes fortaleses, hi establí comandants i les proveí de magatzems de queviures, d'oli i de vi.
12 Va dotar cada una d'aquestes ciutats amb escuts i llances i les convertí en places ben fortificades. Així mantingué el seu domini sobre Judà i Benjamí.
13 Els sacerdots i levites de tot Israel vingueren de tots els seus territoris per unir-se a Roboam.
14 Els levites, abandonant els seus pasturatges i les seves propietats, se n'anaren a Judà i a Jerusalem, perquè Jeroboam i els seus fills els havien exclòs d'exercir el sacerdoci del Senyor.
15 Jeroboam havia designat personalment sacerdots destinats als recintes sagrats i al culte dels bocs i dels vedells que ell havia fabricat.
16 Gent de totes les tribus d'Israel, donada de tot cor al Senyor, Déu d'Israel, van seguir els sacerdots i els levites i anaren a Jerusalem perquè volien oferir sacrificis al Senyor, el Déu dels seus pares.
17 Així enfortiren el reialme de Judà i consolidaren el poder de Roboam, fill de Salomó, durant tres anys, ja que en tot aquest temps van seguir la conducta de David i de Salomó.
18 Roboam es va casar amb Mahalat; el pare d'ella era Jerimot, fill de David, i la mare, Abihail, filla d'Eliab, fill de Jessè.
19 Els fills que tingué de Mahalat van ser: Jeuix, Xemarià i Zàham.
20 Prengué també per muller Maacà, filla d'Absalom, i d'ella tingué aquests fills: Abies, Atai, Zizà i Xelomit.
21 Roboam s'estimava més Maacà, filla d'Absalom, que totes les seves altres dones i concubines. Tenia divuit dones i seixanta concubines, i li van néixer vint-i-vuit fills i seixanta filles.
22 A Abies, fill de Maacà, el va posar davant els seus germans com a príncep, perquè volia fer-lo rei.
23 Després va tenir la sagacitat de repartir tots els seus fills per tot el territori de Judà i de Benjamí i per totes les ciutats fortificades, els va proveir d'una gran quantitat de queviures i els va procurar moltes dones.
El justo juicio de Dios. Romanos
2: 1-16
1 Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells.
2 Tothom sap que Déu castiga justament els qui cometen aquells actes.
3 I tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que t'escaparàs del judici de Déu?
4 ¿O és que menysprees la riquesa de la seva bondat, de la seva generositat i de la seva paciència? ¿No vols reconèixer que la bondat de Déu et convida a la conversió?
5 El teu cor endurit, que no es vol convertir, va acumulant càstig per al dia del càstig, quan es manifestarà el just judici de Déu.
6 Ell pagarà a cadascú segons les seves obres:
7 la vida eterna, als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen la glòria, l'honor i la immortalitat;
8 el càstig, als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la mentida!
9 Déu donarà tribulacions i angoixa a tothom qui fa el mal, primer als jueus i després als dels altres pobles,
10 però glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé, primer als jueus i després als dels altres pobles.
11 Déu no fa distinció de persones.
12 Així, doncs, els qui van pecar sense conèixer la Llei de Moisès, aniran a la perdició al marge d'aquesta Llei; i els qui van pecar coneixent la Llei, seran judicats segons aquesta Llei.
13 Perquè davant de Déu no són justos els qui escolten la Llei: només són fets justos els qui la compleixen.
14 En efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però segueixen una llei interior.
15 Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen.
16 Tot això quedarà al descobert el dia que, d'acord amb l'evangeli que us he anunciat, Déu judicarà, per mitjà de Jesucrist, les accions amagades dels homes.
Este pasaje habla acerca del justo juicio de Dios sobre
la humanidad. Unos versículos antes, concretamente el 5 del capítulo 2, afirma
que el Señor es un Dios justo.
Esta afirmación es muy importante porque todos nos
hemos hecho y nos han hecho preguntas acerca de qué pasara con aquellos que
nunca oyeron del Señor, aquellos que sin creer viven los principios del
evangelio y, por el contrario, aquellos que creyendo no viven. Preguntas, todas
ellas, legítimas. Algunas hechas con la intención de auto-justificar posturas
personales, tanto por parte de creyentes como de no creyentes. Otras, sin
embargo, con una preocupación genuina de saber qué criterios utilizará el Señor
a la hora de emitir su juicio.
Es mi convicción personal que nadie será salvado si
no es en virtud de la aplicación del sacrificio de Jesús. Sin embargo, también
es mi convicción profunda que no podemos saber de manera rotunda a quién el
Señor le aplicará ese sacrificio. Eso queda reservado a su soberanía y sus
planes y ninguna doctrina evangélica o católica podrá restringir el derecho y
autoridad de Dios de obrar según le parezca, eso si, siempre con justicia pues,
como afirma la Escritura repetidamente, Él es un Dios justo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada