Dimecres 13 de Juny
2ª Cròniques 15
1 Azariahu, fill d'Oded, portat per l'esperit de Déu,
2 anà a trobar Asà i li digué:
--Asà i tots els de Judà i de Benjamí, escolteu-me! Si esteu amb el Senyor, ell estarà amb vosaltres; si el cerqueu, es deixarà trobar; però si l'abandoneu, ell també us abandonarà.
3 Durant molt de temps, Israel havia viscut sense el Déu veritable, sense cap sacerdot que l'instruís i sense Llei.
4 Però en la seva dissort tornaven al Senyor, Déu d'Israel, el cercaven, i ell es deixava trobar.
5 En aquell temps ningú no es podia moure segur, perquè molts desordres afligien tots els habitants de cada contrada.
6 Nacions i ciutats es destruïen les unes a les altres, perquè Déu les pertorbava amb tota mena de desgràcies.
7 Vosaltres, però, sigueu ferms i no defalliu, perquè no perdreu pas la paga del vostre treball.
8 Quan Asà va sentir aquest missatge profètic d'Azariahu, fill d'Oded, es decidí a eliminar els abominables ídols de tot el país de Judà i de Benjamí, i de les ciutats que havia conquerit a les muntanyes d'Efraïm. També va restaurar l'altar que hi havia davant el vestíbul del temple del Senyor.
9 Després va reunir tot Judà i tot Benjamí, i els d'Efraïm, de Manassès i de Simeó que residien amb ells: de fet, molts israelites s'havien passat al bàndol d'Asà, en veure que el Senyor, el seu Déu, era amb ell.
10 Es reuniren a Jerusalem el mes tercer de l'any quinze del regnat d'Asà.
11 Aquell dia, del botí que havien pres, van oferir en sacrifici al Senyor set-cents vedells i set mil caps de bestiar entre anyells i cabrits.
12 Després, en una cerimònia de renovació de l'aliança, van prometre que cercarien el Senyor, Déu dels seus pares, amb tot el cor i amb tota l'ànima,
13 i que condemnarien a mort tots aquells qui no cerquessin el Senyor, Déu d'Israel, grans o petits, homes o dones.
14 Així ho van jurar al Senyor amb veu forta i entre crits de festa, al so de les trompetes i dels corns.
15 Tot Judà se sentia feliç del jurament que havien fet de tot cor. Plens de bona voluntat, havien cercat el Senyor, i ell s'havia deixat trobar. El Senyor els va concedir el repòs de tots els veïns que els envoltaven.
16 El rei Asà també va privar la seva àvia Maacà de la dignitat de reina mare, perquè havia fet construir un signe infame per a un bosquet sagrat. Asà el va tallar, el reduí a pols i el va fer cremar al torrent de Cedró.
17 Així i tot, en el territori d'Israel no foren suprimits els recintes sagrats. Però, durant tota la seva vida, el cor d'Asà va ser fidel.
18 Va fer portar al temple de Déu les ofrenes sagrades del seu pare i també les seves pròpies: plata, or i objectes de culte.
19 No hi hagué cap guerra fins a l'any trenta-cinc del regnat d'Asà.
La fe como fuente de
salvación. Romanos 3: 21-31
21 Ara, en canvi, al marge de les obres de la Llei, s'ha manifestat la justícia salvadora de Déu, de la qual donen testimoni els llibres de la Llei i dels Profetes.
22 Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció,
23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu.
24 Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist.
25 Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l'instrument de perdó per mitjà de la fe; ha mostrat així la seva justícia salvadora, ja que ha anat perdonant els pecats comesos en el passat,
26 en virtut de la seva misericòrdia. Ara, doncs, en el temps present, ha mostrat la seva justícia salvadora; així, ell, que és just, fa justos els qui viuen de la fe en Jesús.
27 Per tant, quin motiu queda als jueus de gloriar-se? Cap, tots han estat exclosos. ¿Són exclosos per la llei de les obres? No, per la llei de la fe.
28 Nosaltres sabem, en efecte, que l'home és fet just gràcies a la fe, al marge de les obres de la Llei.
29 ¿O és que Déu és tan sols Déu dels jueus? ¿No ho és també dels pagans? Sí, també ho és dels pagans,
30 ja que Déu és un de sol, i ell, per la fe, fa justos els circumcisos i els incircumcisos.
31 ¿Anul·lem, doncs, la Llei amb la fe? Ben al contrari: la refermem!
|
Pablo después de explicar que todos los seres
humanos somos culpables ante Dios bien porque, no podemos o no queremos guardar
la Ley, nos indica que el Señor ha provisto un medio alternativo para que
nosotros podamos tener una relación personal con Él, la fe y exclusivamente la
fe, es decir la confianza en Jesús y lo que logró por nosotros en la
cruz.
Estamos tan acostumbrados que es muy posible que el
concepto haya perdido fuerza y ya no tenga la suficiente fuerza para
impresionarnos y afectarnos pero la idea que refleja el apóstol es la de
alguien llevado ante un tribunal debido a su responsabilidad penal, siendo reo
de muerte, responsable ante la ley y siendo declarado justo, inocente y,
consecuentemente libre, no debido a lo que es y ha hecho, más bien a pesar de
lo que es y ha hecho y todo ello en virtud de que alguien ha decidido tomar su
lugar y cargar con su responsabilidad.
Cuando alguien reconoce su culpa y acepta ese acto
escandaloso de gracia, es restablecido en la amistad con Dios ¡Increíble!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada