Dijous 21 de Juny
2ª Cròniques 22
1 La població de Jerusalem, en lloc de Joram, va proclamar rei Ahazià, el seu fill més petit, perquè l'horda que, amb els àrabs, havia penetrat al territori de Judà, havia assassinat tots els fills més grans. Així regnà Ahazià, fill de Joram, rei de Judà.
2 Ahazià tenia vint anys quan començà a regnar. Va ser rei un any a Jerusalem. La seva mare es deia Atalia i era descendent d'Omrí, rei d'Israel.
3 Ahazià també es va comportar com el llinatge d'Acab, ja que la seva mare l'aconsellava perquè fes el mal.
4 Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, igual que el llinatge d'Acab, ja que, després de la mort del seu pare, els familiars d'Acab eren els seus consellers, per a perdició d'ell.
5 També seguint els seus consells, va anar a combatre al costat de Jehoram, fill d'Acab, rei d'Israel, contra Hazael, rei dels arameus, a Ramot-Galaad. Els arameus van ferir Jehoram,
6 que hagué de tornar a Jizreel perquè el curessin de les ferides que li havien fet a Ramot, en la batalla contra Hazael, rei dels arameus. I Ahazià, fill de Joram, rei de Judà, va baixar a Jizreel a visitar Jehoram, fill d'Acab, que estava ferit.
7 Va ser cosa de Déu que Ahazià anés a visitar Jehoram i allà trobés la seva fi. Quan era allà, juntament amb Jehoram, va sortir al pas de Jehú, fill de Nimxí, que el Senyor havia ungit per a exterminar el llinatge d'Acab.
8 Mentre Jehú executava la sentència contra el llinatge d'Acab, va trobar els prohoms de Judà i els nebots d'Ahazià que estaven al seu servei, i els va eliminar.
9 Després féu buscar Ahazià; el van capturar a Samaria, on s'havia amagat, i el portaren davant de Jehú, que el va matar. Però van enterrar-lo, perquè es van dir: «Era fill de Josafat, que havia servit el Senyor amb tot el cor.»
No va quedar ningú del llinatge d'Ahazià que fos capaç de ser rei.
10 Quan Atalia, la mare d'Ahazià, va veure que el seu fill era mort, va fer exterminar tots els hereus del tron reial de Judà.
11 Però Jehoixabat, filla del rei Joram, muller del sacerdot Jehoiadà i germana d'Ahazià, va agafar Joaix, fill d'Ahazià, d'enmig dels fills del rei que anaven a matar, i el va amagar, amb la seva dida, al fons de la cambra on hi havia els llits. Així el va sostreure a Atalia i no el van fer morir.
12 Joaix es va quedar amb ells amagat al temple del Senyor, durant sis anys, mentre Atalia regnava en el país.
Prueba clínica. Romanos 7: 7-13
7 Què direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, no he conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no hagués dit: No tinguis mals desigs, jo no hauria tingut cap mal desig.
8 Però el pecat va aprofitar l'ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè, sense Llei, el pecat és mort.
9 En altre temps, jo vivia sense la Llei, però vingué el manament, el pecat va reviure,
10 i jo vaig morir. D'aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida va dur-me a la mort:
11 el pecat va aprofitar l'ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar i, valent-se del manament, em féu morir.
12 Per tant, la Llei és santa, i el manament és sant, just i bo.
13 Ara bé, ¿és possible que una cosa bona m'hagi portat a la mort? De cap manera! És el pecat el que s'ha servit d'una cosa bona i m'ha portat a la mort; servint-se del manament, ha aparegut realment com a pecat i així la seva enorme malícia ha quedat en evidència.
Hay procesos internos que pasarían totalmente inadvertidos
a menos que algo provocara que salieran a la superficie. Hay rasgos
destructivos o negativos de nuestro carácter que nunca seríamos conscientes de
ellos si no hubiera circunstancias, realidades e incluso personas que actúan
como detonantes y los hacen visibles. Hay enfermedades que nunca serían
detectadas hasta que el desarrollo de las mismas estuviera en un estadio
demasiado avanzado e irreversible si no hubieran pruebas médicas que las
diagnosticaran.
Esto es lo que viene a decir Pablo con respecto a la
Ley y el pecado. Si no existiera la Ley no tendríamos conciencia de tener un
problema interno destructivo que se llama pecado. La Ley, como un análisis
clínico, no provoca absolutamente nada, simplemente saca a la superficie lo que
existe y, consecuentemente, nos permite diagnosticarlo y, si no somos
estúpidos, afrontarlo y trabajarlo.
El pecado sólo produce muerte -en su sentido más
amplio de corrupción, degradación, decadencia- ¡Demos gracias a la Ley que nos
permite ser conscientes del mismo y, por tanto, acercarnos al Señor para ser
curados! No hay que culpar a la Ley, hay que estar agradecidos de que nos haga
conscientes de nuestra propia realidad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada