Dilluns 18 de Juny
2ª Cròniques 19
1 Josafat, rei de Judà, va tornar sa i estalvi al seu palau de Jerusalem.
2 Però el vident Jehú, fill d'Hananí, l'anà a trobar i li digué:
--¿Has d'ajudar un malvat i estimar els enemics del Senyor? Per això el Senyor s'ha indignat contra tu.
3 Amb tot, tens això de bo: has eradicat d'aquest país els bosquets sagrats i has cercat el Senyor amb tot el teu cor.
4 Josafat residia a Jerusalem, però volgué tornar a passar entre el poble, des de Beerxeba fins a les muntanyes d'Efraïm, fent que es convertissin al Senyor, el Déu dels seus pares.
5 Va establir jutges en cada ciutat fortificada del país de Judà,
6 i els deia:
--Fixeu-vos bé en el que feu, perquè no jutjareu en nom dels homes sinó del Senyor, que serà amb vosaltres quan dictareu la sentència.
7 Temeu, per tant, el Senyor i mireu-vos-hi quan sentencieu, perquè el Senyor, el nostre Déu, no admet injustícies, ni favoritismes, ni suborns.
8 A Jerusalem, Josafat també va designar-hi alguns levites, sacerdots i caps de llinatge perquè jutgessin tal com mana el Senyor i perquè resolguessin els plets dels habitants de Jerusalem.
9 Els va donar aquestes ordres:
--Obreu reverenciant el Senyor, amb fidelitat i amb cor sincer.
10 Cada vegada que algú del poble, germà vostre, que resideix a la seva població, us presenti un cas, ja sigui una causa d'homicidi, ja sigui una qüestió sobre una llei, un manament, un estatut o uns drets, vosaltres aclariu-los-ho. Així no es faran culpables davant el Senyor i ell no s'indignarà contra vosaltres ni contra els vostres germans. Feu-ho així i no sereu culpables.
11 El gran sacerdot Amariahu us presidirà en tots els casos relatius al Senyor, i Zebadiahu, fill d'Ixmael, cap del poble de Judà, en tots els casos de jurisdicció reial. Teniu els levites com a agutzils. Sigueu ferms i treballeu, i que el Senyor sigui amb els qui obren bé.
Adan y Cristo. Romanos
5: 12-21
12 Per obra d'un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort; i així la mort s'ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat.
13 Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat.
14 Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d'Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d'Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir.
15 Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d'un de sol, molt més abundosament s'ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist.
16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d'un de sol: el pecat d'un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos.
17 Així, doncs, si per la falta d'un de sol la mort ha imperat per culpa d'ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.
18 Per tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida.
19 Així com per la desobediència d'un de sol tots han esdevingut pecadors, també per l'obediència d'un de sol tots seran fets justos.
20 La Llei, doncs, va arribar i, com a conseqüència, van augmentar les faltes; però on abundà el pecat, sobreabundà la gràcia,
21 de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.
Pablo hace en este pasaje una comparación entre
Jesús y Adán. Por medio de este último entro el pecado y la muerte en el mundo.
Por medio del primero han entrado la gracia, la vida y la salvación.
Adán representa una humanidad que no puedo ser. Es
el representante de una humanidad que fracaso debido a su deseo de vivir
independientemente del Señor, sin tenerlo en cuenta, al margen de su autoridad
y soberanía. Nosotros formamos parte de esa humanidad.
Jesús representa el prototipo, es decir el molde con
el que se reproducen los demás, de una nueva humanidad, aquella que
Dios previó y el pecado hizo inviable. Jesús con su obediencia al Señor ha
hecho posible esa nueva creación, ese hombre nuevo del cual es el primero entre
muchos hermanos.
Con su muerte y su resurrección Jesús, no únicamente
ha hecho posible nuestra salvación, sino también que seamos nuevas criaturas,
seamos la humanidad que Dios pensó y tuvo en mente. Cierto que aún estamos en
proceso, cierto que es un largo recorrido el que nos queda pero, como afirma la
Escritura, nos olvidamos de aquello que queda atrás y nos proyectamos hacia
adelante porque, en palabras de Juan, un día seremos semejantes a Él porque lo
veremos tal y como Él es.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada