LECTURA DISSABTE 16/6/18: 2 CRÒNIQUES 18 i ROMANS 5:1-11


Dissabte 16 de Juny

2ª Cròniques 18
Josafat arribà a tenir una gran riquesa i prestigi, i s'emparentà amb Acab, rei d'Israel. Passats alguns anys, baixà a veure Acab a Samaria. Acab va fer matar molts anyells, cabrits i vedells per al seu hoste i el seu seguici. Després el va convèncer perquè ataqués Ramot-Galaad. Acab, rei d'Israel, va dir a Josafat, rei de Judà:
--Vols venir amb mi a Ramot-Galaad?
Josafat li va respondre:
--Jo faré com tu, el meu exèrcit farà com el teu; anirem junts a la guerra.
Amb tot, Josafat va suggerir al rei d'Israel:
--Abans, però, consulta el Senyor a veure què respon.
El rei d'Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntà:
--¿Convé que ataquem Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer?
Ells van respondre:
--Puja-hi, que Déu la farà caure en mans del rei.
Llavors Josafat va demanar:
--¿No hi ha pas aquí cap més profeta del Senyor que poguéssim consultar?
El rei d'Israel va dir a Josafat:
--Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies. És Micàiehu, fill d'Imlà.
Josafat va replicar:
--Majestat, no parlis així!
Llavors el rei d'Israel va cridar un funcionari de la cort i li digué:
--Corre, fes venir Micàiehu, fill d'Imlà.
Entretant, el rei d'Israel i Josafat, rei de Judà, seien, amb els vestits reials, cada un en un tron, a l'era que hi ha vora la porta de Samaria. Davant d'ells, tots aquells profetes entraven en deliri. 10 Sidquiahu, fill de Quenaanà, s'havia fet unes banyes de ferro i deia:
--Això diu el Senyor: "Així donaràs banyades als arameus fins que no en quedi cap."
11 Semblantment profetitzaven tots els altres profetes. Deien:
--Puja a Ramot-Galaad, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei!
12 El missatger que havia anat a cridar Micàiehu li digué:
--Els profetes prediuen, tots alhora, la victòria del rei. Que el teu oracle sigui com el d'ells: anuncia la victòria!
13 Micàiehu va respondre:
--Et juro per la vida del Senyor que diré allò que el meu Déu em dirà.
14 Va arribar on era el rei, i aquest li va preguntar:
--Micàiehu, ¿convé que ataquem Ramot-Galaad, o bé ho haig de deixar córrer?
Ell va respondre:
--Pugeu-hi, que triomfareu! El Senyor la farà caure a les vostres mans!
15 El rei va dir:
--Quantes vegades t'hauré de conjurar que no em diguis res més que la veritat en nom del Senyor?
16 Llavors Micàiehu va anunciar:
--Veig tot Israel
escampat per les muntanyes,
com ovelles sense pastor.
El Senyor ha dit: "No tenen amo."
Que cadascú torni en pau a casa seva!
17 El rei d'Israel va dir a Josafat:
--No t'ho deia? Mai no m'anuncia res de bo; només desgràcies.
18 Micàiehu va afegir:
--Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l'assistien, a dreta i a esquerra. 19 El Senyor ha preguntat: "Qui seduirà Acab, el rei d'Israel, perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?" L'un proposava una cosa; l'altre, una altra. 20 En aquestes, l'esperit de profecia s'ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: "Jo el seduiré." El Senyor li ha preguntat: "De quina manera?" 21 Ell ha respost: "Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes." El Senyor li ha dit: "El seduiràs. Te'n sortiràs. Vés i fes-ho així." 22 Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició.
23 Llavors Sidquiahu, fill de Quenaanà, va donar una bufetada a Micàiehu tot dient-li:
--Com és que l'esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu?
24 Micàiehu li va respondre:
--Ja t'ho trobaràs el dia que t'hauràs d'anar a amagar a la cambra més secreta.
25 El rei d'Israel va ordenar a uns dels seus homes:
--Agafeu Micàiehu, porteu-lo a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei, 26 i digueu-los: "Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l'hi amb el pa i l'aigua racionats fins que jo tornaré victoriós."
27 Però Micàiehu replicà:
--Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca.
I va afegir encara:
--Escolteu-ho, tots els pobles!
28 El rei d'Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad. 29 El rei d'Israel va dir a Josafat:
--Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa't els vestits reials.
El rei d'Israel, que anava d'incògnit, va entrar en combat. 30 El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus carros de guerra:
--No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d'Israel.
31 Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d'Israel i l'envoltaren per atacar-lo. Aleshores Josafat es posà a cridar, i el Senyor l'ajudà: Déu els va fer desistir. 32 Els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d'Israel, el van deixar estar. 33 Però algú va disparar l'arc i, per casualitat, va ferir el rei d'Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra:
--Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit.
34 Però com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, el rei d'Israel hagué de quedar-se en el seu carro enfront dels arameus, fins al vespre. Va morir a posta de sol.


Paz con Dios. Romanos 5: 1-11
Ara, doncs, que som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. Per ell, en virtut de la fe, tenim entrada en aquesta gràcia que ja posseïm en ferm, i per ell hem rebut l'honor d'esperar la glòria de Déu. Més encara: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors. Perquè, quan encara érem del tot febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels qui érem dolents. De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo. Però Déu ha donat prova de l'amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors. Amb molta més raó, doncs, ara que som justos per la sang de Crist, serem salvats del càstig gràcies al mateix Crist. 10 Perquè, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida. 11 Més encara: gràcies a nostre Senyor Jesucrist, que ara ens ha reconciliat, trobem motiu de gloriar-nos en Déu.

Una de las consecuencias de haber sido declarados justos, inocentes, sin culpa por parte de Dios a través de la fe es que ahora estamos en paz con Dios. Por decirlo de alguna manera ya no tenemos deudas pendientes con Él y, por lo tanto, las paces han sido hechas. 

Sin embargo, algo que he notado es que muchos seguidores de Jesús viven su relación con Dios en un estado de permanente inseguridad, siempre con el miedo a provocar la ira del Señor y con un constante temor a que pueda castigarlos o puedan perder esta relación que les ha sido otorgada. 

Creo que en este pasaje el apóstol Pablo puede proveernos de esa seguridad tan necesaria, de esa estabilidad tan precisa en nuestra relación con Dios. Lo hace afirmando que si cuando éramos enemigos suyos el Señor fue capaz de hacer lo que hizo, cómo no va a continuar amándonos, aceptándonos y mostrándonos gracia día a día. Si fue la gracia la que nos llevó a ser salvados, cómo va a ser posible que no se siga otorgando gracia en el contexto de la vida cotidiana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada