Dissabte 23 de Juny
2ª Cròniques 24
1 Joaix tenia set anys quan començà a regnar. Va ser rei quaranta anys a Jerusalem. La seva mare es deia Sibià i era de Beerxeba.
2 Joaix va fer allò que plau al Senyor, mentre va viure el sacerdot Jehoiadà.
3 Aquest el va fer casar amb dues dones, i d'elles, Joaix tingué fills i filles.
4 Passat un cert temps, Joaix es proposà de restaurar el temple del Senyor.
5 Va reunir els sacerdots i els levites i els digué:
--Aneu per les ciutats de Judà i recolliu diners de tots els israelites per a reparar cada any el temple del vostre Déu. Sigueu diligents en aquest afer.
Però els levites no tenien pressa.
6 Llavors el rei cridà Jehoiadà, el màxim responsable, i li digué:
--Per què no t'has preocupat que els levites recaptessin de Judà i de Jerusalem el tribut que Moisès, servent del Senyor, i l'assemblea d'Israel havien fixat per a la tenda que guardava el document de l'aliança?
7 La malvada Atalia i tots els seus partidaris van destrossar el temple de Déu, i fins i tot havien fet servir per al culte dels Baals els objectes sagrats del temple del Senyor.
8 Llavors el rei va ordenar que fessin una caixa i la posessin a la part de fora de la porta del temple del Senyor.
9 Després van fer una proclama per Judà i Jerusalem manant que portessin al Senyor el tribut que Moisès, servent de Déu, havia fixat a Israel en el desert.
10 Tots els prohoms i tot el poble se'n van alegrar, i venien a dipositar la seva contribució a la caixa, fins a omplir-la.
11 Cada vegada que els levites duien la caixa a la inspecció reial i veien que hi havia molts diners, venien el canceller del rei i un inspector del gran sacerdot, buidaven la caixa i la tornaven a posar al seu lloc. Així ho feien cada dia, i van recaptar molts diners.
12 El rei i Jehoiadà donaven els diners als encarregats de l'obra del temple del Senyor, i aquests contractaven picapedrers i fusters per a restaurar-lo, com també ferrers i fonedors de bronze per a reparar-lo.
13 Els encarregats de les obres es posaren a la feina i, sota la seva direcció, la restauració va progressar. El temple de Déu quedà restablert i consolidat.
14 Quan van acabar, dugueren al rei i a Jehoiadà la resta dels diners, i ells els destinaren a l'utillatge del temple del Senyor: utensilis per al culte i per als holocaustos, copes i objectes d'or i de plata. Mentre Jehoiadà va viure, sempre s'oferiren holocaustos en el temple.
15 Però Jehoiadà es va fer vell i morí a l'avançada edat de cent trenta anys.
16 El van enterrar amb els reis a la ciutat de David, perquè s'havia comportat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple.
17 Després de la mort de Jehoiadà, els prohoms d'Israel vingueren a retre homenatge al rei. El rei va fer cas del que li deien,
18 i tots ells van abandonar el temple del Senyor, el Déu dels seus pares, per donar-se al culte dels bosquets sagrats i dels ídols. Aquest pecat va provocar la indignació divina contra Judà i Jerusalem.
19 El Senyor els envià profetes per fer que es convertissin a ell, però no van escoltar les seves amonestacions.
20 Llavors l'esperit de Déu s'apoderà de Zacaries, fill del sacerdot Jehoiadà, i des d'un lloc elevat digué al poble:
--Això diu el Senyor: Per què violeu els manaments del Senyor? No en traureu cap profit. Com que heu abandonat el Senyor, ell també us ha abandonat a vosaltres.
21 Alguns es van conjurar contra ell i, per ordre del rei, el van apedregar a l'atri del santuari del Senyor.
22 El rei Joaix no tingué en compte el bé que li havia fet Jehoiadà, pare de Zacaries, i va fer matar el seu fill. Abans de morir, Zacaries exclamà:
--Que el Senyor ho vegi i en demani comptes!
23 Quan arribà la primavera, tropes aramees van atacar Joaix. Envaïren Judà, avançaren fins a Jerusalem, van matar tots els prohoms del poble i enviaren el botí al rei de Damasc.
24 Tot i que la tropa aramea era reduïda, el Senyor va fer caure a les seves mans un exèrcit molt nombrós, perquè els de Judà havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Joaix mateix va rebre el càstig que es mereixia.
25 Quan els arameus s'hagueren allunyat del seu costat, deixant-lo en molt mal estat, els oficials del rei van conspirar contra ell per venjar l'assassinat del fill del sacerdot Jehoiadà, i el mataren en el seu llit. El van enterrar a la ciutat de David, però no en els sepulcres reials.
26 Els qui van conspirar contra Joaix eren Zabad, fill de Ximat, l'ammonita, i Jehozabad, fill de Ximrit, la moabita.
27 Pel que fa als fills de Joaix, als nombrosos missatges profètics contra ell i a la restauració del temple de Déu, tot consta en el Relat del llibre dels Reis. El va succeir el seu fill Amasies.
Poco a poco vamos cambiando.
Romanos 8: 1-17
1 Ara ja no pesa cap mena de condemna sobre els qui viuen en Jesucrist,
2 perquè la llei de l'Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t'ha alliberat de la llei del pecat i de la mort.
3 Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, Déu ha condemnat el pecat que hi ha en l'home
4 perquè les exigències justes de la Llei es compleixin en nosaltres, que no vivim d'acord amb els desigs terrenals sinó d'acord amb l'Esperit.
5 Els qui segueixen els desigs terrenals s'interessen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos de l'Esperit s'interessen per les coses de l'Esperit.
6 Els interessos terrenals porten a la mort, mentre que els de l'Esperit duen a la vida i a la pau.
7 I és que els interessos terrenals porten a l'enemistat amb Déu, ja que no volen sotmetre's a la seva llei ni s'hi podrien sotmetre.
8 Per això els qui viuen d'acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu.
9 Ara bé, vosaltres no viviu d'acord amb els desigs terrenals, sinó d'acord amb l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist.
10 Però si Crist està en vosaltres, encara que el vostre cos hagi de morir per culpa del pecat, l'Esperit us dóna la vida, ja que Déu us ha fet justos.
11 I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell qui va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
12 Així, doncs, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests desigs.
13 Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres terrenals, viureu.
14 Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu.
15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abba, Pare!»
16 Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu.
17 I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
Siempre me ha
sorprendido y nunca he aceptado esa creencia tan popular entre los seguidores
de Jesús según la cual, las cosas en la vida cristiana simplemente suceden.
Dicho de otro modo, en todos los ámbitos de la vida si queremos conseguir algo
debemos de esforzarnos, ser intencionales, trabajar, ejercer disciplina ser
proactivos, etc. Sin embargo, en el seguimiento de Jesús esperamos que la
madurez, el crecimiento, la formación del carácter de Jesús en nosotros, la
vida de agente de restauración y un etcétera tanto largo como deseemos,
simplemente sucederán, no sabemos cómo pero sucederán.
Equivale a creer que
visitar día tras día un hospital te convertirá en doctor en medicina o visitar
las obras de tu ciudad en ingeniero civil.
Pablo continúa su
razonamiento en el capítulo ocho de Romanos acerca de la tensión interna entre
nuestro deseo de servir a Dios y la influencia que el pecado todavía tiene en
nuestras vidas. Pablo, que no tiene un pelo de tonto, no niega esta realidad ni
esta tensión y los problemas que crea, pero, al mismo tiempo nos indica que en
la medida -proceso- que permitamos que el Espíritu de Dios actúe en nuestras
vidas esa influencia del pecado se irá debilitando.
¿Cómo llevar a cabo
esto y hacerlo realidad en la vida cotidiana? Por medio de la intencionalidad y
la reflexión. La intencionalidad me lleva a mí personalmente a comenzar
cada día pidiéndole al Espíritu de Dios que controle, guíe y dirija mi vida y
me ayude a vivir según los principios de Jesús. La reflexión, al final del día
me ayuda a valorar cómo lo he hecho y qué debería cambiar.
De tan sencillo que es
la mayoría no lo practica y continúan esperando que algo pase en sus vidas
que los convierta en santos de la noche a la mañana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada