Dilluns 11 de Juny
2ª Cròniques 13
1 L'any divuit del regnat de Jeroboam, Abies començà a ser rei de Judà.
2 Va regnar tres anys a Jerusalem. La seva mare es deia Micaiahu; era filla d'Uriel, de Guibà.
Abies i Jeroboam estaven en guerra.
3 Abies emprengué la campanya amb un exèrcit de quatre-cents mil soldats, homes valents i preparats per al combat. Jeroboam li va fer front amb un exèrcit de vuit-cents mil soldats, homes escollits.
4 Abies, dret dalt de Semaraim, a les muntanyes d'Efraïm, digué:
--Jeroboam i tots els israelites, escolteu-me:
5 Vosaltres prou sabeu que el Senyor, Déu d'Israel, ha concedit per sempre a David i als seus descendents la reialesa d'Israel, en virtut d'una aliança inviolable.
6 Amb tot, Jeroboam, fill de Nebat, servent de Salomó, fill de David, es va rebel·lar contra el seu senyor.
7 Entorn d'ell s'agruparen uns homes aventurers i malcontents, i s'oposaren a Roboam, fill de Salomó, que era jove i no tenia encara fermesa de caràcter per a poder-se enfrontar amb ells.
8 I ara vosaltres us penseu poder plantar cara al reialme del Senyor que és en mans dels descendents de David! Vosaltres sou una gran multitud i teniu amb vosaltres els vedells d'or que Jeroboam us va fer perquè els tinguéssiu com a déus.
9 Heu expulsat els descendents d'Aaron, sacerdots del Senyor, i els levites, i us heu instituït sacerdots com els altres pobles de la terra. A qualsevol que vingui a vosaltres amb un vedell del seu ramat i set moltons per a rebre la investidura sacerdotal, ja l'instituïu sacerdot d'uns que no són déus.
10 Pel que fa a nosaltres, el Senyor és el nostre Déu, i no l'hem pas abandonat. Els sacerdots que oficien davant el Senyor són descendents d'Aaron, i els levites compleixen les funcions que els corresponen.
11 Cada matí i cada capvespre ofereixen al Senyor els holocaustos i l'encens aromàtic. Ells col·loquen damunt la taula, ritualment pura, els pans d'ofrena; cada vespre encenen els gresols del canelobre d'or. Nosaltres complim les prescripcions del Senyor, el nostre Déu, però vosaltres l'heu abandonat.
12 Mireu que Déu és amb nosaltres, al davant nostre, amb els seus sacerdots i les trompetes per a fer sentir en contra vostre el toc trinat de guerra. Israelites, no lluiteu contra el Senyor, el Déu dels vostres pares, perquè no triomfareu pas.
13 Jeroboam va ordenar que paressin una emboscada que envoltés pel darrere els de Judà. Aquests tenien l'exèrcit al davant i l'emboscada al darrere.
14 Quan els de Judà es van girar i veieren que els atacaven per dos fronts, van clamar al Senyor, i els sacerdots tocaren les trompetes.
15 Els homes de Judà van llançar el crit de guerra, i en aquell moment Déu derrotà Jeroboam i tots els israelites davant d'Abies i de tot Judà.
16 Els israelites van fugir davant d'ells i Déu els va fer caure a les seves mans.
17 Abies i les seves tropes els van infligir una gran derrota: moriren cinc-cents mil soldats escollits d'Israel.
18 En aquella ocasió els israelites foren humiliats, mentre que els de Judà en sortiren enfortits, perquè havien confiat en el Senyor, el Déu dels seus pares.
19 Abies va perseguir Jeroboam i li prengué les ciutats de Betel, Jeixanà i Efron, amb les seves rodalies.
20 Durant el regnat d'Abies, Jeroboam no pogué recuperar el seu antic poder. Finalment, el Senyor el va abatre, i ell va morir.
21 Abies, al contrari, s'enfortí. Tenia catorze dones, vint-i-dos fills i setze filles.
22 La resta de la història d'Abies, el seu comportament i tot el que va fer, consta en el Relat del profeta Jedó.
23 Abies va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de David.
El va succeir el seu fill Asà. En vida d'ell, el país va estar tranquil durant deu anys.
Posibles objeciones. Romanos 3:
1-8
1 Així, doncs, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió?
2 Molta, i sota tots els aspectes! En primer lloc, perquè Déu ha confiat la seva paraula precisament als jueus.
3 I encara que alguns d'ells no han cregut, ¿és que la seva infidelitat pot anul·lar la fidelitat de Déu?
4 De cap manera! Déu continua essent fidel, encara que tots els homes siguin infidels, tal com diu l'Escriptura: Perquè et reconeguin just en les teves paraules i triomfis quan algú et cridi a judici.
5 Ara bé, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia salvadora de Déu, des d'un punt de vista purament humà ens podem fer aquesta pregunta: És que Déu és injust quan aboca el seu càstig?
6 De cap manera! Si Déu fos injust, com podria judicar el món?
7 Alguns diuen: Si la meva infidelitat és una ocasió perquè Déu mostri més gloriosament la seva fidelitat, ¿encara hauré de ser jutjat com a pecador?
8 Altres m'acusen d'ensenyar: Fem el mal perquè se'n segueixi el bé! Els qui em calumnien així, mereixen de ser condemnats.
La gracia pone de manifiesto la bondad de Dios y,
para que la gracia se manifieste, es preciso que nuestro pecado sea evidente y
produzca ese contraste que significa el ser tratado de forma que no tiene
relación con nuestros merecimientos.
El apóstol, en la primera parte del capítulo tres de
Romanos y usando el llamado estilo de diatriba, que consiste en responde a las
preguntas de un hipotético oponente, responde esta y otras dos objeciones
similares.
El punto que aquí se presenta es, nuevamente, la
justicia de Dios y su legitimidad para juzgar al mundo y, consecuentemente,
para condenarlo. De nuevo, el apóstol, plantea que Dios es justo y, por tanto,
no hemos de tener miedo en que su justicia se ejercerá de forma arbitraria. Imagino
que todos nosotros estamos tan acostumbrados a sistemas judiciales corruptos
que nos cuesta entender que la justicia de Dios pueda ser imparcial, ecuánime
y, en definitiva, justa.
Una vez ejercida la justicia vendrá la gracia y
recordemos que esta última se aplica a las personas sin que haya relación con
sus méritos ni falta de los mismos. Precisamente eso es lo que distingue a la
justicia de la gracia. La primera es meritoria, la segunda carece de la noción
de mérito. El mismo Señor que nos trata con justicia para juzgarnos nos trata
con gracia para salvarnos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada