Dilluns 25 de Juny
2ª Cròniques 25
1 Quan Amasies començà a ser rei tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jehoadan i era de Jerusalem.
2 Amasies feia allò que plau al Senyor, però no ho feia amb tot el cor.
3 Quan el regne va quedar consolidat a favor d'ell, va matar els oficials que havien assassinat el rei, el seu pare;
4 però, tal com prescriu la Llei, el llibre de Moisès, no va fer matar els fills dels assassins. En efecte, allí el Senyor ordena que els pares no siguin condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares, sinó que cadascú ho sigui pels seus propis crims.
5 Amasies va reunir els homes de Judà i els organitzà per llinatges, a les ordres de caps responsables de mil i de cent homes, per tot Judà i Benjamí. Després en va fer el cens des de vint anys en amunt. El resultat va ser de tres-cents mil homes escollits, aptes per a l'exèrcit, i armats amb llança i escut.
6 A més, va reclutar a sou cent mil homes valents d'Israel, per un total de tres-centes mil peces de plata.
7 Però un home de Déu anà a trobar Amasies i li digué:
--Que les tropes d'Israel no vinguin amb tu, oh rei, perquè el Senyor no és amb Israel ni amb cap dels efraïmites.
8 Altrament, vés amb ells, llança-t'hi, lluita fort en la batalla, i que Déu et faci caure davant l'enemic, perquè Déu té el poder d'auxiliar o de fer caure.
9 Amasies respongué a l'home de Déu:
--Doncs, què cal fer amb les tres-centes mil peces de plata que he donat a la tropa d'Israel?
L'home de Déu li respongué:
--El Senyor pot donar-te molt més que això.
10 Llavors Amasies va separar la tropa d'Efraïm que s'havia unit amb ell i els féu tornar a la seva terra. Ells es van indignar molt contra Judà i se'n tornaren enfurismats.
11 Amasies es posà coratjosament al capdavant de la seva tropa en direcció a la vall de la Sal i va aniquilar deu mil homes de Seïr.
12 Els de Judà feren presoners uns altres deu mil homes, els van portar al penyal de Sela i els precipitaren de dalt a baix: tots van quedar esclafats.
13 Però els homes que Amasies havia llicenciat perquè no lluitessin al seu costat, es van dispersar per les ciutats de Judà, des de Samaria fins a Bethoron, i van matar-hi tres mil persones. El botí va ser molt gran.
14 Quan Amasies va tornar victoriós dels edomites, s'emportà els déus dels de Seïr, els va prendre per déus seus, es prosternava davant d'ells i els cremava ofrenes.
15 Llavors el Senyor es va indignar contra Amasies i li va enviar un profeta, que li digué:
--Per què recorres als déus d'aquest poble, que no han estat capaços d'alliberar-lo de les teves mans?
16 Mentre el profeta li parlava, Amasies el va interrompre:
--Que potser t'han nomenat conseller del rei? Acaba, si no vols que et matin.
El profeta va acabar amb aquestes paraules:
--Sé que Déu ha decidit destruir-te perquè has fet això i no vols escoltar el meu consell.
17 Amasies, rei de Judà, després d'haver-se aconsellat, va enviar missatgers al rei d'Israel Jehoaix, fill de Joahaz, fill de Jehú, per dir-li:
--Vine, que ens veurem les cares!
18 Jehoaix, rei d'Israel, va contestar així a Amasies, rei de Judà:
--El card del Líban va dir al cedre del Líban: "Dóna la teva filla al meu fill per muller." Però va passar una bèstia salvatge del Líban i va trepitjar el card.
19 Tu has vençut Edom, i el teu cor n'està orgullós. Frueix ara d'aquesta glòria, però en el teu propi palau. Per què t'has d'embrancar en una operació desastrosa que us farà caure a tu i a Judà?
20 Però Amasies no el va escoltar, perquè era cosa de Déu, que els volia vençuts, ja que havien recorregut als déus d'Edom.
21 Llavors Jehoaix, rei d'Israel, el va atacar. Joaix i Amasies, rei de Judà, es van veure les cares a Bet-Xèmeix de Judà.
22 Els israelites derrotaren els de Judà, que van fugir a la desbandada.
23 A Bet-Xèmeix, el rei d'Israel, Jehoaix, va fer presoner el rei de Judà, Amasies, fill de Joaix, fill de Jehoahaz, i se'l va emportar a Jerusalem. Va obrir a la muralla de la ciutat una bretxa de dos-cents metres, des de la porta d'Efraïm fins a la porta de l'Angle.
24 Va capturar tot l'or i la plata, tots els objectes que hi havia al temple de Déu a cura d'Obed-Edom i els tresors del palau reial. Capturà també ostatges i se'n tornà a Samaria.
25 Amasies, fill de Joaix, rei de Judà, va viure encara quinze anys després de la mort de Jehoaix, fill de Joahaz, rei d'Israel.
26 La resta de la història d'Amasies, des del principi a la fi, consta en la Crònica dels reis de Judà i d'Israel.
27 Després que Amasies s'hagué apartat del Senyor, es va tramar una conspiració contra ell a Jerusalem, i va fugir a Laquix; però enviaren gent a perseguir-lo fins a Laquix, i allí el van matar.
28 Transportaren a cavall el seu cadàver i el van enterrar prop dels seus pares, a la ciutat de Judà.
El objetivo final. Romanos 8:
18-30
18 Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres.
19 Perquè l'univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament:
20 l'univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès, però manté l'esperança
21 que també ell serà alliberat de l'esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu.
22 Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part.
23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit.
24 Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s'espera no és esperança: allò que es veu, per què s'ha d'esperar?
25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.
26 Igualment, l'Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar.
27 I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol.
28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha decidit cridar;
29 perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d'una multitud de germans.
30 I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els glorifica.
Como decía el apóstol
en el pasaje anterior poco a poco vamos cambiando. En este Pablo nos indica que
todos estamos destinados a reproducir la imagen de su hijo en nuestras vidas,
en definitiva, a ser como Jesús.
Es en este contexto que
nos dice que aquellos que aman a Dios todo lo que les pasa Él lo uso para bien.
Es probable que esta sea una de las frases más mal utilizadas de la Escritura.
Algunos indican que
todo sale bien a los que aman al Señor. Otros que, de una manera u otra, lo que
ahora parece o es malo, será vuelto para bien. Aún otros señalan que todo será
para nuestro bien aunque en el momento presente nos falte perspectiva. Un día,
más o menos lejano, aunque sea en la presencia de Dios, veremos que aquello fue
para nuestro bien. Nada de eso es lo que afirma este pasaje y dichas
interpretaciones han sido fuente de dolor, frustración y confusión para muchos
creyentes.
El bien del cual habla
este pasaje, el bien último y más importante que el Señor quiere para nosotros
sus hijos, es que Jesús sea formado en nuestra vida, que seamos más y más
semejantes a aquel a quien seguimos. Entendiendo que este es el bien supremo,
lo que afirma el pasaje es que Dios usará todo, absolutamente todo, para ir
desarrollando y formando ese carácter en nosotros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada