LECTURA DISSABTE 9/6/18: 2 CRÒNIQUES 12 i ROMANS 2:17-29


Dissabte 9 de Juny

2ª Cròniques 12

Quan Roboam hagué consolidat el seu reialme i se sentí fort, va abandonar la Llei del Senyor, i tot Israel va seguir el seu exemple. Per la seva infidelitat al Senyor, l'any cinquè del regnat de Roboam, Xixac, rei d'Egipte, va marxar contra Jerusalem. Amb mil dos-cents carros de guerra, seixanta mil soldats de cavalleria i una multitud incomptable de libis, suquites i etíops, que venien amb ell d'Egipte, va conquerir les ciutats fortificades de Judà i arribà fins a Jerusalem.
Llavors el profeta Xemaià anà a trobar Roboam i els prohoms de Judà, que s'havien aplegat a Jerusalem fugint de Xixac, i els digué:
--Això diu el Senyor: "Vosaltres m'heu abandonat; doncs ara jo també us abandono a les mans de Xixac."
Els prohoms d'Israel i el rei van confessar amb humilitat:
--El Senyor és just!
Quan el Senyor veié que s'havien humiliat, va comunicar la seva paraula a Xemaià i li digué:
--S'han humiliat. No els destruiré. Aviat els alliberaré i no abocaré la meva indignació sobre Jerusalem valent-me de Xixac. Amb tot, li quedaran sotmesos, perquè sàpiguen la diferència que hi ha entre servir-me a mi i servir els reialmes de la terra.
Xixac, rei d'Egipte, va entrar a Jerusalem i saquejà els tresors del temple del Senyor i els del palau reial. Es va apoderar de tot, fins dels escuts d'or que havia fet Salomó. 10 Més tard, Roboam els va substituir per uns escuts de bronze, que va confiar als capitans de la guàrdia que custodiaven l'entrada del palau reial. 11 Cada vegada que el rei entrava al temple del Senyor, els homes de la guàrdia prenien els escuts, i en acabat els tornaven a deixar a la sala de la guàrdia. 12 Ja que s'havia humiliat, la indignació del Senyor es decantà de Roboam i no el va destruir del tot. Judà va conèixer encara un cert benestar.
13 El rei Roboam consolidà el seu poder a Jerusalem i continuà regnant. Va ser rei quan tenia quaranta anys i en va regnar disset a Jerusalem, la ciutat que el Senyor havia escollit d'entre totes les tribus d'Israel perquè portés el seu nom. La seva mare es deia Naamà i era ammonita. 14 Les seves accions van ser dolentes, perquè no es va dedicar de tot cor a servir el Senyor.
15 La història de Roboam, des del principi a la fi, consta en la Crònica del profeta Xemaià i en la del vident Jedó, on hi ha registrat el seu llinatge. Roboam i Jeroboam van estar sempre en guerra. 16 Roboam va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Abies.



El verdadero judío. Romanos 2: 17-29

17 Tu, en canvi, ostentes el títol de jueu, et sents segur perquè tens la Llei i poses el teu orgull en Déu: 18 coneixes la seva voluntat i, instruït per la Llei, saps discernir el que és millor; 19 et refies de ser guia dels cecs, llum dels qui són a la fosca, 20 educador dels ignorants, mestre dels qui no saben, ja que en la Llei trobes l'expressió clara del coneixement i de la veritat. 21 Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t'ensenyes a tu mateix; tu que prediques de no robar, robes; 22 tu que dius de no cometre adulteri, ets adúlter; tu que detestes els ídols, espolies els seus temples; 23 tu que poses el teu orgull en la Llei, deshonores Déu no complint-la, 24 tal com diu l'Escriptura: Per culpa vostra, els pagans menyspreen el nom de Déu.
25 Perquè la circumcisió té valor si compleixes la Llei; però si no la compleixes, ets com un incircumcís. 26 En canvi, si l'incircumcís observa els preceptes de la Llei, Déu el comptarà com un veritable circumcís. 27 I així el qui ha nascut pagà i incircumcís, però que compleix la Llei, et jutjarà a tu, circumcidat i coneixedor de la Llei, però que no la compleixes. 28 El veritable jueu no és el qui apareix externament com a tal, ni la veritable circumcisió és la que es veu externament. 29 És jueu de veritat el qui ho és per dintre, i la circumcisió veritable és la del cor, la que ve per l'Esperit i no en virtut de la lletra de la Llei. Un home com aquest no és lloat pels homes, sinó per Déu.



Pablo indica en este pasaje que el pueblo judío conocía muy bien la Ley y tenía la circuncisión, la marca de ser un pueblo especial, sin embargo, el conocimiento intelectual no estaba a la par de la práctica y en todo el pasaje el apóstol recalca con rotundidad que lo que cuenta realmente es la práctica y no la teoría. 

Pienso que se trata de una llamada de atención a nosotros los cristianos evangélicos que, de cierto modo, tenemos esa misma actitud de arrogancia espiritual y falsa seguridad que proviene de tener la verdad. Tenerla en el sentido intelectual del término porque, posteriormente, la práctica deja mucho que desear. 

Nos han convencido y nos hemos convencido a nosotros mismos que conocer -de nuevo intelectualmente- la verdad es lo mismo que poseerla y practicarla, la Escritura, por el contrario, insiste una y otra vez que lo que realmente cuenta es la práctica que nace de una correcta comprensión de la teoría. 

Lo ideal es que ambas, teoría y práctica, vayan de la mano pero si esto no se da diría que la Biblia opta de forma categórica por la práctica. Así lo parece afirmar Jesús en Mateo 25 y Santiago en su carta entre otros muchos pasaje.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada