Dijous 16 d’Agost
Isaïes 28
1 Ai de Samaria,
la corona superba
dels embriacs d'Efraïm!
El seu esplèndid ornament
són ara flors marcides
esteses sobre una vall de fartaners,
de gent destrossada pel vi.
2 Vet aquí un home fort i poderós
que ve de part del Senyor.
Ve com una pedregada,
com una tempesta devastadora,
com una pluja torrencial
que fa desbordar les aigües.
D'un cop de mà
tirarà a terra la ciutat.
3 La corona superba
dels embriacs d'Efraïm
serà trepitjada per terra;
4 l'esplèndid ornament
es convertirà en flors marcides
esteses sobre una vall de fartaners.
Serà com una figa primerenca:
el primer que la veu,
tot just la cull, se l'empassa.
5 Aquell dia, el Senyor de l'univers
serà ell mateix corona d'ornament
i diadema esplèndida
per a la resta del seu poble.
6 Ell donarà un esperit de justícia
als qui seuran al tribunal,
i valor als qui rebutjaran
l'atac de l'enemic
a les portes de la ciutat.
7 N'hi ha que de tant de vi
s'entrebanquen,
fan tentines de tanta beguda:
són sacerdots i profetes
els qui s'entrebanquen de tant beure.
El vi els consumeix,
la beguda els fa tentinejar.
S'entrebanquen amb les visions,
ensopeguen quan donen sentències.
8 Totes les taules són plenes de vòmits,
no hi ha net ni un racó.
9 Em diuen: «A qui vol ensenyar
aquest la doctrina?
A qui vol explicar revelacions?
A criatures deslletades?
Als qui tot just han desmamat?
10 Escolteu-lo:
"P-a-pa, p-a-pa,
t-a-ta, t-a-ta,
una mica aquí, una mica allà."»
11 Doncs ara el Senyor
parlarà a aquest poble
per boca d'una gent escarnidora
i en una llengua estrangera.
12 Ell els havia dit:
«Aquí trobareu repòs,
feu reposar els cansats;
és un recer tranquil.»
Però ells no han volgut escoltar.
13 Per això el Senyor els parlarà així:
«P-a-pa, p-a-pa,
t-a-ta, t-a-ta,
una mica aquí, una mica allà.»
Així, tot caminant,
cauran d'esquena malferits,
els agafaran en un parany
i els capturaran.
14 Escolteu la paraula del Senyor,
homes sarcàstics
que governeu el poble de Jerusalem:
15 «Vosaltres dieu:
"Hem pactat amb la mort,
hem fet aliança
amb el país dels morts.
Quan passi la riuada, no ens agafarà,
perquè hem pres per refugi
la mentida,
la falsedat per amagatall."
16 Escolteu, doncs,
què diu el Senyor, Déu sobirà:
"Poso a Sió una pedra,
una pedra de toc,
una pedra angular, preciosa,
ben assentada
perquè serveixi de fonament:
el qui cregui no s'esfondrarà.
17 Poso el dret com a plomada,
la justícia per cordill."»
Però la pedregada escombrarà
el refugi de la mentida,
l'aiguat s'endurà el vostre amagatall.
18 El vostre pacte amb la mort
serà abolit,
l'aliança amb el país dels morts
no es mantindrà.
Quan passarà la riuada,
us deixarà assolats.
19 Cada cop que passi, se us emportarà;
anirà passant cada matí,
passarà de nit i de dia.
Quin esglai
quan entendreu això que us dic!
20 Serà cert el que diu el proverbi:
«El llit és massa curt
per a estirar-s'hi,
i la flassada, massa estreta
per a tapar-se.»
21 Com en el turó de Perassim,
el Senyor irromprà,
s'irritarà com a la vall de Gabaon.
Acomplirà la seva obra,
però quina obra tan insòlita!
Farà la seva tasca,
però quina tasca tan singular!
22 Mentrestant, deixeu-vos de sarcasmes
i mireu que no s'estrenyin
les vostres cadenes;
perquè el Sobirà,
el Senyor de l'univers,
m'ha fet saber que ha decidit
destruir tot el país.
23 Estigueu atents, escolteu-me!
Escolteu bé això que us diré!
24 Tots sabeu que el camperol,
quan vol sembrar,
no llaura tot el dia,
removent la terra i fent-hi solcs.
25 Quan ha replanat la terra,
escampa la pebreta i el comí,
sembra en un bon indret
el blat i l'ordi,
i, en els marges, l'espelta.
26 El seu Déu, que l'instrueix,
li ensenya com cal treballar.
27 La pebreta no es pot batre
amb el trill,
ni es poden passar els corrons
sobre el comí;
la pebreta es bat amb una vara,
i el comí, amb un bastó.
28 També el blat s'ha de batre,
però no fins a arribar a trinxar-lo.
El bou dóna tombs per l'era,
però sense aixafar el gra.
29 Tot això ve del Senyor de l'univers.
Els seus designis són admirables,
és gran la seva saviesa.
Fets 4
1 Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se'ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus.
2 Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s'havia realitzat en Jesús.
3 Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l'endemà, perquè ja era tard.
4 Molts dels qui havien sentit la predicació dels apòstols van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes.
5 L'endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei.
6 Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre, i tots els membres de les famílies dels grans sacerdots.
7 Van posar al mig Pere i Joan i començaren a interrogar-los:
--Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això?
8 Llavors Pere, ple de l'Esperit Sant, els digué:
--Dirigents del poble i notables:
9 ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit,
10 sapigueu, vosaltres i tot el poble d'Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts.
11 Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal.
12 La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.
13 Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n'estaven sorpresos. Els reconeixien com a companys de Jesús;
14 però, com que veien dret al seu costat l'home que havia estat curat, no podien contradir-los en res.
15 Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells:
16 --Què en farem, d'aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s'ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar.
17 Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d'aquest Jesús.
18 Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús.
19 Pere i Joan els van replicar:
--Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que us obeïm a vosaltres més que no pas a ell.
20 Nosaltres no podem deixar d'anunciar el que hem vist i sentit.
21 Ells els van repetir les amenaces, però els posaren en llibertat, perquè no sabien com fer-s'ho per a poder-los castigar. Era per raó del poble, ja que tothom lloava Déu pel que havia succeït.
22 L'home que havia estat guarit miraculosament tenia més de quaranta anys.
23 Un cop lliures, Pere i Joan anaren a trobar els seus i els van explicar tot allò que els grans sacerdots i els notables els havien dit.
24 En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària:
«Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s'hi mou.
25 Tu, per boca del teu servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l'Esperit Sant, has dit:
»Per què s'avaloten les nacions
i els pobles es conjuren en va?
26 Els reis de la terra s'uneixen,
s'alien tots junts els sobirans
contra el Senyor i el seu Messies.
27 »Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d'Israel contra el teu sant Servent Jesús, el teu Messies;
28 i han complert així tot allò que la teva decisió poderosa havia fixat per endavant.
29 Ara, Senyor, mira com ens amenacen i concedeix als teus servents la valentia d'anunciar la teva paraula;
30 estén la teva mà perquè hi hagi guaricions, senyals i prodigis gràcies al nom del teu sant Servent Jesús.»
31 Quan van acabar la pregària, va tremolar el lloc on eren reunits; tots foren omplerts de l'Esperit Sant i proclamaven amb valentia la paraula de Déu.
32 La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots.
33 Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells.
34 Ningú d'entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda,
35 i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú.
36 Josep, un levita d'origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé —que vol dir «fill de consolació»—,
37 es va vendre un camp que posseïa i va portar els diners als peus dels apòstols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada