LECTURA DISSABTE 11/8/

Dissabte 11 d’Agost

Isaïes 24

1 El Senyor devastarà la terra

i l'assolarà,

capgirarà tot el món

i en dispersarà els habitants.

2 Tindran la mateixa fi

el sacerdot i el poble,

l'amo i l'esclau,

la mestressa i la serventa,

el venedor i el comprador,

el prestador i el qui manlleva,

el creditor i el deutor.

3 La terra serà del tot arrasada,

del tot saquejada.

El Senyor mateix

ha dictat aquesta sentència.

4 La terra decau esllanguida,

el món es marfon i decau,

els cims de la terra llangueixen.

5 La gent ha profanat

la terra on habita:

ha desobeït les lleis,

ha violat els preceptes,

ha trencat l'aliança eterna.

6 Per això la maledicció

devora la terra,

i els seus habitants en porten la pena;

per això minven els qui l'habiten,

ja hi queda poca gent.

7 El most s'ha perdut,

s'han esllanguit els ceps.

Els amics de diversions

ara gemeguen.

8 L'alegria dels tamborins

i la bullícia dels balladors

s'han acabat;

han emmudit les cítares joioses.

9 No se senten cançons de taverna,

els bevedors troben amarga

la beguda.

10 La ciutat, deserta, és una ruïna,

les cases tenen obstruïda l'entrada.

11 Pels carrers la gent s'exclama

perquè no hi ha vi,

s'han eclipsat les festes,

l'alegria ha abandonat el país.

12 Dins la ciutat

només hi ha desolació;

les seves portes, estellades,

són una ruïna.

13 En el país i enmig dels pobles

ha quedat tan poca cosa

com en l'olivera després de la collita,

com en el cep després de la verema.

14 Alguns cridaran d'alegria

aclamant la majestat del Senyor:

«Lloeu-lo des de ponent,

15 des de llevant doneu glòria al Senyor;

lloeu el nom del Senyor, Déu d'Israel,

a les illes llunyanes de la mar.

16 De l'extrem de la terra

hem sentit cantar:

Glòria al Déu just!»

Però jo dic:

«Pobre de mi, pobre de mi!

Ai de mi! Els traïdors traeixen,

els traïdors no paren de trair.»

17 El pànic, la fossa i el filat

se us tiren al damunt,

habitants de la terra.

18 Qui fugi dels crits de pànic

caurà dintre la fossa,

i si surt de la fossa,

s'enredarà a les malles del filat.

Les comportes del cel s'han obert

i els fonaments de la terra tremolen.

19 La terra s'esquerda,

s'esberla la terra,

tremola sencera;

20 fa tentines com un embriac,

sacsejada com una barraca.

Cau sota el pes de la seva apostasia,

no s'aixecarà mai més.

21 Aquell dia,

el Senyor demanarà comptes,

allà dalt, a l'estol dels astres,

i aquí baix, als reis de la terra.

22 Els amuntegaran,

encadenats, en una fossa,

els reclouran a la presó,

i molt de temps després

els judicaran.

23 La lluna es retirarà avergonyida,

el sol s'amagarà ple de confusió,

quan el Senyor de l'univers

vindrà a regnar

a la muntanya de Sió i a Jerusalem.

La seva glòria es manifestarà

als seus ancians.

Lluc 24

1 El diumenge, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat 2 i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. 3 Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. 4 Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. 5 Esglaiades, van abaixar el rostre, i ells els digueren:

--Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? 6 No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: 7 "Cal que el Fill de l'home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia."

8 Elles van recordar aquestes paraules de Jesús.

9 Llavors se'n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. 10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, 11 però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. 12 Amb tot, Pere se'n va anar corrents fins al sepulcre, s'ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d'amortallar. Després se'n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.

13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, 14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se'ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.

17 Jesús els preguntà:

--De què parleu entre vosaltres tot caminant?

Ells es van aturar amb un posat de decepció, 18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:

--¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?

19 Els preguntà:

--Què hi ha passat?

Li contestaren:

--El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. 21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! 22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l'han vist pas.

25 Aleshores Jesús els digué:

--Feixucs d'enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! 26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d'entrar a la seva glòria?

27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.

28 Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. 29 Però ells van insistir amb força dient-li:

--Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.

I va entrar per quedar-se amb ells. 30 Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. 31 Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. 32 I es van dir l'un a l'altre:

--¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?

33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, 34 que els van dir:

--Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó!

35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.

36 Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir:

--Pau a vosaltres.

37 Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. 38 Jesús els digué:

--Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? 39 Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.

40 I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.

41 Però com que de tanta alegria no s'ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:

--¿Teniu aquí res per a menjar?

42 Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. 43 El prengué i se'l va menjar davant d'ells.

44 Després els digué:

--Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: "Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms."

45 Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. 46 Els digué:

--Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, 47 i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. 48 Vosaltres en sou testimonis. 49 I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.

50 Després se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. 51 I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. 52 Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. 53 I contínuament eren al temple beneint Déu.

Pero aunque lo veían, algo les impedía darse cuenta de quién era.

Hoy termino el evangelio de Lucas y mi atención se ha centrado en el encuentro de Jesús con los dos discípulos que iban camino de Emmaús. El punto clave es que no pudieron reconocer a Jesús. La versión que utilizo para mi lectura afirma que la causa fue su ofuscamiento. Al leer en el diccionario he visto que ofuscamiento es una confusión de las ideas. Vamos, dicho de otro modo, los dos discípulos estaban tan confundidos y embotados por la situación que habían vivido debido a la muerte de Jesús que no tuvieron la capacidad de reconocer al Maestro que caminaba al lado de ellos.

Esto me ha hecho pensar en mi propia capacidad de reconocer a Jesús en mi vida cotidiana. Mi sensibilidad para detectar su obra en medio de este mundo donde hay tanta maldad. Mi capacidad de ver lo extraordinario en medio de la ordinariez y lo sobrenatural en medio del día a día. Creo que esta capacidad, como tantas otras, se desarrollar a fuerza de práctica, esfuerzo e intencionalidad.

Mi punto es que creo que Dios, según afirma su propia Palabra, siempre, siempre está trabajando en la vida de las personas y en el mundo pero que uno tiene que adiestrar de forma intencional sus ojos para poderlo reconocer y, cuando sea preciso y así nos lo pida, unirnos a ese trabajo. Todos miramos al mundo, pero no todos vemos igual, no todos somos capaces de reconocer que Jesús camina a nuestro lado, actúa a nuestro alrededor y está presente, especialmente, en medio del dolor y del sufrimiento.

Creo que el evangelio de Lucas no podía acabar mejor, retándome a adiestrar mis ojos para ver a Jesús a mi lado, al fin y al cabo, prometió estar conmigo hasta el fin.