Dissabte 1 de Setembre
Isaïes 42
1 «Aquí teniu el meu servent,
que jo sostinc,
el meu elegit,
en qui m'he complagut.
He posat damunt d'ell el meu Esperit
perquè porti la justícia a les nacions.
2 No crida ni alça la veu,
no la fa sentir pels carrers.
3 No trenca la canya esquerdada
ni apaga el ble que vacil·la.
Porta la justícia amb fermesa,
4 sense vacil·lar ni doblegar-se,
fins que l'haurà implantada
a la terra;
i els qui viuen lluny, a les illes,
esperaran les seves decisions.»
5 Això et fa saber Déu, el Senyor,
que ha creat el cel i l'ha desplegat,
que ha esplanat la terra
perquè hi germinin les llavors,
que dóna l'alè
als pobles que hi viuen,
la respiració als qui la recorren:
6 «Jo, el Senyor,
t'he cridat amb benvolença,
t'he pres per la mà i t'he format,
perquè siguis aliança dels pobles,
llum de les nacions.
7 Els cecs recobraran la vista,
els captius sortiran de la presó,
deixaran el calabós
els qui vivien a la fosca.
8 »Jo sóc "el Senyor",
aquest és el meu nom.
No cedeixo a ningú la meva glòria,
no cedeixo als ídols el meu honor.
9 S'han complert
les primeres prediccions,
i ara n'anuncio de noves;
us les faig saber
abans que despuntin.»
10 Canteu al Senyor un càntic nou,
lloeu-lo d'un cap a l'altre de la terra,
els qui solqueu el mar
i tot allò que hi viu,
les illes amb els seus habitants.
11 Que cantin el desert
i els seus poblats,
i els closos on habita Quedar;
que cridin de goig
els habitants de Sela
i aclamin des del cim
de les muntanyes!
12 Doneu glòria al Senyor
i feu sentir lluny, a les illes,
la seva lloança!
13 El Senyor surt al combat
com un heroi,
enardit com un guerrer indomtable.
Llança ben fort el crit de guerra
i afronta amb valentia l'enemic.
14 «He callat durant molt de temps,
no deia res, em contenia;
però ara, com la dona quan infanta,
crido, esbufego i panteixo.
15 Abrusaré muntanyes i turons,
en ressecaré tota l'herba,
convertiré els rius en terra ferma
i eixugaré els estanys.
16 Conduiré els cecs
per camins que no sabien,
els guiaré per rutes desconegudes.
Al seu davant canviaré en llum
les tenebres,
i el terreny escabrós en una plana.
Aquesta és la meva promesa;
la mantinc i la compliré.
17 Tornen enrere, coberts de vergonya,
els qui es fiaven dels ídols
i deien a unes estàtues:
"Vosaltres sou els nostres déus!"»
18 «Sords, escolteu!
Mireu, cecs, i vegeu!
19 Qui és cec, sinó el meu servent?
Qui és sord,
com l'herald que jo envio?
És veritat: ¿qui és cec
sinó el qui estava predestinat,
cec com el servent del Senyor?
20 Has vist moltes coses
però no les recordes;
hi senties bé però no escoltaves!
21 El Senyor, que és bo,
s'havia complagut
a fer gran i gloriós el seu designi.
22 Però vet aquí aquest poble
capturat i convertit en botí.
Tots han estat caçats a les coves
i entaforats en calabossos.
Els han capturat
i ningú no els allibera,
són botí que ningú no reclama.
23 Qui de vosaltres vol sentir-ho?
Qui vol entendre
el que jo havia predit?
24 Qui convertia
els de Jacob en despulles,
els d'Israel, en captura?»
¿No era el Senyor,
contra qui havíem pecat
negant-nos a seguir els seus camins
i a fer cas del seu voler?
25 Per això ell ha abocat
sobre el seu poble
l'ardor del seu enuig,
una guerra violenta,
que l'ha envoltat de flames.
Però el poble
no ho ha volgut entendre;
la guerra s'abrandava dintre d'ell,
però ell no n'ha fet cas.
Fets 17
1 Passaren per Amfípolis i Apol·lònia i van arribar a Tessalònica, on els jueus tenien una sinagoga.
2 Pau, com tenia per costum, anà a trobar-los i va parlar amb ells durant tres dissabtes, a partir de les Escriptures,
3 explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d'entre els morts. I els deia:
--El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio.
4 Alguns d'ells van quedar convençuts i s'uniren a Pau i Siles, juntament amb molts grecs que ja adoraven l'únic Déu i amb no poques dones distingides.
5 Però els jueus, engelosits, van arreplegar uns quants elements indesitjables i van provocar avalots i disturbis per tota la ciutat. Es presentaren a casa de Jàson, buscant Pau i Siles per dur-los davant l'assemblea del poble;
6 però, com que no els hi van trobar, arrossegaren Jàson i alguns dels germans cap als magistrats tot cridant:
--Aquests homes que han revoltat tot el món, també han arribat aquí,
7 i Jàson els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del Cèsar, dient que hi ha un altre rei, que és Jesús.
8 Aquestes paraules van inquietar el poble i els magistrats.
9 I van exigir una fiança de Jàson i dels altres abans de deixar-los anar.
10 Immediatament, els germans van fer sortir de nit Pau i Siles cap a Berea. Quan hi arribaren, van anar a la sinagoga dels jueus.
11 Aquests eren més bona gent que no pas els jueus de Tessalònica. Van acollir la Paraula amb tot l'interès i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert el que havien sentit.
12 Molts d'ells es van convertir a la fe, a més de no pocs grecs, tant dones distingides com homes.
13 Però quan els jueus de Tessalònica van saber que Pau havia anunciat també a Berea la paraula de Déu, s'hi presentaren a avalotar i remoure la gent.
14 Tot seguit els germans van fer sortir Pau en direcció a la costa, mentre Siles i Timoteu es quedaven allà.
15 Els qui conduïen Pau el van portar fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encàrrec de dir a Siles i Timoteu que hi anessin com més aviat millor.
16 Mentre Pau els esperava a Atenes, s'indignava de veure la ciutat plena d'ídols.
17 A la sinagoga s'adreçava als jueus i als qui adoraven l'únic Déu, i a la plaça de la ciutat parlava cada dia amb els qui hi trobava.
18 També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven:
--Què deu voler dir aquest xerraire?
D'altres deien:
--Sembla un predicador de divinitats estrangeres.
Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció.
19 Llavors se l'endugueren amb ells i el van portar a l'Areòpag tot dient-li:
--Podríem saber què és aquesta doctrina nova que tu ensenyes?
20 Ens fas sentir coses que ens resulten estranyes, i voldríem saber què vol dir tot això.
21 Cal tenir present que tots els atenesos, com també els estrangers residents a la ciutat, en res no passaven el temps més de gust que contant o escoltant novetats.
22 Pau, dret al mig de l'Areòpag, va parlar així:
--Atenesos, veig que en tot sou molt religiosos,
23 perquè, recorrent la ciutat i contemplant els vostres llocs sagrats, fins i tot he trobat un altar que porta aquesta inscripció: "Al déu desconegut." Doncs bé, el que vosaltres adoreu sense conèixer és el que jo us anuncio.
24 El Déu que ha fet el món i tot el que s'hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d'home
25 ni té necessitat de cap servei dels homes, ell que a tots dóna vida, alè i tota cosa.
26 Ell va crear d'un sol home tota la raça humana perquè habités arreu de la terra. I ha fixat uns temps precisos i els límits dels llocs on els homes han de viure,
27 perquè cerquin Déu. De fet, potser podrien acostar-s'hi a les palpentes i trobar-lo, perquè ell no és lluny de ningú de nosaltres,
28 ja que "en ell vivim, ens movem i som". Així ho han dit alguns dels vostres poetes: "Perquè nosaltres també som del seu llinatge."
29 Ara bé, si som del llinatge de Déu, no hem de pensar que la divinitat sigui semblant a imatges d'or, de plata o de pedra, treballades per l'art i el talent dels homes.
30 Així, doncs, ara Déu passa per alt els temps viscuts en la ignorància i fa saber als homes que tots i a tot arreu s'han de convertir.
31 Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d'un home que ell mateix ha designat, i n'ha donat a tothom una prova ressuscitant-lo d'entre els morts.
32 Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d'altres digueren:
--Sobre aquest punt ja t'escoltarem un altre dia.
33 Després d'això, Pau es va retirar d'enmig d'ells.
34 Tanmateix, alguns se li van ajuntar i es convertiren a la fe. Entre ells hi havia Dionisi l'Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més.
Lo cierto es que no
está lejos de nosotros
Esta es la afirmación que hace Pablo cuando está
hablando en Atenas acerca de Jesús. Explica la cercanía de Dios a toda la
humanidad. Habla acerca de un Dios que no es únicamente trascendente, es decir,
lejano, majestuoso, diferente, apartado. Es también cercano, tan cercano que se
ha hecho como uno de nosotros y ha vivido en medio nuestro.
Me ha hecho pensar en cuán importante es recordar
la cercanía de Dios en nuestra vida cotidiana. Cuando estamos bien, cuando
todas las cosas marchan, es fácil olvidarnos de que Él está ahí. Cuando las
cosas van mal o nos encontramos en situaciones difíciles nos cuesta, en
ocasiones, el poderlo ver, sentir, notar su presencia.
Creo que en todo momento debemos recordar que no
está lejos de nosotros pero, tal y como indica este pasaje, tampoco lo está de
aquellos que no le conocen, no le siguen e incluso le desprecian o rechazan
abiertamente. Tampoco está lejos de ellos porque sigue teniendo interés en que
le conozcan y tengan una relación personal con Él, porque nuestro desinterés,
desidia o abierto rechazo para nada menguan su interés, amor y aceptación.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada