Dimarts 28 d’Agost
Isaïes 38
1 Per aquell temps, el rei Ezequies es va posar malalt de mort. El profeta Isaïes, fill d'Amós, el va anar a veure i li digué:
--Això et fa saber el Senyor: "Prepara-ho tot, perquè ben aviat moriràs; la teva vida s'acaba."
2 Llavors Ezequies es girà de cara a la paret i va fer al Senyor aquesta pregària:
3 --Ah, Senyor, recorda que m'he comportat davant teu amb un cor íntegre i fidel i que t'he complagut fent el bé.
I va esclatar en un gran plor.
4 Aleshores el Senyor va manar a Isaïes
5 que tornés a veure Ezequies i li digués:
--Això diu el Senyor, Déu de David, el teu pare: "He escoltat la teva pregària i he vist les teves llàgrimes. Doncs bé, allargaré quinze anys la teva vida.
6 A tu i a Jerusalem, jo us alliberaré de les mans del rei d'Assíria i continuaré protegint aquesta ciutat.
7 Jo, el Senyor, et donaré aquest senyal per assegurar-te que compliré el que he promès:
8 Mira, faré recular deu graons l'ombra del sol en les escales que porten a la cambra alta d'Acaz."
I el sol tornà enrere dels deu graons que havia baixat.
9 Càntic del rei de Judà, Ezequies, després d'haver-se guarit de la seva malaltia:
10 «Jo pensava: "A la meitat de la vida
me n'he d'anar;
m'envien a les portes
del país dels morts,
privat dels anys que em quedaven."
11 Pensava: "No veuré més el Senyor
a la terra dels vivents,
no contemplaré ningú més
d'aquest món fugisser."
12 Em desfan l'habitatge i se l'emporten
com una tenda de pastors.
He cabdellat, com un teixidor,
la meva vida,
i ell em talla l'ordit:
en un sol dia, Senyor,
faràs que m'acabi.
13 Veig que, abans de demà,
ell trencarà com un lleó
tots els meus ossos:
en un sol dia, Senyor,
faràs que m'acabi.
14 Xerrotejant com l'oreneta,
parrupant com els coloms,
es consumeixen els meus ulls
mirant al cel.
Senyor, estic atrapat,
sigues el meu fiador!
15 »Però, per què li dic això,
si ell ja ha parlat i és cosa feta?
Tot i l'amargor de la meva ànima,
continuaré caminant
els anys que em falten.
16 Senyor, els homes viuen
gràcies a les teves paraules.
Per això em mantinc amb vida:
tu em guareixes i em fas viure.
17 Ara la meva amargor
s'ha tornat salut.
Tu, que estimes la meva vida,
l'has salvada de la fossa de la mort,
perquè has llançat darrere teu
tots els meus pecats.
18 La mort no et donaria gràcies,
no et lloaria la terra dels morts;
els qui baixen a la tomba
ja no esperen en la teva fidelitat.
19 Els vius són els qui et donen gràcies,
com jo faig avui.
Els pares fan conèixer als seus fills
la teva fidelitat.
20 Tu, Senyor, m'has salvat,
i nosaltres farem ressonar les arpes
tots els dies de la nostra vida
al temple del Senyor.»
Fets 13
1 A l'església d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres: Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes, i Saule.
2 Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d'un dejuni, l'Esperit Sant digué:
--Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l'obra a què els he cridat.
3 Llavors, després d'haver dejunat i pregat, els imposaren les mans i els van acomiadar.
4 Ells, doncs, enviats per l'Esperit Sant, van baixar a Selèucia, i d'allí navegaren cap a Xipre.
5 Arribats a Salamina, predicaven la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus. Joan era el seu ajudant.
6 Després van travessar tota l'illa fins a Pafos, on trobaren un mag jueu, que era un fals profeta. Es deia Barjesús
7 i pertanyia al grup de persones que envoltaven el procònsol Sergi Pau, un home assenyat. El procònsol va fer cridar Bernabé i Saule amb el desig d'escoltar la paraula de Déu,
8 però Èlimes, el mag —ja que això vol dir el seu nom—, es va posar en contra d'ells, buscant d'apartar de la fe el procònsol.
9 Aleshores Saule, anomenat també Pau, ple de l'Esperit Sant, se'l mirà fixament
10 i digué:
--Fill del diable, home carregat d'engany i d'astúcia, enemic de tot bé! ¿Quan pararàs de tòrcer el camí dret del Senyor?
11 Doncs sàpigues que el Senyor fa caure damunt teu la seva mà, i quedaràs cec: durant un quant temps no veuràs la llum del sol.
A l'instant van caure damunt d'ell foscor i tenebres, i buscava a les palpentes algú que el guiés.
12 Aleshores el procònsol, en veure el que havia passat, es convertí a la fe, meravellat de la doctrina del Senyor.
13 Pau i els seus companys es van embarcar a Pafos i es dirigiren a Perga de Pamfília. Joan, en canvi, se separà d'ells i se'n tornà a Jerusalem.
14 Ells continuaren el seu viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i s'assegueren.
15 Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els van fer dur aquest missatge:
--Germans, si voleu adreçar una exhortació al poble, podeu parlar.
16 Aleshores Pau s'alçà, va fer senyal amb la mà i digué:
--Israelites i tots els qui creieu en l'únic Déu, escolteu:
17 El Déu d'aquest poble d'Israel escollí els nostres pares i, quan vivien com a immigrants al país d'Egipte, va fer-ne un gran poble i els en tragué amb la força del seu braç.
18 Durant quaranta anys els va alimentar al desert
19 i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori.
20 Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys. Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel.
21 Aleshores van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar quaranta anys.
22 Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d'ell, digué:
»-- M'he fixat en David, fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor, que realitzarà tot el que jo vull.
23 »De la descendència d'ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús.
24 Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d'Israel un baptisme de conversió;
25 Joan, quan acabava el seu camí, deia:
»--Jo no sóc pas el qui vosaltres penseu; després de mi ve aquell a qui no sóc digne de deslligar les sandàlies.
26 »Germans, descendents del llinatge d'Abraham i tots vosaltres que creieu en l'únic Déu: és a nosaltres que s'adreça aquest missatge de salvació.
27 Els qui residien a Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte, però condemnant-lo les van complir:
28 tot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort, van demanar a Pilat que el fes matar.
29 I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures deien d'ell, el baixaren del patíbul i el van dipositar en un sepulcre.
30 Però Déu el ressuscità d'entre els morts,
31 i durant molts dies es va aparèixer als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. Ells són ara els seus testimonis davant el poble.
32 Nosaltres venim a anunciar-vos la bona nova que Déu havia promès als nostres pares
33 i que ara ell, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els seus descendents. Així es troba escrit en el salm segon: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat.
34 I que l'ha ressuscitat d'entre els morts i no ha de tornar mai més a la corrupció, ho declara així: Us concediré els favors irrevocables promesos a David.
35 Per això també en un altre lloc diu: No deixaràs que el teu Sant es corrompi.
36 »Doncs bé, David, després d'haver complert en el seu temps el designi de Déu, va morir, es reuní amb els seus pares, i el seu cos es va corrompre,
37 però aquell que Déu va ressuscitar no s'ha corromput.
38-39 Sapigueu, doncs, germans, que gràcies a ell ara us és anunciat el perdó dels pecats, i que tothom qui creu en ell és alliberat de tot allò de què la Llei de Moisès no us ha pogut alliberar.
40 Vigileu, doncs, que no passi allò que es diu en els Profetes:
41 Mireu, arrogants, esglaieu-vos i desapareixeu! Jo realitzo una obra en els vostres dies: una obra que, si us la conten, no la creureu.
42 Mentre Pau i Bernabé sortien de la sinagoga, els pregaven que el dissabte següent tornessin a parlar-los d'aquestes coses.
43 Quan s'hagué dissolt l'assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven l'únic Déu van seguir Pau i Bernabé. Ells els parlaven i els exhortaven a mantenir-se fidels a la gràcia de Déu.
44 El dissabte següent, gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula del Senyor.
45 Quan els jueus veieren aquella multitud, s'engelosiren tant que es van posar a contradir amb paraules injurioses tot el que deia Pau.
46 Llavors Pau i Bernabé els respongueren amb valentia:
--Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans.
47 Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t'he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins a l'extrem de la terra.
48 Sentint això, els pagans s'alegraven i lloaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna es van convertir a la fe.
49 La paraula del Senyor s'estenia per tota la regió.
50 Però els jueus van instigar les dones distingides que adoraven l'únic Déu i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé fins que els van expulsar del seu territori.
51 Pau i Bernabé, en senyal de trencament amb ells, s'espolsaren la pols dels peus i se n'anaren a Iconi.
52 Els deixebles, per la seva part, vivien plens d'alegria i de l'Esperit Sant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada