Divendres 17 d’Agost
Isaïes 29
1 Ai Ariel, Ariel,
ciutat que David assetjà!
Que passi un any rere l'altre
i rodi el cicle de les festes:
2 jo assetjaré Ariel, diu el Senyor,
i tot seran planys i plors.
Tu seràs per a mi
com l'ariel de l'altar,
on es consumeixen les víctimes.
3 Plantaré al teu voltant el campament,
t'encerclaré amb estacades
i alçaré contra tu terraplens.
4 Abatuda, parlaràs
des del fons de la terra.
La teva paraula, esmorteïda,
sortirà de la pols.
La teva veu semblarà la d'un esperit,
la teva paraula sonarà
com un murmuri.
5 Els estrangers seran
com grans de pols,
t'inundaran els tirans
com un núvol de pallús.
Però tot d'una, d'improvís,
6 intervindrà el Senyor de l'univers
amb una tronada
eixordadora i terrible,
amb un vent tempestuós
i amb les flames d'un foc devorador.
7 La munió de pobles
que atacaven Ariel,
els qui la combatien,
l'envoltaven d'estacades
i estrenyien el setge,
s'esvaniran com un somni.
8 A la munió de pobles que combatia
contra la muntanya de Sió,
els passarà com quan un afamat
somia que menja
i es desperta sense res a la boca,
o com quan l'assedegat
somia que beu
i es desperta extenuat,
amb la gola eixuta.
9 Esteu desorientats i atordits,
teniu els ulls entelats, no veieu res.
Aneu com embriacs, però no de vi,
us entrebanqueu sense haver begut.
10 És que el Senyor us ha fet caure
en un son profund;
us ha clos els ulls
a vosaltres, els profetes;
us ha cobert la cara amb un vel
a vosaltres, els vidents.
11 Per a vosaltres, les visions profètiques són com les paraules escrites en un document tancat i segellat. Quan el donen a un que sap llegir i li diuen: «Llegeix això», respon: «No ho puc llegir perquè està segellat.»
12 I si el donen obert a un que no sap llegir i li diuen que el llegeixi, ell respon: «No sé llegir.»
13 El Senyor diu:
«Aquest poble se m'acosta de paraula,
m'honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
La veneració que em tenen
és tan sols un precepte humà,
una rutina apresa.
14 Per això continuaré meravellant-lo
amb fets prodigiosos i sorprenents:
fracassarà la saviesa dels seus savis,
la intel·ligència dels més intel·ligents
s'eclipsarà.»
15 Ai dels qui volen amagar
els seus projectes al Senyor!
Tot ho tramen en l'obscuritat
i pensen: «Ningú no ens veu
ni sap què fem.»
16 Aneu ben errats!
Voleu igualar l'argila i el terrisser?
Com si una obra
pogués dir del qui l'ha feta:
«No m'ha fet pas.»
Com si el càntir pogués dir
del terrisser:
«No hi entén gens.»
17 D'aquí a poc temps, molt poc temps,
els boscos del Líban
es tornaran un fruiterar,
i el Carmel serà un gran bosc.
18 Aquell dia els sords
entendran la lectura del llibre,
i els ulls dels cecs hi veuran,
alliberats de la foscor.
19 Els desvalguts celebraran de nou
festes en honor del Senyor,
els més pobres dels homes
s'alegraran del Sant d'Israel.
20 Serà la fi dels violents i escarnidors,
seran exterminats
els qui miren de fer mal,
21 els qui calumnien els altres,
els qui posen paranys als jutges
i fan condemnar sense causa
els innocents.
22 Pel que fa al casal de Jacob,
això diu el Senyor,
que va rescatar Abraham:
«Des d'ara els de Jacob
ja no s'hauran d'avergonyir,
no els pujaran els colors a la cara.
23 Quan els seus descendents
veuran el que he fet entre ells,
reconeixeran que jo sóc sant,
que jo sóc el Sant de Jacob,
temeran el Déu d'Israel.
24 Els qui van perduts
sabran comprendre,
els qui remuguen aprendran la lliçó.»
Fets 5
1 També un home que es deia Ananies, juntament amb Safira, la seva muller, es va vendre una propietat.
2 Després, d'acord amb ella, es va reservar una part dels diners i va dipositar la resta als peus dels apòstols.
3 Pere li digué:
--Ananies, per què has deixat que Satanàs envaís el teu cor? Reservant-te una part dels diners del terreny, has mentit a l'Esperit Sant.
4 Quan encara era teu, eres lliure de quedar-te'l; i, quan te l'has venut, podies disposar com volguessis dels diners. Per què has maquinat una cosa així? No has mentit als homes, sinó a Déu!
5 Tan bon punt Ananies va sentir aquestes paraules, caigué a terra i va expirar. Un gran temor s'apoderava de tots els qui ho sentien explicar.
6 Els joves van amortallar el cos i se l'endugueren per enterrar-lo.
7 Al cap d'unes tres hores va arribar la seva dona, sense saber res del que havia passat.
8 Pere li preguntà:
--Digues-me, ¿és veritat que vau vendre el camp per tal preu?
Ella respongué:
--Sí, per tal preu.
9 Pere li replicà:
--Com és que heu anat d'acord per posar a prova l'Esperit del Senyor? Mira, els qui vénen d'enterrar el teu marit ja són a la porta i se t'enduran també a tu.
10 A l'instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l'endugueren i l'enterraren al costat del seu marit.
11 Un gran temor s'apoderava de tota la comunitat i de tots els qui sentien explicar aquests fets.
12 Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó,
13 però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis;
14 i un nombre cada vegada més gran d'homes i dones es convertien a la fe en el Senyor.
15 Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun.
16 També hi acudia molta gent dels pobles veïns de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut.
17 El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, portats per la gelosia,
18 van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública.
19 Però a la nit l'àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir i els digué:
20 --Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble tot aquest missatge de vida.
21 Ells van fer cas d'aquestes paraules i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi.
Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, això és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó.
22 Però quan els guardes hi anaren, no els hi van trobar i se'n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí:
23 --Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guàrdia a la porta; l'hem oberta, però a dintre no hi hem vist ningú.
24 En sentir això, el cap de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s'explicaven què havia pogut passar amb aquella gent.
25 Llavors se'n va presentar un que els digué:
--Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble.
26 Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se'ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués.
27 Se'ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
28 --Us vam prohibir severament d'ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu que es giri contra nosaltres la sang d'aquest home.
29 Pere i els apòstols respongueren:
--Cal obeir Déu abans que els homes.
30 El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul.
31 La dreta de Déu l'ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats.
32 Nosaltres en som testimonis, i també n'és testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat als qui l'obeeixen.
33 Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los.
34 Aleshores s'alçà enmig del Sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, doctor de la Llei, honorat de tot el poble. Manà que fessin sortir un moment aquells homes
35 i digué:
--Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes.
36 Temps enrere es va aixecar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes; Teudes va ser mort, i tots els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res.
37 Després d'ell, en els dies de l'empadronament, es va aixecar Judes el Galileu i va arrossegar gent al seu darrere. També Judes va morir, i tots els seus partidaris es van dispersar.
38 Jo us dic, doncs: desenteneu-vos d'aquesta gent, deixeu-los anar. Perquè, si allò que fan o es proposen ve dels homes, es destruirà tot sol;
39 però si és de Déu, no aconseguireu pas destruir-los. I alerta que no us trobéssiu lluitant contra Déu!
El Sanedrí va fer cas de Gamaliel.
40 Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús i els van posar en llibertat.
41 Ells se'n van anar del Sanedrí, contents d'haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús.
42 Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d'ensenyar i d'anunciar la bona nova que Jesús és el Messies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada