Dijous 2 d’Agost
Isaïes 16
1 «Envieu el tribut d'anyells
al sobirà del país,
des de Sela, pel desert,
a la muntanya de la ciutat de Sió.»
2 Les noies de Moab,
quan passen els guals de l'Arnon,
semblen ocells esverats
que fugen del niu.
3 Demanen:
«Porteu a Sió aquesta súplica,
dueu-li aquesta petició. Digueu-li:
"En ple migdia fes ombra com la nit
per amagar els refugiats;
no delatis els fugitius.
4 Acull a casa teva
els meus fugitius, els moabites,
amaga'ls dins la ciutat,
que no els trobi el devastador.
Quan s'acabarà l'opressió
i els estralls arribaran a la fi,
quan en el país el tirà desaparegui,
5 el tron de la dinastia de David
es fonamentarà en l'amor.
S'hi asseurà un governant lleial,
ferm en el dret
i decidit a fer justícia."»
6 Tots coneixem l'orgull de Moab,
la seva arrogància sense mida:
és superb, altiu, insolent,
encara que es presenti tan submís.
7 Ara, doncs, els moabites
es lamenten d'ells mateixos.
Tots es lamenten:
gemegant consternats,
i enyorant els pastissos de panses
de Quirharèsset.
8 Els conreus d'Heixbon s'han marcit;
els amos de les nacions
han destrossat
el fruit de les vinyes de Sibmà,
que arribaven a Jazer
i s'endinsaven a l'estepa.
Les seves sarments s'estenien
més enllà del Mar Mort.
9 «I ara jo, el Senyor,
ploro amb la gent de Jazer,
per les vinyes de Sibmà.
Us faig beure a glops
les meves llàgrimes,
Heixbon i Elalé,
perquè han emmudit els cants alegres
de les collites i les veremes.
10 S'han allunyat dels fruiterars
la joia i les festes,
no se senten a les vinyes
crits alegres i entusiastes,
als cups ja no trepitgen raïm.
Jo he fet callar els cants alegres.
11 Per això les meves entranyes,
com les cordes d'una lira,
es commouen per Moab,
vibren per Quirheres.
12 Quan veureu que la gent de Moab
s'escarrassa per pujar
als turons sagrats
i entra al seu santuari per pregar,
sapigueu que no obtindran res.»
13 Aquestes són les paraules que el Senyor va pronunciar fa temps sobre Moab.
14 I ara el Senyor declara: «D'aquí a tres anys, dia per dia, tal com els compta un jornaler, la gent important de Moab i la seva nombrosa població no comptaran per a res. El que en restarà serà ben poc: un residu insignificant.»
Lluc 16
1 Jesús deia també als seus deixebles:
--Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns.
2 Ell el cridà i li digué:
»--Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
3 »L'administrador va pensar: "Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya.
4 Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració."
5 »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»--Quant deus al meu amo?
6 »Li respongué:
»--Cent gerres d'oli.
»Ell li digué:
»--Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
7 »A un altre li digué:
»--I tu, quant deus?
»Li respongué:
»--Cent sacs de blat.
»Ell li diu:
»--Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
8 I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:
--Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
9 I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes.
10 Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans.
11 Per tant, si no heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables?
12 I si no heu merescut la confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany?
13 Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
14 Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això i es reien de Jesús.
15 Ell els digué:
--Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu.
16 »El temps de la Llei i dels Profetes ha durat fins a Joan. Des d'aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tothom s'esforça per entrar-hi.
17 Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.
18 »Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
19 »Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides.
20 Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat,
21 esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22 »El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
23 »Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat.
24 Llavors va exclamar:
»--Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames.
25 »Abraham li respongué:
»--Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments.
26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí.
27 »El ric va insistir:
»--Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare,
28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
29 »Abraham li respongué:
»--Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
30 »El ric insistí encara:
»--No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
31 »Abraham li digué:
»--Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.
Ningún sirviente puede servir a dos amos; porque
odiará a uno y querrá al otro, o será fiel a uno y despreciará al otro. No se
puede servir a Dios y a las riquezas.
En el capítulo 16 del evangelio de Lucas Jesús nos presenta varios
ejemplos relacionados con las fidelidades ¿A qué o quién somos fieles? El
Maestro nos habla de la imposibilidad de ser fieles al mismo tiempo a dos
señores.
Alejandro Sanz, el cantante español, ya hablaba del corazón partido y
los griegos de esquizofrenia, es decir, de una mente dividida. La realidad es
que eso es una constante en nuestra experiencia humana. Desde que decidimos
independizarnos de Dios nos hemos convertido en seres rotos internamente y una
muestra de ella es la constante lucha de fidelidades que mantenemos.
Los seguidores de Jesús no estamos exentos de esta tensión, antes al
contrario, yo diría que la vivimos con más intensidad debido a que tenemos la
capacidad de identificar con total y absoluta claridad (al menos, en la mayoría
de las ocasiones) el bien y, sin embargo, nos sentimos inclinados y atraídos
por el mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada