Dissabte 18 d’Agost
Isaïes 30
1 «Ai de vosaltres, fills rebels!
Us ho dic jo, el Senyor.
Feu projectes sense el meu consell
i concerteu aliances que jo no inspiro.
Així acumuleu un pecat
darrere l'altre.
2 Sense haver-m'ho consultat,
baixeu a Egipte
per refugiar-vos
sota el poder del faraó
i trobar un recer
a l'ombra d'aquell país.
3 Però el poder del faraó
us avergonyirà,
el recer que cerqueu
a l'ombra d'Egipte
us deixarà en ridícul.
4 Els vostres oficials ja són a Tanis,
els vostres ambaixadors
arriben a Hanés,
5 però se sentiran decebuts
d'aquell poble inútil:
no els servirà de socors ni d'ajut,
sinó de vergonya i de riota.»
6 Presagi sobre els animals que travessen el Nègueb.
Per una regió hostil i malastruga
de lleons i lleones,
d'escurçons i dracs voladors,
transporten les riqueses i els tresors
a l'esquena dels ases
i sobre el gep dels camells
cap aquell poble inútil:
7 l'ajut dels egipcis serà una il·lusió.
Per això els anomeno
«Rahab, l'estaquirot».
8 El Senyor em va manar:
«Vés i escriu públicament això
en una tauleta,
i grava'n una còpia
en un rotlle de coure;
que es conservi per al dia de demà,
i més enllà, per sempre.»
9 Aquest poble és rebel,
són uns fills caragirats,
que no volen escoltar
l'ensenyament del Senyor.
10 Diuen als vidents:
«No tingueu més visions»,
i als profetes:
«Guardeu-vos les veritats,
expliqueu-nos coses plaents,
profetitzeu fantasies,
11 abandoneu el camí dret,
desvieu-vos de la bona ruta
i traieu-nos del davant
el Déu sant d'Israel.»
12 Ara, doncs, això us fa saber
el Déu sant d'Israel:
«Ja que refuseu això que dic,
ja que confieu
en el poder de l'opressió
i us refieu de les intrigues,
13 aquesta falta serà per a vosaltres
com l'esquerda que baixa
en un pany de muralla:
es va obrint,
i tot d'una el mur s'esfondra.
14 Serà com una gerra esmicolada,
trencada sense remei:
no n'aprofitareu cap bocí
per a recollir brases del foc
o per a treure aigua de la pica.»
15 Això us fa saber
el Senyor, Déu sobirà,
el Sant d'Israel:
«Us salvareu si us convertiu
i deixeu d'inquietar-vos.
Trobareu la força
en la calma i en la confiança.
Però això, vosaltres no ho voleu,
16 sinó que dieu:
"De cap manera! Fugirem a cavall!"
Doncs ja ho crec que fugireu!
Dieu encara: "Galoparem rabents."
També galoparan
els vostres perseguidors!
17 Davant un home, en fugiran mil,
fugireu davant l'amenaça
de cinc homes;
i si en quedava algun,
serà com un pal
a la punta d'una muntanya
o un estendard
plantat dalt d'un turó.»
18 Però el Senyor espera,
perquè vol compadir-se de vosaltres;
s'alçarà i es mostrarà misericordiós,
ja que ell és el Déu just.
Feliços els qui esperen en ell!
19 Poble de Sió, que vius a Jerusalem,
ja no ploraràs mai més.
El Senyor es compadirà de tu,
tan bon punt li arribi el teu clam.
Així que et senti, et respondrà.
20 El Senyor us donarà a mans plenes
el pa i l'aigua que necessitàveu;
el qui t'instrueix ja no s'amagarà,
el veuràs amb els teus propis ulls.
21 Quan hauràs d'anar
a dreta o a esquerra,
sentiràs que et diuen pel darrere:
«Aquest és el camí, segueix-lo.»
22 Tindràs per metall impur
la plata que recobria els teus ídols,
l'or que adornava les teves estàtues.
Els llençaràs com a cosa immunda
tot dient: «Fora d'aquí!»
23 El Senyor donarà la pluja
a la llavor sembrada a la terra.
El pa que produiran els camps
serà bo i substanciós.
Aquell dia el teu bestiar
pasturarà en prats immensos.
24 Els bous i els ases
que treballen la terra
menjaran farratge salat,
ventat amb pales i forques.
25 El dia de la gran mortaldat,
quan s'esfondraran les torres,
a les muntanyes més altes
i als turons més elevats
hi haurà recs amb aigua abundant.
26 El dia que el Senyor
embenarà les ferides del seu poble
i el guarirà dels cops rebuts,
la lluna brillarà com el sol,
i el sol serà set vegades més brillant,
com si concentrés en un sol dia
la llum d'una setmana.
27 El Senyor en persona ve de lluny:
és ardent el seu respir,
treu el fum a glopades,
els seus llavis esclaten de fúria,
la seva llengua és un foc devorador,
28 el seu bufec és un torrent desbordat
que cobreix fins al coll.
Passarà els pobles
per un sedàs foradat,
els tibarà la brida
i els farà desbocar.
29 Mentrestant, vosaltres cantareu
com en les vetlles de les grans festes;
estareu contents
com qui s'encamina, al so de la flauta,
cap a la muntanya del Senyor,
Roca d'Israel.
30 El Senyor farà sentir
la seva veu majestuosa,
i mostrarà com descarrega
el seu braç
amb tota la violència
i amb flames devoradores,
amb un temporal d'aigua
i una gran pedregada.
31 Quan sentiran el crit del Senyor,
els assiris s'esborronaran.
Ell els escometrà a bastonades,
32 i cada vegada que els colpegi
l'acompanyaran tamborins i arpes.
El Senyor combatrà contra ells
amb batalles violentes.
33 Fa temps que la foguera ja és a punt,
també per al rei.
És ampla i fonda,
amb molta llenya,
a punt per a cremar:
una bufada del Senyor,
com un torrent de sofre,
hi calarà foc.
Fets 6
1 Per aquells dies, com que anava augmentant el nombre dels deixebles, els creients de llengua grega es van queixar dels de llengua hebrea, perquè les seves viudes eren desateses en el servei diari d'ajuda als pobres.
2 Llavors els Dotze van convocar l'assemblea de tots els deixebles i els digueren:
--No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a servir a les taules.
3 Per tant, germans, trieu entre vosaltres set homes de bona reputació, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta tasca.
4 Nosaltres continuarem dedicats a la pregària i al servei de la Paraula.
5 La proposta va agradar a tota l'assemblea, i elegiren Esteve, home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme.
6 Els van presentar als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
7 La paraula de Déu s'anava estenent; el nombre dels deixebles creixia molt a Jerusalem, i fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.
8 Esteve, ple de la gràcia i del poder de Déu, feia grans prodigis i senyals enmig del poble.
9 Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, cireneus i alexandrins, i altres de Cilícia i de l'Àsia, començaren a discutir amb ell.
10 Però com que no eren capaços de resistir la saviesa i la força de l'Esperit amb què Esteve parlava,
11 subornaren uns homes que diguessin: «Hem sentit que aquest pronunciava paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu.»
12 Llavors van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei, s'apoderaren sobtadament d'Esteve i se'l van endur al Sanedrí.
13 Allà van presentar falsos testimonis que deien:
--Aquest home no para de parlar contra aquest sant temple i contra la Llei.
14 Nosaltres li hem sentit dir que aquest tal Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà les normes que Moisès ens va transmetre.
15 Tots els membres del Sanedrí fixaren la mirada en Esteve i van veure que la seva cara era com la d'un àngel.
|
El capítulo seis de Hechos narra una tensión que se crea en el seno de
la naciente iglesia cristiana. Parece ser que se produce una discriminación en
el trato de que se daba a las mujeres viudas de origen gentil y de origen judío.
¿Cuestión de preferencias? ¿Racismo? ¿Descuido o negligencia? No lo sabemos a
ciencia cierta y únicamente podemos hacer especulaciones al respecto.
Lo que sí es cierto es que aquello mereció la atención del liderazgo de la
iglesia y la necesidad de actuar para evitar que situaciones similares
volvieran a repetirse. Como resultado se nombraron diáconos encargados de
llevar a cabo la tarea de asegurarse que nadie fuera desatendido o
discriminado. Llama la atención, sin embargo, la calidad espiritual y humana de
las personas escogidas, se hablan de los requisitos que deberían tener y
sabemos mucho acerca de la historia de Esteban, que centrará el próximo
capítulo y Felipe un gran evangelista,
La aplicación para mí, como pastor, es el hecho de que no podemos permitirnos que en nuestras congregaciones existan personas necesitadas y no tengamos conciencia de esa situación. No podemos, ni debemos, permitir que haya personas que sufran emocionalmente, espiritualmente, materialmente y no tengamos conciencia de semejantes situaciones.
Pienso en la necesidad de ser intencionales al respecto en identificar personas que tengan un perfil de cuidadores y estén al caso de cualquier tipo de necesidad, en cualquier área, a fin de que la comunidad pueda responder.
La aplicación para mí, como pastor, es el hecho de que no podemos permitirnos que en nuestras congregaciones existan personas necesitadas y no tengamos conciencia de esa situación. No podemos, ni debemos, permitir que haya personas que sufran emocionalmente, espiritualmente, materialmente y no tengamos conciencia de semejantes situaciones.
Pienso en la necesidad de ser intencionales al respecto en identificar personas que tengan un perfil de cuidadores y estén al caso de cualquier tipo de necesidad, en cualquier área, a fin de que la comunidad pueda responder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada