Dijous 23 d’Agost
Isaïes 34
1 Acosteu-vos, nacions,
per escoltar!
Pobles, estigueu atents!
Que escolti la terra
i tot el que s'hi mou,
el món i tot el que hi germina!
2 El Senyor s'indigna
contra les nacions
i contra els seus exèrcits.
Els destina a l'extermini
i al carnatge.
3 Les seves víctimes
seran llançades arreu,
pujarà la fetor dels cadàvers,
la sang s'escolarà per les muntanyes.
4 Es fondrà tota l'estelada,
el cel s'enrotllarà
com un full de paper.
Tots els astres es decandiran
com es decandeixen les fulles del cep
o les figues secallones.
5 «La meva espasa —diu el Senyor—
s'ha embriagat dalt al cel
i s'abat de cop sobre Edom,
sobre aquest poble
condemnat a l'extermini.»
6 L'espasa del Senyor és xopa de sang
i coberta de greix,
com quan maten anyells i bocs,
com quan treuen els ronyons
als marrans.
El Senyor immola la gent de Bosrà,
fa un gran carnatge al país d'Edom.
7 Cauen al mateix temps els búfals,
els vedells i els toros.
La terra d'Edom s'embriaga de sang,
la seva pols s'impregna de greix.
8 És el dia de la justícia del Senyor,
l'any de demanar comptes
als enemics de Sió.
9 L'aigua dels torrents d'Edom
es convertirà en quitrà,
es tornarà sofre la seva pols.
Tot el país serà com un quitrà encès,
10 que no s'apagarà ni de nit ni de dia:
la fumarada s'alçarà per sempre.
De segle en segle,
el país serà un desert,
mai més no hi passarà ningú.
11 En prendran possessió
l'eriçó i el mussol;
el duc i el corb hi habitaran.
El Senyor hi tibarà el cordill del caos
i la plomada de la desolació.
12 No hi haurà nobles
per a proclamar rei,
no hi restarà ni un sol governant.
13 Els palaus quedaran envaïts
amb matolls d'espines;
ortigues i cards
ompliran les fortaleses;
seran cau de xacals,
domini dels estruços.
14 Els gats mesquers s'hi reuniran
amb les hienes,
i els sàtirs es cridaran l'un a l'altre.
Allà reposarà la fantasma Lilit,
allà hi trobarà recer.
15 La serp hi niarà, hi pondrà els ous
i els vetllarà fins que s'obrin.
Allà també es reuniran els voltors
els uns amb els altres.
16 Si cerqueu en el llibre del Senyor,
podreu llegir-hi:
«De tots ells, no en manca cap,
s'han trobat els uns amb els altres,
perquè el Senyor ho ha manat
a través meu,
el seu esperit els ha aplegat.
17 Ell ha sortejat la part de cada un,
la seva mà els ha repartit el país:
el posseiran per sempre més,
l'habitaran per segles i segles.»
Fets 9
1 Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot
2 i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.
3 Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel.
4 Va caure a terra i sentí una veu que li deia:
--Saule, Saule, per què em persegueixes?
5 Ell preguntà:
--Qui ets, Senyor?
Li respongué:
--Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.
6 Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
7 Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú.
8 Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc.
9 Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.
10 Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:
--Ananies!
Ell respongué:
--Aquí em tens, Senyor.
11 El Senyor li digué:
--Vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant,
12 i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.
13 Ananies replicà:
--Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem,
14 i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se'n presos tots els qui invoquen el teu nom.
15 El Senyor li digué:
--Vés-hi, que aquest home és l'instrument que jo he escollit perquè doni testimoni del meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites.
16 Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom.
17 Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:
--Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí quan venies, m'envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant.
18 A l'instant li caigueren dels ulls una mena d'escates i recobrà la vista. Llavors mateix s'aixecà i es va fer batejar.
19 Després prengué aliment i recobrà les forces.
Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc,
20 i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.
21 Tothom qui el sentia no se'n sabia avenir i deia:
--¿No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ¿No havia vingut aquí precisament per endur-se'ls empresonats als grans sacerdots?
22 Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.
23 Passat bastant temps, els jueus van prendre l'acord de matar-lo,
24 però Saule es va assabentar del complot. Ells vigilaven fins i tot les portes de la ciutat nit i dia per poder-lo matar.
25 Però els seus deixebles, de nit, el baixaren muralla avall dins un cove.
26 Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d'unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble.
27 Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús.
28 Des d'aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia el nom del Senyor.
29 També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, però aquests cercaven de matar-lo.
30 Quan els germans ho van saber, se'l van endur a Cesarea i d'allí el feren marxar a Tars.
31 L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S'anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l'Esperit Sant.
32 Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida.
33 Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys.
34 Pere li digué:
--Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca't i fes-te el llit.
Ell es va aixecar a l'instant.
35 Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor.
36 A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines.
37 Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa.
38 Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a Jafa.
39 Pere se'n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l'acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles.
40 Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadàver, digué:
--Tabita, aixeca't.
Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar.
41 Pere l'agafà per la mà i la féu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva.
42 La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor.
43 Pere es quedà a Jafa una temporada llarga, a casa d'un tal Simó, blanquer d'ofici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada