Dijous 9 d’Agost
Isaïes 22
1 Presagi sobre la vall de la Visió.
Què et passa, Jerusalem,
que els teus habitants
han pujat tots dalt als terrats?
2 Què són tant de renou i cridòria
en una ciutat sempre de festa?
L'espasa no ha fet víctimes,
ningú no ha caigut en el combat.
3 Els caps de l'exèrcit han fugit;
sense disparar l'arc
han estat capturats.
Tots els qui l'enemic ha trobat,
els ha fet presoners;
fins els qui havien fugit lluny
han estat agafats.
4 Per això us dic:
«Deixeu-me estar,
que ploraré amargament.
No em vulgueu consolar
pel desastre del meu poble.
5 El Senyor, Déu de l'univers,
ha decretat
un dia d'espant, d'ensulsiada,
d'esfereïment.
A la vall de la Visió
es desploma la muralla,
i els crits de socors
ressonen per les muntanyes.
6 Els soldats d'Elam
arriben amb carros i cavalls,
armats amb fletxes i arcs;
els de Quir han preparat els escuts.
7 Les millors de les teves valls,
Jerusalem,
són plenes de carros de guerra,
i els soldats que els guien
han pres posicions
davant les teves portes.
8 Han deixat Judà al descobert.»
Aquell dia revisàveu les armes
custodiades a l'edifici del Bosc
9 i descobríeu molts esvorancs
a la muralla de la ciutat de David.
Vau recollir aigua a la bassa de baix,
10 vau comptar les cases de Jerusalem
i en vau demolir algunes
per reforçar la muralla.
11 Construíreu un dipòsit
entre els dos murs
per recollir-hi
l'aigua de la bassa vella.
Però no vau alçar els ulls a Déu,
que havia decidit
tot el que havia de passar.
Ell ho preparava de feia temps,
però vosaltres no ho sabíeu veure.
12 Aquell dia,
el Senyor, Déu de l'univers,
us invitava a plorar i a penedir-vos,
a afaitar-vos el cap
i a vestir-vos de sac.
13 En canvi, tot eren festes i gresca,
matàveu moltons i vedells,
us atipàveu de carn i de vi tot dient:
«Mengem i beguem,
que demà morirem.»
14 Però el Senyor de l'univers
m'ho ha revelat clarament:
«Aquest pecat no us serà perdonat,
us asseguro que morireu.»
Ho declara
el Senyor, Déu de l'univers.
15 Això m'ordena el Senyor,
Déu de l'univers:
«Vés a trobar Xebnà,
aquest administrador,
aquest cap del palau reial,
i digues-li:
16 "Qui ets tu aquí, què hi tens,
per a fer-te excavar una tomba
en un lloc alt,
per a fer-te obrir un sepulcre
a la roca?
17 Doncs mira, gran prohom:
el Senyor et llançarà lluny,
t'embolicarà en un farcell
18 i et farà rodolar com una bola
fins a un país tot pla.
Allí moriràs,
allí es deturaran els teus carruatges,
tu que ets la deshonra
del palau del teu senyor.
19 Jo et faré caure de la peanya,
el teu senyor et derrocarà
del pedestal.
20 Aquell dia cridaré el meu servent,
Eliaquim, fill d'Hilquiahu,
21 el revestiré amb la teva túnica,
el cenyiré amb la teva faixa
i li confiaré el poder
que tu ara posseeixes.
Serà un pare
per als habitants de Jerusalem
i per a la gent de Judà.
22 Li posaré damunt l'espatlla
la clau del palau de David.
Quan ell obri, ningú no tancarà;
quan ell tanqui, ningú no obrirà.
23 El clavaré
com una estaca en un lloc ferm,
i serà un motiu de glòria
per a la família del seu pare."
24 Però es repenjarà damunt d'ell tota la parentela, branques i fulles, tota la vaixella, des de les tasses fins a les gerres.
25 Això diu el Senyor de l'univers: «Llavors l'estaca cedirà, i s'esmicolarà tota la càrrega que sostenia.» El Senyor us ho fa saber.
Lluc 22
1 S'acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua.
2 Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s'ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble.
3 Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, l'anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze.
4 Aquest se n'anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia del temple sobre com els podria entregar Jesús.
5 Ells se'n van alegrar i convingueren de donar-li diners.
6 Judes s'hi comprometé i buscava l'ocasió d'entregar-los-el sense que es produís un avalot de la gent.
7 Va arribar el dia dels Àzims en què s'havia de sacrificar l'anyell pasqual.
8 Jesús envià Pere i Joan tot dient-los:
--Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar pasqual.
9 Ells li preguntaren:
--On vols que el preparem?
10 Els digué:
--Entrant a la ciutat, vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri
11 i digueu al cap de casa: "El Mestre et diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?"
12 Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran parada amb estores i coixins. Prepareu allí el sopar.
13 Ells se'n van anar, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
14 Quan va arribar l'hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols
15 i els digué:
--Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió!
16 Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.
17 Llavors prengué una copa, digué l'acció de gràcies i afegí:
--Preneu això i repartiu-vos-ho,
18 perquè us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.
19 Després prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient:
--Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.
20 I, havent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient:
--Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres.
21 Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula.
22 El Fill de l'home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l'home que el traeix!
23 Llavors començaren a preguntar-se els uns als altres quin d'ells seria capaç de fer una cosa així.
24 Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important.
25 Jesús els digué:
--Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors.
26 Però vosaltres no heu d'actuar pas així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix.
27 Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix.
28 »Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova,
29 i així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres:
30 menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, us asseureu en trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel.
31 »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat,
32 però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els teus germans.
33 Pere li digué:
--Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort!
34 Però Jesús li respongué:
--T'ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes.
35 Després els digué:
--Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa?
Li respongueren:
--No res.
36 Ell els digué:
--Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se'n compri una.
37 Perquè us asseguro que s'ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors. Tot el que es refereix a mi s'està complint.
38 Ells digueren:
--Senyor, aquí hi ha dues espases.
Ell els respongué:
--Ja n'hi ha prou!
39 Llavors sortí i se'n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.
40 Arribat al lloc, els digué:
--Pregueu demanant de no caure en la temptació.
41 Després se separà d'ells cosa d'un tret de pedra, s'agenollà i pregava
42 dient:
--Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.
43 Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava.
44 Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
45 Quan s'aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor.
46 Els digué:
--Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació.
47 Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l'anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d'ells i s'acostà a Jesús per besar-lo.
48 Jesús li digué:
--Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l'home?
49 Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren:
--Senyor, ¿ataquem amb l'espasa?
50 I un d'ells va donar un cop d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta.
51 Però Jesús va dir:
--Deixeu-los fer!
I tocant-li l'orella, el va guarir.
52 Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo:
--Heu sortit armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler.
53 Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar agafar-me. Però ara és la vostra hora: l'hora del poder de les tenebres.
54 El van agafar, doncs, i se'l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny.
55 Van encendre foc al mig del pati, s'hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells.
56 Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se'l fixament, va dir:
--Aquest home també hi anava, amb ell.
57 Però ell ho negà:
--No, dona; no el conec de res.
58 Poc després, un altre el va veure i digué:
--Tu també ets d'ells.
Pere contestà:
--No, home; no ho sóc pas.
59 Cosa d'una hora més tard, un altre s'hi entossudí:
--És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!
60 Però Pere va replicar:
--No, home; no sé de què parles.
A l'instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall.
61 Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Abans que avui canti el gall, m'hauràs negat tres vegades.»
62 I així que va ser fora, va plorar amargament.
63 Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l'escarnien i li pegaven.
64 Van tapar-li la cara i li preguntaven:
--Fes de profeta! Endevina qui t'ha pegat!
65 I deien moltes més injúries contra ell.
66 En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell
67 i li digueren:
--Si ets el Messies, digue'ns-ho.
Ell els respongué:
--Si us dic que sí, no em creureu,
68 i si us faig preguntes, no em respondreu.
69 Però des d'ara el Fill de l'home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós.
70 Llavors tots van dir:
--Per tant, tu ets el Fill de Déu!
Jesús els contestà:
--Vosaltres mateixos dieu que ho sóc.
71 Ells van dir:
--Per què necessitem el testimoni d'algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?
24 Los discípulos tuvieron una discusión sobre cuál de ellos debía ser
considerado el más importante. 25 Jesús les dijo: «Entre
los paganos, los reyes gobiernan con tiranía a sus súbditos, y a los jefes se
les da el título de benefactores. 26 Pero ustedes no deben
ser así. Al contrario, el más importante entre ustedes tiene que hacerse como
el más joven, y el que manda tiene que hacerse como el que sirve
El capítulo 22 del evangelio de Lucas narra una discusión acerca de la
jerarquía y la importancia dentro del grupo. No deja de ser curioso que la
misma tiene lugar en el contexto de la institución de la comunión, símbolo de
entrega y sacrificio, antes del lavamiento de los pies ¿o tal vez
inmediatamente después? y unas horas antes que Jesús entregara su vida en
rescata de la de todos nosotros.
Jesús, para contestarles, usa el ejemplo de un reino y como en el mismo
se le atribuye importancia y jerarquía a las personas. Pienso en mi propio país
donde todavía existe una nobleza hereditaria que consiguió ese estatus y
categoría debido a hechos de armas o por el servicio a la corona.
Jesús nos sorprende diciendo que entre nosotros las cosas no deben ser
como la lógica de esta sociedad marca o es de prever. Según el Maestro la
nobleza del Reino de los cielos se obtiene en base al servicio, de tal manera
que aquellos que más sirven son los que tienen mayor estatus y son mejor
considerados en el Reino.
Por tanto, la nobleza a los ojos de Dios, o la importancia si lo deseas
decir de otro modo, no viene marcada ni por el conocimiento bíblico, ni por la
acumulación de años de asistencia a cultos, servicios y actividades religiosas,
ni siquiera por ocupar lugares de liderazgo en instituciones cristianas. Viene,
según indica el propio Jesús, marcada por tu servicio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada