LECTURA DIMARTS 7/8/18: ISAÏES 20 i LLUC 20

Dimarts 7 d’Agost

Isaïes 20

1 Sargon, rei d'Assíria, envià el general en cap de les seves tropes a la ciutat d'Asdod. Va assetjar-la i se n'apoderà. 2 Tres anys abans, el Senyor havia comunicat la seva paraula per mitjà d'Isaïes, fill d'Amós. Li digué:

--Treu-te la roba de sac que et cobreix de la cintura en avall i no portis més les sandàlies.

Isaïes ho va fer, i anava nu i descalç. 3 Després el Senyor va dir:

--El meu servent Isaïes ha anat nu i descalç durant tres anys. Això és un senyal, un presagi contra Egipte i contra Etiòpia, 4 ja que el rei d'Assíria s'endurà presoners els egipcis i deportarà els etíops. Joves i vells aniran nus i descalços, ensenyant les vergonyes. Quina infàmia per als egipcis! 5 Tots els qui havien posat la confiança en Etiòpia i es gloriaven de l'ajuda egípcia quedaran consternats i avergonyits. 6 Aquell dia, els habitants d'aquesta banda del mar diran: "Què se n'ha fet, de les nostres esperances! Vam córrer a demanar ajuda als egipcis perquè ens salvessin del rei d'Assíria; i ara, com ho farem per escapar-nos-en?"

Lluc 20

1 Un d'aquells dies, mentre Jesús instruïa el poble en el recinte del temple i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables 2 i li preguntaren:

--Digues-nos amb quina autoritat fas tot això. Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?

3 Ell els replicà:

--Jo també us faré una pregunta. Digueu-me: 4 el baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes?

5 Ells discutien i es deien:

--Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: "Doncs per què no el vau creure?" 6 Però si diem que venia dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.

7 Per això van respondre que no ho sabien.

8 Llavors Jesús els digué:

--Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

9 I es posà a explicar al poble aquesta paràbola:

--Un home va plantar una vinya, la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny per una llarga temporada. 10 Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. 11 L'amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. 12 Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se'l van treure de sobre després de malferir-lo. 13 Llavors l'amo de la vinya es va dir: "Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran!" 14 Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: matem-lo i l'heretat serà nostra!" 15 El van treure fora de la vinya i el van matar.

»Què els farà l'amo de la vinya? 16 Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.

Els qui escoltaven van exclamar:

--Això mai!

17 Llavors Jesús se'ls mirà i els digué:

--Doncs per què es diu en l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal ? 18 Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.

19 Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.

20 Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l'atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat al poder i a l'autoritat del governador romà. 21 Li van fer aquesta pregunta:

--Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debò el camí de Déu. 22 Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar?

23 Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:

24 --Ensenyeu-me un denari: ¿de qui són la cara i la inscripció?

Ells li respongueren:

--Del Cèsar.

25 Jesús els digué:

--Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

26 Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.

27 Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:

28 --Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. 30 També el segon 31 i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. 32 Finalment va morir també la dona. 33 Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?

34 Jesús els respongué:

--Els qui viuen en aquest món es casen, 35 però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; 36 ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.

37 »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. 38 Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.

39 Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:

--Mestre, has respost bé.

40 I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.

41 Aleshores ell els va preguntar:

--Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David? 42 David mateix diu en el llibre dels Salms:

» El Senyor digué al meu Senyor:

Seu a la meva dreta,

43 i espera que posi els enemics

com a escambell dels teus peus.

44 »Per tant, si David l'anomena Senyor, com pot ser fill seu?

45 Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles:

46 --Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. 47 Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

Jesús miró a todos y les dijo:

—Entonces, cuando la Biblia dice: “La piedra que rechazaron los constructores del templo es ahora la piedra principal”

El capítulo 20 de Lucas narra un nuevo encuentro entre Jesús y los religioso de su tiempo que se resuelve con una parábola explicada por el Maestro.

Pensando en este tipo de enfrentamientos me doy cuenta que producen en mí un auténtico placer al ver cómo Jesús era tan duro y directo contra los fariseos y doctores de la Ley. Este placer viene del hecho que yo no me siento, para nada, identificado con ellos. No pienso, ni de lejos, que yo pueda ser como lo eran ellos, ni que su problema sea mi mismo problema.

Creo que al no sentirme identificado con ellos pierdo todo el posible reto y enseñanza que la Escritura pueda tener preparada para mí por medio de estos pasajes pues entiendo que ya no van dirigidos a mí sino a personas diferentes, distantes, inferiores moralmente a mí, incapaces de discernir la verdad.

Al leer el capítulo con ojos de fariseo y, especialmente, los primeros versículos, me he dado cuenta que yo soy como aquellos viñadores malvados. Observo que puedo rechazar una y otra vez a aquellos que son enviados, de parte de Dios, para hablar a mi vida acerca de mi comportamiento, mis acciones, mis omisiones, mis valores, prioridades, motivaciones, actitudes y un largo etcétera. Que sería capaz, incluso, de rechazar al mismo Jesús si se presentara para confrontarme ¡A tal punto puede llegar la dureza del corazón!

Voy a leer los pasajes donde hay confrontación entre Jesús y los religiosos con los ojos de estos últimos, como si fueran dirigidos a mí mismo y, al menos eso espero, con una mente y actitud mucho más abierta.