Dissabte 25 d’Agost
Fets 11
Isaïes 36
1 L'any catorze del regnat d'Ezequies, Sennaquerib, rei d'Assíria, va atacar totes les ciutats fortificades del regne de Judà i les va ocupar.
2 Des de la ciutat de Laquix, el rei d'Assíria va enviar el seu ajudant de camp, amb un destacament considerable, al rei Ezequies, a Jerusalem. Es va aturar prop del canal de la bassa de dalt, en el camí del camp dels Rentadors.
3 Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d'Hilquiahu, sortí a trobar-lo amb el canceller Xebnà, i amb Joah, fill d'Assaf, que era el cronista.
4 L'ajudant de camp assiri els parlà així:
--Digueu a Ezequies: "Aquest és el missatge del Gran Rei, el rei d'Assíria: Com és que et sents tan segur?
5 Jo veig que, per a fer la guerra, no tens més que paraules com a pla de batalla i força militar. Amb qui comptes per a rebel·lar-te contra mi?
6 Confies en Egipte, però Egipte és una canya trencada que es clava i forada la mà del qui s'hi apuntala. Això és el faraó, rei d'Egipte, per a tots els qui se'n fien!
7 Potser em respondreu: ‘Nosaltres confiem en el Senyor, el nostre Déu.’ Però, ¿no veieu que Ezequies li ha destruït tots els recintes sagrats i els altars, i ha ordenat als habitants de Judà i de Jerusalem que l'adorin tan sols davant aquest únic altar?
8 Bé, doncs, fes una aposta amb el meu senyor, el rei d'Assíria: ell et donarà dos mil cavalls si ets capaç de trobar qui els munti!
9 Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten?
10 A més, ¿et penses que he vingut a atacar aquest país i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m'ha dit que l'ataqués i el devastés!»
11 Llavors Eliaquim, amb Xebnà i Joah, van dir a l'ajudant de camp assiri:
--Parla'ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l'entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot.
12 L'ajudant de camp li va respondre:
--¿Et penses que el meu senyor m'ha enviat a dir-vos això només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurà obligada a menjar-se els excrements i a beure's els orins.
13 Llavors l'ajudant de camp es posà dret i va cridar fort en hebreu:
--Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d'Assíria:
14 "Això us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrà pas salvar.
15 No us deixeu convèncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarà i no deixarà caure aquesta ciutat en mans del rei d'Assíria.’
16 No us l'escolteu! Això us diu el rei d'Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l'aigua de la seva cisterna,
17 fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i vi, de pa i vinyes.
18 No us deixeu enganyar per Ezequies, que diu: ‘El Senyor ens salvarà.’ ¿És que els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d'Assíria?
19 On són els déus d'Hamat i d'Arpad? I els de Sefarvaim? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans?
20 Si mai cap déu d'aquests països no ha alliberat el seu propi país, per què el Senyor hauria de salvar Jerusalem?"
21 Tots van callar i no li van tornar contesta, perquè el rei Ezequies havia ordenat que no li responguessin.
22 Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d'Hilquiahu, el canceller Xebnà i el cronista Joah, fill d'Assaf, es van presentar al rei Ezequies amb els vestits esquinçats i li comunicaren el que havia dit l'ajudant de camp assiri.
1 Els apòstols i els germans que eren a Judea van sentir a dir que fins i tot els pagans havien acollit la paraula de Déu.
2 Quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients d'origen jueu li retreien
3 que hagués entrat a casa d'incircumcisos i hagués menjat amb ells.
4 Aleshores Pere començà a explicar-los punt per punt el que havia passat:
5 --Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa i vaig veure en èxtasi que baixava del cel una mena de gran vela suspesa per les quatre puntes i venia fins a mi.
6 Jo me l'anava mirant amb molta atenció fins que vaig veure-hi quadrúpedes, feres, rèptils i ocells.
7 Llavors vaig sentir una veu que em deia:
»--Pere, aixeca't. Mata i menja.
8 »Però jo vaig contestar:
»--De cap manera, Senyor. Mai no m'he posat a la boca res de prohibit ni d'impur.
9 »La veu va dir per segona vegada des del cel:
»--No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.
10 »Això es va repetir tres vegades, i després ho van pujar tot altra vegada cap al cel.
11 Tot seguit es van presentar tres homes a la casa on érem, enviats des de Cesarea a trobar-me.
12 L'Esperit va dir-me que no dubtés d'anar amb ells. Em van acompanyar també aquests sis germans i vam entrar a casa d'aquell home.
13 Ell ens va explicar com havia vist que l'àngel se li presentava a casa i li deia: "Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere.
14 Ell et portarà el missatge que t'ha de salvar a tu i a tota la teva família."
15 »Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi.
16 Aleshores em vaig recordar d'aquella paraula del Senyor: "Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant."
17 Per tant, si Déu els concedia el mateix do que a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?
18 En sentir això, ells es van calmar i lloaven Déu dient:
--Ara veiem que Déu ha fet també als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida.
19 Els qui s'havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la paraula a ningú més que als jueus;
20 tanmateix, n'hi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als grecs la bona nova de Jesús, el Senyor.
21 I com que la mà del Senyor era amb ells, un gran nombre de persones van creure i es convertiren al Senyor.
22 Quan aquestes noves van arribar a oïda de l'església de Jerusalem, enviaren Bernabé a Antioquia.
23 Tan bon punt Bernabé hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, se'n va alegrar i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit,
24 ja que ell era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe. Així molta gent fou guanyada per al Senyor.
25 Llavors Bernabé se'n va anar a Tars a buscar Saule;
26 el va trobar i se l'endugué a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians.
27 Per aquells dies, alguns profetes van baixar de Jerusalem a Antioquia.
28 Un d'ells, que es deia Àgab, mogut per l'Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tota la terra. La fam vingué, efectivament, en temps de l'emperador Claudi.
29 Aleshores els deixebles d'Antioquia determinaren d'enviar un ajut, cadascú el que pogués, als germans residents a Judea.
30 Així ho van fer i, per mitjà de Bernabé i de Saule, l'ajut va arribar als qui presidien la comunitat de Jerusalem.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada