Dimarts 21 d’Agost
Isaïes 32
1 Vindrà un rei
que regnarà amb justícia,
i els qui amb ell governin
governaran rectament.
2 Tots seran com un abric
contra el vent,
com un recer contra la pluja,
com recs d'aigua en el desert,
com l'ombra d'un penyal
en terres àrides.
3 Els ulls dels qui hi veuen
no estaran closos,
estaran atentes
les orelles dels qui hi senten.
4 Els esvalotats posaran seny
i els tartamuts parlaran amb fluïdesa.
5 Dels insensats no en diran nobles,
ni tractaran els farsants de distingits.
6 Els insensats no diuen més
que ximpleries,
per dintre maquinen de fer el mal,
obren com els pagans
i diuen despropòsits
contra el Senyor.
Deixen els famolencs sense menjar,
i sense aigua els qui tenen set.
7 Els farsants són perversos:
ordeixen intrigues
per enfonsar amb calúmnies
els desventurats i els pobres
que es defensen amb raó.
8 Però l'home noble
va amb nobles intencions
i s'alça a defensar
les causes nobles.
9 Dones despreocupades,
aixequeu-vos i escolteu-me.
Noies refiades,
estigueu atentes al que us diré:
10 D'aquí a un any i pocs dies
tremolareu,
vosaltres que viviu tan refiades,
perquè no hi haurà verema,
no arribarà pas la collita.
11 Estremiu-vos, dones despreocupades,
tremoleu, noies refiades!
Traieu-vos els vestits
i, en senyal de dol,
poseu-vos la roba de sac.
12 Doneu-vos cops al pit.
Ploreu pels camps ufanosos
i per les vinyes fèrtils,
13 per les terres del meu poble
que els cards envaeixen,
per les cases on es divertia
la ciutat alegre.
14 Els palaus estan abandonats,
la ciutat bulliciosa és deserta.
El barri de l'Ófel
amb la seva torre de guàrdia
serà per sempre més
un camp de ruïnes
on jugaran els ases
i on els ramats pasturaran.
15 Fins que el Senyor, des de dalt,
abocarà l'esperit sobre nosaltres.
Llavors l'estepa es convertirà
en un jardí,
i el jardí serà un gran bosc.
16 El dret habitarà a l'estepa,
en el jardí regnarà la justícia.
17 El fruit de la justícia serà la pau,
la calma i la seguretat
en seran per sempre la collita.
18 El meu poble viurà
en un estatge de pau,
en indrets segurs i de repòs tranquil.
19 La pedregada assolarà els boscos,
i les ciutats seran arrasades.
20 Però feliços de vosaltres,
que sembrareu arran de l'aigua
i deixareu anar desfermats
l'ase i el bou!
Fets 8
1 Saule era dels qui aprovaven la mort d'Esteve.
Aquell dia va començar una gran persecució contra l'església de Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria.
2 Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell.
3 Mentrestant, Saule assolava l'Església, entrant de casa en casa i arrossegant homes i dones a la presó.
4 Els qui s'havien dispersat van anar pertot arreu anunciant la bona nova de la Paraula.
5 Felip baixà a una ciutat de Samaria i els predicava el Messies.
6 Unànimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia:
7 els esperits malignes sortien de molts posseïts cridant i xisclant, i molts paralítics i coixos recobraren la salut.
8 Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella ciutat.
9 Feia temps que un tal Simó practicava la màgia en aquella ciutat i tenia bocabadats els samaritans. Es feia passar per un home amb molts poders,
10 i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d'ell. La gent deia: «Aquest home és el mateix poder de Déu, l'anomenat Gran Poder.»
11 Estaven, doncs, pendents d'ell, perquè ja feia molt de temps que els deixava bocabadats amb les seves arts màgiques.
12 Però quan hagueren cregut Felip, que els anunciava la bona nova del Regne de Déu i del nom de Jesucrist, es van fer batejar, tant homes com dones.
13 També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, meravellat pels grans prodigis i senyals que contemplava.
14 Quan els apòstols que eren a Jerusalem van saber que Samaria havia acollit la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan.
15 Ells hi anaren i van pregar pels samaritans perquè rebessin l'Esperit Sant.
16 Fins aleshores no havia baixat sobre cap d'ells; tan sols havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor.
17 Pere i Joan els van imposar les mans i ells reberen l'Esperit Sant.
18 Quan Simó veié que l'Esperit Sant era donat per la imposició de mans dels apòstols, els va oferir diners
19 tot dient:
--Doneu-me també a mi aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans rebi l'Esperit Sant.
20 Pere li replicà:
--Que es condemnin els teus diners i tu amb ells, si et penses que compraràs el do de Déu a pes de plata!
21 Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquè davant de Déu el teu cor no és íntegre.
22 Penedeix-te de la teva maldat i prega al Senyor: potser ell et perdonarà aquest intent.
23 Veig que ets ple de fel amarg i que la dolenteria t'encadena.
24 Simó li respongué:
--Pregueu vosaltres per mi al Senyor perquè no em caigui al damunt res del que heu dit.
25 Pere i Joan, després d'haver donat testimoni i de proclamar la paraula del Senyor, se'n van tornar a Jerusalem, tot anunciant la bona nova a molts pobles de Samaria.
26 Un àngel del Senyor va dir a Felip:
--Vés cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú.
27 Felip se n'hi anà.
Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d'Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem
28 i ara se'n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes.
29 L'Esperit va dir a Felip:
--Vés a atrapar aquest carruatge.
30 Felip hi anà corrents i va sentir l'eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà:
--¿Ho entens, això que llegeixes?
31 Ell li contestà:
--I com puc entendre-ho, si ningú no m'hi ajuda?
L'eunuc demanà a Felip que s'assegués amb ell dalt del seu carruatge.
32 El passatge de l'Escriptura que llegia era aquest:
Com una ovella portada a matar
o com un anyell
que calla mentre l'esquilen,
ell no obria la boca.
33 Humiliat, no li han fet justícia.
Qui podrà parlar
dels seus descendents?
La seva vida
és arrencada de la terra.
34 L'eunuc s'adreçà a Felip i li preguntà:
--Digues-me, ¿de qui parla el profeta, d'ell mateix o bé d'un altre?
35 Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l'Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús.
36 Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc digué:
--Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat?
(
37 )
38 L'eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l'aigua, i Felip el va batejar.
39 Quan hagueren sortit de l'aigua, l'Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L'eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí.
40 Felip es trobà a Asdod. I des d'allí va continuar fins a Cesarea, anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.
Pero en todo este capítulo vemos el evangelio cruzando barreras. La buena noticia es predicada a los samaritanos lo cual significa que una barreras racial es rota por el evangelio. Gente que a los ojos de un judío ortodoxo era considerada como basura es incluida en el Reino de Dios.
Pero otra nueva barrera es cruzada, en este caso por Felipe que lleva el mensaje a un eunuco. Este hombre era despreciable por varias razones, su masculinidad mutilada, algo que expresamente la Ley maldecía, su carácter de extranjero. Doblemente excluido de aquello que para un judío era la comunidad de los elegidos. Sin embargo, Felipe recibe la orden de dejar una campaña evangelistas de éxito para ir a compartir el evangelio con alguien impuro.
Este pasaje demuestra el carácter universal del evangelio que rompe todo tipo de barreras, culturales, económicas, sociales, políticas, raciales, religiosas, de género, etc., etc.
Pero este pasaje me pregunta y me encara con una seria pregunta ¿Quiénes son los eunucos en el contexto en el que yo vivo? ¿Quiénes son las personas a las que no estoy yendo? ¿Qué barreras debo y debe la iglesia cruzar para ser inclusiva y hacer el mensaje del evangelio una buena noticia para todo ser humanó sin excepciones?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada