LECTURA DIMECRES 15/8/18: ISAÏES 27 i FETS 3

Dimecres 15 d’Agost

Isaïes 27

1 Aquell dia, el Senyor,

amb la seva espasa

dura, gran i forta,

actuarà contra Leviatan,

la serp esmunyedissa i tortuosa,

i matarà aquest Drac de la mar.

2 Aquell dia, entoneu la cançó

de la vinya deliciosa:

3 «Sóc jo, el Senyor, qui la guarda

i qui la rega sovint.

La vetllo de nit i de dia

perquè no se n'apoderin.

4 Ja no estic indignat contra ella:

si hi veiés espines i esbarzers,

els faria la guerra fins a calar-los foc.

5 Però qui vulgui la meva protecció,

que faci la pau amb mi.

Cert, haurà de fer amb mi la pau!»

6 Temps a venir,

el poble de Jacob arrelarà,

Israel florirà, traurà brotada,

i el món s'omplirà dels seus fruits.

7 ¿És que el Senyor ha ferit els seus

com va ferir els qui els ferien a ells?

¿O els ha matat

com va matar els qui els mataven?

8 No! Tan sols els ha jutjat

expulsant-los, fent-los fora del país.

Els ha tret amb una bufada terrible

en un dia de vent.

9 Així serà esborrat el crim de Jacob,

i aquest serà el fruit

del perdó del seu pecat:

esbocinar totes les pedres dels altars

com s'esmicola la pedra de calç,

i no plantar més bosquets sagrats

ni emblemes del sol.

10 No hi ha ningú a la ciutat fortificada:

és com una estepa,

un indret despoblat, abandonat.

Els vedells hi pasturen, s'hi ajacen,

esbrosten el brancatge;

11 quan les branques

s'assequen i es trenquen,

vénen les dones

i les recullen per cremar.

Aquest poble no té coneixement.

Per això el seu creador

no se'n compadeix,

no se n'apiada el qui l'ha format.

12 Aquell dia,

el Senyor batrà el gra,

des del riu Eufrates

fins al torrent d'Egipte.

I a vosaltres, fills d'Israel,

us recollirà un per un.

13 Aquell dia,

a un toc del gran corn,

els qui viuen perduts per Assíria

o dispersats per Egipte vindran

i es prosternaran davant el Senyor

a la muntanya santa de Jerusalem.

Fets 3

1 Pere i Joan pujaven al temple a l'hora de la pregària de la tarda. 2 En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven. 3 L'home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat. 4 Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué:

--Mira'ns!

5 Ell se'ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa. 6 Llavors Pere li va dir:

--De plata i d'or no en tinc, però el que tinc, t'ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca't i camina!

7 Pere l'agafà per la mà dreta i l'aixecà. A l'instant els peus i els turmells se li enfortiren, 8 es posà dret d'un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu. 9 Tot el poble va veure com caminava i lloava Déu, 10 i es quedaren admirats i sorpresos pel que li havia passat: tots sabien que era l'home que s'estava assegut demanant caritat vora la porta Bonica.

11 Com que aquell home no se separava de Pere i Joan, tot el poble va córrer meravellat darrere d'ells cap al pòrtic anomenat de Salomó. 12 Pere ho veié i es va adreçar al poble dient:

--Israelites, per què us estranyeu de tot això? Per què ens mireu així com si haguéssim fet caminar aquest home pel nostre propi poder o pels nostres mèrits? 13 El Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure. 14 Vau negar el Sant i el Just i demànareu a Pilat que us indultés un assassí. 15 Vosaltres vau matar el qui obre el camí de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts; nosaltres en som testimonis. 16 Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ha restablert l'home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, que ve per ell, l'ha curat completament davant de tots vosaltres.

17 »Doncs bé, germans, ja sé que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu què fèieu, 18 però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. 19 Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats. 20 Així el Senyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús, el Messies que us ha estat destinat 21 i que el cel havia d'acollir fins al temps de la restauració universal. És d'aquesta restauració que Déu havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic. 22 D'una banda, Moisès va dir: El Senyor, el vostre Déu, farà que s'aixequi, entre els vostres germans, un profeta com jo. Escolteu-lo en tot allò que us dirà. 23 Però els qui no escoltin aquest profeta seran extirpats del poble. 24 D'altra banda, tots els profetes que han parlat, des de Samuel en endavant, han anunciat els dies que vivim. 25 Vosaltres sou els fills dels profetes i de l'aliança que Déu va fer amb els vostres pares quan digué a Abraham: Totes les famílies de la terra seran beneïdes en la teva descendència. 26 I és per a vosaltres, en primer lloc, que Déu ha ressuscitat el seu Servent i us l'envia com a benedicció, si cadascú es converteix de les seves maldats.

y cada uno os apartéis del mal.

El capítulo tres de Hechos recoge el segundo mensaje de presentación del evangelio que Pedro lleva a cabo después de haber curado a un paralítico. Este pasaje es bien conocido por muchos seguidores de Jesús pero me han sorprendido las últimas palabras del mismo que son las reflejadas en esta entrada.

Jesús vino, entre muchas otras cosas, para que nosotros vivamos una vida apartada del mal y en esto, precisamente, consiste la dificultad del asunto dado el carácter sutil y penetrante del mismo.

Hay un mal grosero, evidente, llamativo, escandaloso del cual la mayoría de los seguidores de Jesús nos hemos apartado claramente y tratamos de mantener la distancia saludable y prudente. Diría que, hasta cierto punto, este no es el más preocupante dado que su carácter escandaloso lo hace claramente visible y previsible.

Hay otro mal que, en mi humilde opinión, resulta mucho más peligroso debido a, como decía anteriormente, su carácter sutil y sibilino. Es un mal que se infiltra en nuestros pensamientos, nuestras motivaciones, nuestras actitudes, nuestros valores, nuestras prioridades, en fin, en todas y cada una de las dimensiones de nuestra realidad humana.

Es un mal mucho más difícil de detectar porque no es tan evidente, porque además se camufla de santidad y de justicia en ocasiones, porque tiene la capacidad de producir en nosotros una buena batería de argumentos para justificar su presencia e incluso presentarla como "espiritual". 

Es un mal que como la serpiente del Edén sabe darle la vuelta a los argumentos para presentar lo malo como aceptable y hacernos creer que lo que en otros sería inaceptable en nosotros es plenamente justificable.

Creo que de ese mal debemos guardarnos mucho más y estar mucho más atentos y pedirle al microscopio del Espíritu que nos ayude a discernirlo porque, la mayoría de las ocasiones, no es visible a simple vista.