Dilluns 13 d’Agost
Isaïes 25
1 Senyor, tu ets el meu Déu.
T'exalçaré
i proclamaré el teu nom:
has dut a terme plans admirables,
ferms i segurs,
decidits fa molt de temps.
2 De la gran ciutat,
n'has fet un enderroc,
de la muralla inexpugnable, una ruïna.
La fortalesa estrangera ja no és ciutat,
i mai més no serà reconstruïda.
3 Per això un poble fort reconeix
la teva glòria,
et tem la capital dels pobles tirans,
4 perquè has estat
el refugi dels febles,
el refugi dels pobres en l'infortuni,
l'aixopluc en els aiguats,
l'ombra enmig de la calor.
La fúria dels tirans
és com l'embat de la tempesta
contra una muralla,
5 com l'ardor del sol
contra una terra eixarreïda.
Però tu ofegues
l'avalot dels estrangers,
com l'ombra d'un núvol
ofega el sol ardent.
Els cants triomfals dels tirans
emmudiran.
6 En aquesta muntanya,
el Senyor de l'univers
oferirà a tots els pobles
un banquet de plats gustosos
i de vins selectes:
de plats gustosos i suculents,
de vins selectes i clarificats.
7 Farà desaparèixer
en aquesta muntanya
el vel de dol que cobreix
tots els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
8 engolirà per sempre la mort.
El Senyor, Déu sobirà,
eixugarà totes les llàgrimes
i esborrarà arreu de la terra
la humiliació del seu poble.
El Senyor mateix ho afirma.
9 Aquell dia diran:
«Aquí teniu el vostre Déu!
Havíem posat en ell l'esperança
i ens ha alliberat.
És el Senyor, en qui teníem posada
l'esperança!
Alegrem-nos i celebrem
que ens hagi salvat.»
10 La mà del Senyor reposarà
sobre aquesta muntanya,
però Moab serà trepitjat allà on és,
com es trepitja la palla
a la bassa del femer.
11 Allí mourà els braços
com si volgués nedar,
però el Senyor vinclarà
la seva arrogància
i l'esforç dels seus braços.
12 Abatrà els bastions inaccessibles
de les teves muralles, Moab;
els derrocarà,
els farà caure a terra, a la pols.
Fets 1
1 En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar
2 fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant.
3 Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu.
4 Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:
--No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar:
5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.
6 Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:
--Senyor, és ara que restabliràs el Regne a favor d'Israel?
7 Ell els contestà:
--No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat.
8 Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.
9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i el deixaren de veure.
10 Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs
11 i els digueren:
--Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava.
12 Després els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte.
13 Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume.
14 Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.
15 Un d'aquells dies, Pere es posà dret enmig dels germans reunits, que eren unes cent vint persones, i els digué:
16 --Germans, calia que es complís allò que l'Esperit Sant havia anunciat en l'Escriptura per boca de David referent a Judes, l'home que va guiar els qui agafaren Jesús.
17 Era un del nostre grup i havia estat designat per a participar d'aquest mateix ministeri.
18 Doncs bé, aquest home es va comprar un camp amb la paga del seu crim, es va tirar de dalt a baix, se li va obrir el cos pel mig i s'escamparen les seves entranyes.
19 Tots els habitants de Jerusalem van conèixer el fet i van anomenar aquell camp, en la seva llengua, Hacèldama, que vol dir "camp de sang".
20 »Ara bé, en el llibre dels Salms hi ha escrit: Que la seva propietat sigui devastada i no hi hagi ningú que l'habiti. Però també: Que un altre ocupi el seu càrrec.
21-22 Cal, doncs, que sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, un d'aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d'enmig nostre cap al cel.
23 En van proposar dos: Josep, l'anomenat Barsabàs, que duia el sobrenom de Just, i Maties.
24 Llavors pregaren així:
«Senyor, tu coneixes el cor de tots; fes-nos veure quin d'aquests dos has escollit
25 per a ocupar el lloc d'aquell ministeri apostòlic que Judes abandonà per anar-se'n al lloc que li corresponia.»
26 Ho van fer a sorts, i sortí elegit Maties, que fou agregat als onze apòstols.
para que junto con
nosotros dé testimonio de que Jesús resucitó.
Hoy comienzo la lectura del libro de los Hechos de los apóstoles que es
la segunda parte del evangelio de Lucas ya que antiguamente ambos libros
constituían un único volumen.
Mi atención ha recaído sobre el discurso de Pedro y de forma más
específica sobre sus palabras acerca de la responsabilidad de todo creyente de
ser testigo de la resurrección de Jesús.
Algo que me ha fascinado durante los últimos años es el Dios hecho ser
humano que ha bajado a nuestra realidad, la ha experimentado y,
consecuentemente, puede identificarse plenamente con nosotros. ¡Tiene tanto
valor para mí un Dios que puede entender mi humanidad porque ha estado en ella!
Pero si bien la humanidad de Jesús y el Dios que se identifica es
importante me he dado cuenta que no es suficiente. Puedo identificarme con el
dolor y sufrimiento de otros y no poder hacer nada para aliviarlo. Pero Jesús
resucitó, no únicamente vivió con nosotros, sino que venció a nuestro gran y
definitivo enemigo, la muerte. Consecuentemente está vivo y tiene poder para
ayudarme a vivir la vida cotidiana por encima de las limitaciones de mi
naturaleza caída y afectada por el pecado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada