LECTURA DIVENDRES 31/8/18: ISAÏES 41 i FETS 16


Divendres 31 d’Agost

Isaïes 41
«Estigueu en silenci davant meu,
els qui viviu lluny, a les illes.
Nacions, revestiu-vos de coratge.
Apropeu-vos, i després parlareu.
Compareguem tots junts a judici!
»Qui ha suscitat de l'orient
aquell a qui la justícia cridava
a seguir-lo?
Li sotmet nacions
perquè domini els seus reis,
li dóna tantes espases com nombrosos
són els grans de pols,
tants arquers com incomptables
són els brins de palla esventada.
Ell persegueix les nacions
i avança segur per camins
que mai no havia trepitjat.
Qui ha realitzat aquestes gestes?
El qui anuncia el futur
des del principi.
Jo, el Senyor, sóc el primer,
i seré present fins a la fi.
Els qui viuen lluny, a les illes,
ho han vist i s'esglaien;
s'acosten plegats tremolant
els de l'extrem de la terra.»
Cadascú ajuda el company
i li diu: «Treballa ferm!»
L'escultor anima el fonedor,
el qui poleix metall
encoratja el qui forja.
I diuen de la soldadura: «Bona feina!»
Finalment, fixen l'ídol amb claus
perquè s'aguanti. 
«Però a tu, Israel, servent meu,
poble de Jacob que m'he escollit,
descendent d'Abraham, amic meu,
jo t'he pres de l'extrem de la terra,
t'he cridat
de les regions més llunyanes,
i t'he dit: "Ets el meu servent;
et vaig escollir i no t'he rebutjat."
10 No tinguis por, que jo sóc amb tu.
No et neguitegis,
que jo sóc el teu Déu.
Jo et dono força i t'ajudo,
et sostinc
amb la meva dreta bondadosa.
11 Tots els qui estan furiosos contra tu
quedaran confosos i avergonyits.
Els teus adversaris
seran com no res i es perdran.
12 Cercaràs els qui et combatien,
però no els trobaràs.
Seran del tot aniquilats
els qui et fan la guerra.
13 Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu;
et dono la mà i et dic:
"No tinguis por, sóc jo qui t'ajuda!"
14 »Poble de Jacob, que ets com un cuc,
Israel, que ets ben poca cosa,
no tinguis por, jo t'ajudo!
Ho dic jo mateix, el Senyor.
Jo, el Sant d'Israel,
sóc el qui t'allibera.
15 Faré de tu un trill tallant,
nou, armat amb dents:
trillaràs les muntanyes i les trinxaràs,
els tossals es tornaran palla fina.
16 Els ventaràs,
i se'ls endurà la marinada,
la terbolina els dispersarà.
I tu t'alegraràs de l'obra del Senyor,
et gloriaràs del Sant d'Israel.»
17 «Els pobres i els desvalguts
cerquen aigua i no en troben.
La set els resseca la llengua.
Però jo, el Senyor, els escolto;
jo, el Déu d'Israel, no els abandono:
18 faré néixer rius
en els tossals més àrids,
i fonts al mig de les valls.
Transformaré en estanys el desert,
en dolls d'aigua, la terra eixuta.
19 En el desert plantaré cedres,
acàcies, murtres i oliveres;
a l'estepa, al costat dels xiprers,
hi faré créixer boixos i savines,
20 perquè tothom vegi i sàpiga,
s'adoni i comprengui
que ho ha fet la mà del Senyor,
que ho ha creat el Sant d'Israel.»
21 El Senyor, rei de Jacob,
diu als déus de les nacions:
«Veniu a presentar la vostra causa,
aporteu les vostres proves.
22 Aporteu-les i anuncieu-nos
les coses que passaran.
Digueu quins eren
els vostres presagis:
hi reflexionarem
i veurem si s'han complert.
O, si no, feu-nos saber què passarà.
23 Anuncieu les coses que vindran,
i sabrem si realment sou déus.
Feu alguna cosa, bona o dolenta,
que tots puguem veure i admirar.
24 Però no! Vosaltres no sou res de res,
i les vostres obres
ni a això no arriben:
és un home detestable
el qui us escull per déus.
25 »Del nord he suscitat algú que ja ve.
Des de llevant ell invoca el meu nom:
trepitjarà els governants com el fang,
com el terrisser trepitja l'argila.
26 ¿Qui ho va predir, perquè ho sabéssim
i poguéssim dir que era cert?
Ningú no va anunciar-ho
ni en va parlar,
ningú no va sentir cap presagi vostre.
27 Primer que ningú, jo dic a Sió:
"Ja són aquí."
Jo envio a Jerusalem
el qui porta bones noves.
28 He mirat i no he vist ningú més:
ningú d'ells no és bo per a aconsellar
ni per a respondre cap pregunta.
29 Mireu-los tots plegats:
les seves obres són maleficis il·lusoris,
les seves estàtues, vent i buidor.»


Fets 16
Després va arribar a Derbe i Listra. Allí hi havia un deixeble que es deia Timoteu, fill de mare jueva convertida a la fe i de pare grec. Timoteu tenia bona fama entre els germans de Listra i d'Iconi. Pau se'l va voler emportar amb ell. El prengué, doncs, i el va circumcidar, perquè hi havia jueus vivint en aquella regió i tothom sabia que el pare de Timoteu era pagà.
Quan passaven per les diverses ciutats, comunicaven les normes decretades pels apòstols i els qui presidien la comunitat de Jerusalem. Les esglésies s'enfortien en la fe i creixien més i més cada dia.
Van recórrer Frígia i la regió de Galàcia, perquè l'Esperit Sant els havia impedit que prediquessin la Paraula a l'Àsia. Van arribar a Mísia i tenien intenció d'anar a Bitínia, però l'Esperit de Jesús no els ho permeté. Llavors, passant de llarg per Mísia, van baixar a Tròada. Allí, de nit, Pau va tenir aquesta visió: un home de Macedònia estava dret al seu davant i li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda'ns.»
10 Després d'aquesta visió vam buscar tot seguit de partir cap a Macedònia, convençuts que Déu ens hi cridava per anunciar-los la bona nova.
11 A Tròada ens férem a la mar i vam anar de dret a Samotràcia, i l'endemà ja érem a Neàpolis. 12 D'allí vam arribar a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Vam passar-hi uns quants dies. 13 El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària. Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s'hi havien reunit. 14 Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja adorava l'únic Déu. El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau. 15 Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar:
--Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi.
I ens hi va fer anar per força.
16 Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d'un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci. 17 La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant:
--Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació.
18 Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l'esperit:
--En nom de Jesucrist et mano que surtis d'aquesta noia.
I a l'instant l'esperit en va sortir.
19 Els amos de la noia, veient que havia desaparegut l'esperança de fer negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar a la plaça de la ciutat davant les autoritats. 20 Quan els hagueren portat davant els magistrats, van dir:
--Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat 21 i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d'acceptar ni de seguir.
22 La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d'haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin. 23 Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l'escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat. 24 L'escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
25 Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se'ls escoltaven. 26 Tot d'una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l'instant s'obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. 27 L'escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l'espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. 28 Però Pau va cridar amb veu forta:
--No et facis cap mal, que tots som aquí!
29 L'escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles. 30 Després els dugué a fora i digué:
--Senyors, què he de fer per a salvar-me?
31 Ells van respondre:
--Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.
32 Després van anunciar la paraula del Senyor a l'escarceller i a tots els de casa seva. 33 Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se'ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. 34 Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d'haver cregut en Déu.
35 Quan s'hagué fet de dia, els magistrats enviaren els oficials a ordenar que deixessin aquells presos en llibertat. 36 L'escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li:
--Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.
37 Però Pau s'adreçà als oficials dient-los:
--A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d'amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat!
38 Els oficials van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van sentir que es tractava d'uns ciutadans romans, van agafar por. 39 Llavors anaren a disculpar-se i, després de treure'ls de la presó, els van pregar que no es quedessin a la ciutat. 40 Pau i Siles van sortir de la presó i anaren a casa de Lídia. Allí van veure els germans i, després d'exhortar-los, se'n van anar.


Pablo y Silas oraban y cantaban alabanzas a Dios.



Es cierto que la vida es un centro de adiestramiento, como comentaba en Facebook, a pesar de que la sociedad se empeña en vendernos la idea de que es como un parque de entretenimiento. Debido a ello, vivimos de frustración en frustración porque, la inmensa mayoría de las veces, las cosas no son ni como queremos, ni como pensamos, ni como esperamos.



Hay una gran cantidad de cosas en la vida que vienen y no podemos hacer nada por evitarlas, esquivarlas o incluso cambiarlas, no está en nuestra mano. Sin embargo, parece ser que la mayoría de las cosas de la vida si que está a nuestro alcance decidir cómo vamos a responder ante ellas y qué efecto tendrán sobre nosotros. 



Si es cierto que la vida es un centro de adiestramiento, entonces, cualquier situación nos invita a plantearnos preguntas importantes ¿Qué puede enseñarme el Señor por medio de esta situación? ¿Qué debería aprender? ¿Qué aspectos de mi carácter está sacando a relucir todo esto y qué debería hacer al respecto?


Veo que, al menos para mí, esta es la gran lección de Pablo y Silas. No pudieron evitar lo que les sucedió, sin embargo, si decidieron responder de una manera determinada, en este caso, cantando y alabando al Señor. Para alguien que había sido apaleado y echado en el fondo de una prisión, no está nada mal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada