Dijous 30 d’Agost
Isaïes 40
1 «Consoleu,
consoleu el meu poble»,
diu el vostre Déu.
2 «Parleu al cor de Jerusalem
i anuncieu-li
que s'ha acabat la seva servitud,
que li ha estat perdonada la culpa,
que ha rebut del Senyor
doble paga per tots els seus pecats.»
3 Escolteu una veu que crida:
«Obriu en el desert
un camí al Senyor,
aplaneu en l'estepa
una ruta per al nostre Déu.
4 S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny escabrós serà una plana,
i la serralada, una ampla vall.
5 Llavors apareixerà
la glòria del Senyor,
i tothom veurà alhora
que el Senyor mateix ha parlat.»
6 Una veu diu:
«Fes una crida!»
I una altra respon:
«Quina crida he de fer?»
«Proclama
que els homes són tots herba
i que la seva bondat
és com la flor dels prats:
7 l'herba s'asseca i la flor es marceix
així que bufa l'alè del Senyor.
Ben cert: els pobles són herba!
8 L'herba s'asseca i la flor es marceix,
però la paraula del nostre Déu
dura per sempre.»
9 Puja en una muntanya ben alta,
tu que portes bones noves a Sió;
alça ben forta la veu,
tu que portes bones noves a Jerusalem.
Crida, no tinguis por!
Digues a les viles de Judà:
«Aquí teniu el vostre Déu!
10 El Senyor, Déu sobirà,
arriba amb poder,
amb la força del seu braç
domina tota cosa.
L'acompanya el fruit
de la seva victòria,
el precedeixen els seus trofeus.
11 Vetlla com un pastor pel seu ramat:
l'aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
acompanya les ovelles que crien.»
12 Qui ha mesurat amb la mà
tota l'aigua del món?
Qui ha apamat el cel?
Qui ha fet cabre en una mesura
tota la pols de la terra?
Qui ha pesat amb les balances
les muntanyes i els turons?
13 Qui pot abastar l'esperit del Senyor?
Qui podrà suggerir-li bons consells?
14 De qui necessita parers
per a saber si obra amb encert?
Qui li pot ensenyar el coneixement
o li pot fer veure com ha d'obrar?
15 Les nacions són per a ell
com una gota
que s'escorre d'un poal,
valen tant com grans de pols
a la balança.
Els qui viuen lluny, a les illes,
no pesen més que un tel.
16 Amb tot el Líban no en té prou
per a encendre foc,
ni els seus animals li bastarien
per a un holocaust.
17 Davant d'ell els pobles són no res,
no compten més
que el caos o la buidor.
18 Amb qui voleu comparar Déu?
Quina imatge se li pot assemblar?
19 Un ídol? L'ha fos un artesà,
un orfebre el recobreix d'or
i l'adorna amb filigranes de plata.
20 El qui no és prou ric
per a despeses com aquesta,
en té prou d'escollir un tronc
que no es podreixi
i cercar un bon escultor
que li faci un ídol que s'aguanti.
21 ¿No ho sabeu, no ho heu sentit,
no ha estat anunciat des del principi,
no heu entès com se sosté la terra?
22 És gràcies al qui té el tron
sobre la volta del cel.
Els homes, des d'allí,
semblen formigues.
Ell ha estès el cel com tela fina,
l'ha desplegat
com una tenda on habitar.
23 Redueix a no res els amos del món,
aniquila els poderosos de la terra:
24 a penes els planten,
a penes els sembren,
a penes rebroten les soques tallades,
que ell hi bufa al damunt i s'assequen,
i la terbolina se'ls emporta
com la palla.
25 Diu el Déu sant:
«A qui em compararíeu
que fos com jo?»
26 Alceu els ulls al cel
i mireu qui ha creat l'estol dels astres,
qui els fa sortir, d'un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva força
i ferm el seu poder,
que mai no en falta cap.
27 Poble de Jacob, per què parleu així?
Per què dieu, gent d'Israel,
que el Senyor no veu la vostra sort,
que el vostre Déu
ignora la vostra causa?
28 Que no ho sabeu?
No ho heu sentit a dir mai?
El Senyor és Déu per sempre,
ha creat la terra d'un cap a l'altre.
No es cansa, no defalleix.
És insondable la seva intel·ligència.
29 Dóna noves forces als cansats,
enrobusteix els qui són febles.
30 Els joves es cansen i defalleixen,
els millors guerrers
ensopeguen i cauen;
31 però els qui confien en el Senyor
recobren les forces,
alcen el vol com les àguiles,
caminen sense cansar-se,
corren sense defallir.
Fets 15
1 Llavors alguns van baixar de Judea a Antioquia i adoctrinaven així els germans:
--Si no us feu circumcidar d'acord amb la Llei de Moisès, no us podeu salvar.
2 Com que això va provocar un conflicte i una discussió no pas petita de Pau i Bernabé amb aquells, els germans decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d'aquesta qüestió amb els apòstols i els qui presidien la comunitat.
3 La comunitat, doncs, els va proveir del que necessitaven per al viatge. Mentre travessaven Fenícia i Samaria, parlaven de la conversió dels pagans i donaven una gran alegria a tots els germans.
4 Quan arribaren a Jerusalem, van ser acollits per la comunitat, els apòstols i els responsables que la presidien, i contaren tot el que Déu havia fet per mitjà d'ells.
5 Però alguns del grup dels fariseus que s'havien convertit a la fe van intervenir dient que calia circumcidar els pagans i manar-los que observessin la Llei de Moisès.
6 Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat es van reunir per estudiar la qüestió.
7 Quan la discussió s'havia fet molt viva, Pere es va aixecar i els digué:
--Germans, vosaltres sabeu que des dels primers dies Déu em va escollir d'entre vosaltres perquè els pagans sentissin dels meus llavis la paraula de l'evangeli i creguessin.
8 Déu, que coneix el fons dels cors, ha testimoniat a favor d'ells donant-los l'Esperit Sant igual que a nosaltres,
9 sense fer cap diferència entre nosaltres i ells, un cop ha purificat els seus cors per la fe.
10 Ara, doncs, per què poseu a prova Déu, volent imposar als deixebles un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem tingut la força de suportar?
11 Ben al contrari, creiem que tant nosaltres com ells som salvats només per la gràcia de Jesús, el Senyor.
12 Tota l'assemblea va callar i sentien explicar a Pau i Bernabé els senyals i prodigis que Déu havia fet per mitjà d'ells entre els pagans.
13 Quan hagueren acabat de parlar, Jaume prengué la paraula i va dir:
--Germans, escolteu-me:
14 Simeó ha exposat com, des del començament, Déu mirà d'escollir-se d'entre les nacions paganes un poble que porta el seu nom.
15 Això concorda amb les paraules dels profetes que hi ha en l'Escriptura:
16 » Després d'això tornaré
per reconstruir la cabana de David
que havia caigut.
En reconstruiré les ruïnes
i la redreçaré,
17 perquè em cerquin a mi, el Senyor,
la resta d'homes
i totes les nacions
que porten el meu nom.
Ho diu el Senyor,
18 que fa conèixer
aquestes coses des de sempre.
19 »Per tant, sóc del parer que no hem de posar obstacles a aquells pagans que es converteixen a Déu;
20 n'hi ha prou d'escriure'ls que s'abstinguin de la carn oferta als ídols, de relacions sexuals il·legítimes, de menjar animals ofegats i de menjar sang.
21 De fet, des de temps antic els llibres de Moisès són predicats en totes i cada una de les ciutats, ja que es llegeixen a les sinagogues cada dissabte.
22 Llavors els apòstols i els qui presidien la comunitat van decidir, amb tota la comunitat, d'elegir-ne alguns d'ells i enviar-los a Antioquia, juntament amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, anomenat Barsabàs, i Siles, que eren dirigents en la comunitat dels germans.
23 Els donaren aquesta carta:
«Els apòstols i els qui presideixen la comunitat de Jerusalem, germans vostres, saluden els germans no-jueus d'Antioquia, Síria i Cilícia.
24 Hem sabut que alguns de nosaltres han vingut, sense cap encàrrec nostre, a pertorbar-vos amb les seves opinions i a trasbalsar els vostres esperits.
25 Per això hem decidit unànimement d'elegir uns representants nostres per enviar-vos-els juntament amb els nostres estimats Bernabé i Pau,
26 que han dedicat la seva vida a la causa del nom de nostre Senyor Jesucrist.
27 Us enviem, doncs, Judes i Siles, que us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit.
28 L'Esperit Sant i nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes indispensables:
29 absteniu-vos de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang, de menjar animals ofegats i de les relacions sexuals il·legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Us desitgem que estigueu bé.»
30 Ells, un cop acomiadats, baixaren a Antioquia i van reunir l'assemblea per donar-los la carta.
31 La seva lectura els va alegrar i encoratjar.
32 Judes i Siles, que també eren profetes, van exhortar llargament els germans i els van enfortir.
33 Al cap d'un quant temps, els germans els acomiadaren tot desitjant-los la pau, i ells tornaren cap als qui els havien enviat. (
34 )
35 Pel que fa a Pau i Bernabé, es van quedar a Antioquia, on, juntament amb molts d'altres, ensenyaven i anunciaven la bona nova de la paraula del Senyor.
36 Després d'un quant temps, Pau va dir a Bernabé:
--Anem a visitar els germans a cada una de les ciutats on vam anunciar la paraula del Senyor i vegem com estan.
37 Bernabé volia endur-se amb ells Joan, l'anomenat Marc,
38 però Pau trobava que no s'havien d'endur un home que els havia abandonat a Pamfília i no havia compartit l'obra que havien realitzat.
39 Hi hagué una forta tensió i van acabar per separar-se. Bernabé va prendre Marc amb ell i s'embarcà cap a Xipre.
40 Pau, per la seva banda, escollí Siles per company i se'n va anar, després que els germans el confiessin a la gràcia del Senyor.
41 Pau anava recorrent Síria i Cilícia i enfortia les esglésies.
¿Por qué quieren obligar a
esos seguidores de Jesús a obedecer leyes que ni nuestros antepasados ni
nosotros hemos podido obedecer?
Lucas 15 describe lo que es conocido como el consejo o concilio de
Jerusalén. Es un momento clave en la historia de la naciente comunidad de
seguidores de Jesús. Unos, los de tradición y cultura judía, quieren imponer a
otros, los de tradición y cultura griega, el seguimiento de toda la Ley de
Moisés. No estamos hablando únicamente del Antiguo Testamento y sus enseñanzas,
sino también de todo el tinglado de costumbres, normas y preceptos que el
judaísmo, a lo largo del tiempo, había desarrollado y contra los cuales Jesús
había topado frontalmente una y otra vez.
La cuestión de fondo era si uno se salvaba única y exclusivamente por
gracia o por gracia más.... cualquier otra cosa que cualquier grupo de presión
considerara en un momento dado. Afortunadamente el conflicto se resolvió de
forma favorable para el cristianismo de origen gentil que se vio a salvo de
tener que guardar las prácticas culturales propias del judaísmo. Las normas que
se imponen en la carta enviada a las iglesias con respecto a las comidas tienen
como objeto favorecer que seguidores de Jesús de uno y otro origen puedan tener
compañerismo en la mesa cuando se encuentren.
Las cosas no han cambiado tanto desde entonces. Los seguidores de
Jesús, cuando llevamos un tiempo siguiéndole, comenzamos a cargarnos de ciertas
prácticas que consideramos tan buenas, importantes y queridas que fácilmente
tenemos la peligrosa tendencia a confundirlas con el mismísimo mensaje del
evangelio y, por tanto, cuando alguien se acerca a Jesús para explorar su
seguimiento se encuentra con las mismas y con nuestra pretensión de
imponérselas, en ocasiones, con más rigor y tozudez que las mismas exigencias
de Jesús. Al final, tal y como dijo Pedro, ponemos a los demás cargas que ni
siquiera nosotros mismos podemos llevar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada