Divendres 10 d’Agost
Isaïes 23
1 Presagi sobre Tir.
«Xiscleu i planyeu-vos,
vaixells de Tarsis!
A Tir no hi queda ni una casa.»
Ho han descobert
quan arribaven de Quitim.
2 «Calleu, habitants de les costes
i mercaders de Sidó.
Els vostres proveïdors
solcaven els mars.»
3 A través del mar,
el gra d'Egipte, les collites del Nil,
donaven a Tir molts beneficis;
Tir era el mercat de les nacions.
4 I tu, Sidó, avergonyeix-te!
El mar, la fortalesa del mar, ha dit:
«Ja no infanto ningú:
no faig créixer nois ni pujo noies.»
5 Quan arribaran aquestes noves de Tir,
Egipte tremolarà.
6 «Travesseu el mar fins a Tarsis,
xiscleu i planyeu-vos,
habitants de les costes!
7 ¿És aquesta la vostra ciutat,
tan bulliciosa i d'orígens tan antics,
que enviava els seus homes
a establir-se en terres llunyanes?»
8 Tir coronava reis;
els seus mercaders eren prínceps;
els seus marxants,
els poderosos del món.
Qui ha decidit la seva ruïna?
9 El Senyor de l'univers l'ha decidida,
per abaixar l'orgull dels honorables,
per humiliar els poderosos de la terra.
10 Estén els teus dominis,
ciutat de Tarsis,
com el Nil estén les seves aigües:
el gran port de Tir ja no existeix.
11 El Senyor ha amenaçat el mar,
ha fet tremolar els reialmes,
ha manat destruir
les fortaleses fenícies.
12 Ell ha dit:
«No t'alegraràs mai més,
ciutat de Sidó:
ets una verge violada.
Encara que passis a Quitim,
tampoc allà no trobaràs repòs.
13 Mira el país dels caldeus:
aquest poble ja no existeix.
Assíria n'ha fet un cau
d'animals feréstecs.
Hi havia alçat torres de setge:
ha destruït les seves defenses,
n'ha fet una ruïna.
14 Xiscleu i planyeu-vos,
vaixells de Tarsis;
la vostra fortalesa és destruïda.»
15 Des d'aquell dia, Tir serà oblidada durant setanta anys, que és la durada de la vida d'un rei. Passats setanta anys, a Tir li escaurà allò que diu la cançó de la prostituta:
16 «Pren la cítara,
ronda la ciutat,
prostituta oblidada.
Toca tan bé com sàpigues,
canta sense parar,
perquè es recordin de tu.»
17 Passats setanta anys, el Senyor pensarà en Tir. Ella es tornarà a enriquir prostituint-se amb tots els reialmes de la terra.
18 Però els guanys del seu comerç seran consagrats al Senyor. No els acumularà ni els guardarà; serviran perquè els qui viuen a la presència del Senyor s'alimentin fins a saciar-se i portin vestits esplèndids.
Lluc 23
1 Aleshores es va aixecar tota l'assemblea i el dugueren a Pilat.
2 Van començar així la seva acusació contra ell:
--Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei.
3 Pilat el va interrogar:
--¿Tu ets el rei dels jueus?
Ell li respongué:
--Tu ho dius.
4 Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:
--No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar.
5 Però ells insistien:
--Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí.
6 Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu.
7 Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús.
8 Herodes es va alegrar molt de veure'l. Feia temps que ho desitjava, perquè sentia a parlar d'ell i esperava veure-li fer algun prodigi.
9 L'anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res.
10 Els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l'acusaven amb força.
11 Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escarnir-lo, li va posar un vestit llampant i el tornà a enviar a Pilat.
12 Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.
13 Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble,
14 i els digué:
--M'heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar;
15 ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort.
16 El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
(
17 )
18 Llavors tots alhora es posaren a cridar:
--Mata'l, aquest! Deixa'ns lliure Barrabàs!
19 Barrabàs estava empresonat per uns disturbis que hi havia hagut a la ciutat i per assassinat.
20 Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús.
21 Però ells cridaven:
--Crucifica'l, crucifica'l!
22 Pilat els digué per tercera vegada:
--Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat que hagi comès res que mereixi la pena de mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
23 Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria acabà per imposar-se.
24 Pilat decidí de satisfer la seva petició:
25 va deixar lliure l'home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l'home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.
26 Quan s'enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d'ell.
27 El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien.
28 Jesús es girà cap a elles i els digué:
--Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills.
29 Perquè vénen dies que la gent dirà: "Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat!"
30 Llavors començaran a dir a les muntanyes: "Caieu damunt nostre!", i als turons: "Cobriu-nos!"
31 Perquè, si tracten així l'arbre verd, què serà del sec?
32 En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell.
33 Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.
34 Jesús deia:
--Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.
Després es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus.
35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient:
--Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!
36 També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre
37 i deien:
--Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix!
38 Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.»
39 Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient:
--¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!
40 Però l'altre, renyant-lo, li respongué:
--¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena?
41 I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal.
42 I deia:
--Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne.
43 Jesús li digué:
--T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís.
44 Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda:
45 el sol s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig.
46 Jesús va cridar amb tota la força:
--Pare, confio el meu alè a les teves mans.
I havent dit això, va expirar.
47 Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:
--Realment, aquest home era innocent.
48 Tota la gent que era present en aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se'n tornaven donant-se cops al pit.
49 Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-s'ho.
50 Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí,
51 però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d'Arimatea, una vila jueva, i esperava l'arribada del Regne de Déu.
52 Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús.
53 Va baixar-lo de la creu, l'embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú.
54 Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte.
55 Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús.
56 Després se'n tornaren, prepararen olis aromàtics i perfums, i durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.
23 Pero ellos insistían a gritos, pidiendo que lo
crucificara; y tanto gritaron que consiguieron lo que querían. 24 Pilato
decidió hacer lo que le estaban pidiendo; 25 así que dejó
libre al hombre que habían escogido, el que estaba en la cárcel por rebelión y
asesinato, y entregó a Jesús a la voluntad de ellos.
El capítulo 23 de Lucas
describe cómo Jesús fue juzgado e injustamente crucificado. Al leer los
versículos que he reproducido en esta entrada me he dado cuenta de algo que,
aunque muy evidente, nunca antes había percibido, a saber, que el cambio de
Barrabás, un asesino y maleante, por Jesús es una metáfora del cambio de la
vida de Jesús por mi propia vida.
De hecho, en eso consiste
precisamente mi salvación, en que a pesar de ser culpable, de merecer el
castigo del Señor y vivir separado de Él, su amor ha sido tan grande que le ha
llevado a tomar mi lugar para que yo pueda vivir.
Desconozco qué debió
sentir Barrabás ante semejante "golpe de suerte". Alguien que sólo
tenía como horizonte la muerte se ve, repentinamente, libre y en condiciones de
comenzar una nueva vida. ¿Se reformó? ¿Se convirtió en alguien que aprovechó esa
segunda oportunidad para vivir de forma diferente? o, por el contrario, se
felicitó por su buena fortuna y siguió su carrera delictiva.
Esa misma pregunta me la
hago a mí mismo. Ese "golpe de suerte" que ha sido la salvación ¿Me
ha cambiado y transformado? ¿Me ha dado un simple y sencillo barniz religioso?
¿Me ha dejado indiferente y vivo como vivía antes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada