LECTURA DISSABTE 4/8/18: ISAÏES 18 i LLUC 18

Dissabte 4 d’Agost

Isaïes 18

1 Ai del país on brunzen els eixams,

situat més enllà dels rius d'Etiòpia!

2 Envia per mar els seus ambaixadors

que naveguen amb barques de papir.

Torneu-vos-en, ràpids missatgers,

cap aquella gent esvelta i brunyida,

poble temut

aquí i enllà de les fronteres,

nació robusta i dominadora,

gent d'una terra solcada pels rius.

3 Vosaltres, habitants del món,

pobladors de la terra,

mireu si s'alça

un estendard a les muntanyes,

escolteu si sona un toc de corn.

4 Perquè el Senyor m'ha dit:

«Des del lloc on habito

observaré amb tota calma,

la calma d'un dia lluminós i càlid,

la calma de la mullena

en temps de sega.

5 Abans de la verema,

quan la vinya ja ha florit

i el raïm grana,

llavors s'esporguen les sarments

i es netegen,

s'arrenquen els pàmpols.

6 Així, tots els invasors

quedaran a mercè

dels voltors i dels animals feréstecs.

Els voltors hi passaran l'estiu,

i els animals feréstecs, tot l'hivern.»

7 Aleshores duran ofrenes al Senyor, Déu d'Israel, de part d'aquell poble de gent esvelta i brunyida, d'aquell poble temut aquí i enllà de les fronteres, d'aquella nació robusta i dominadora, gent d'una terra solcada pels rius. Duran les ofrenes al santuari del Senyor de l'univers, a la muntanya de Sió.

Lluc 18

1 Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:

2 --En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. 3 A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia:

»--Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.

4 »Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, 5 però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més."

6 I el Senyor va afegir:

--Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. 7 ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? 8 Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?

9 A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola:

10 --Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.

11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo."

13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: "Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador."

14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.

15 Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els imposés les mans, però els deixebles, en veure-ho, els renyaven. 16 Jesús féu acostar els infants i digué:

--Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. 17 Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.

18 Un home important li va preguntar:

--Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

19 Jesús li digué:

--Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 20 Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.

21 Ell va dir:

--Tot això ho he complert des de jove.

22 Jesús, en sentir-ho, li digué:

--Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

23 Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.

24 Jesús, en veure'l entristit, digué:

--Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! 25 És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.

26 Els qui ho sentien van dir:

--Si és així, qui pot salvar-se?

27 Ell respongué:

--Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.

28 Llavors Pere va dir:

--Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t'hem seguit.

29 Jesús els digué:

--Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, 30 rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, tindrà la vida eterna.

31 Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué:

--Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l'home: 32 serà posat en mans dels pagans, l'escarniran, l'insultaran, li escopiran, 33 l'assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.

34 Ells no van comprendre res d'això: aquell llenguatge els resultava obscur i no entenien què volia dir.

35 Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. 36 En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. 37 Li digueren que passava Jesús de Natzaret. 38 Llavors començà a cridar:

--Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!

39 La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:

--Fill de David, tingues pietat de mi!

40 Jesús s'aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:

41 --Què vols que faci per tu?

Ell respongué:

--Senyor, fes que hi vegi.

42 Jesús li digué:

--Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat.

43 A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.

Una vez, Jesús estuvo hablando con unas personas, de ésas que se creen muy buenas y que siempre están despreciando a los demás.

El capítulo 18 del evangelio de Lucas narra la parábola del fariseo y el recaudador de impuestos. Es bien conocida y todos sabemos el contenido de la misma. Al leerla he detectado una tendencia, un peligro, una deriva en la que fácilmente puedo caer y me pregunto si no será lo mismo para todos los seguidores de Jesús.

Se trata de la tendencia a olvidar que somos miserables aceptados como seguidores de Jesús por pura gracia y convertirnos en fariseos, es decir, personas que nos creemos superiores moralmente y miramos con desprecio a los demás.

Es una gran peligro porque, como el propio Jesús indica, cuando me creo muy bueno automáticamente desprecio a los demás y me considero por encima de ellos. Comienzo a pensar que soy más espiritual, más santo, más dedicado, más comprometido, más serio en la aplicación de las Escrituras y un etcétera que puede ser tan largo como queramos.

Podríamos verlo de otra manera, mi desprecio de los demás -versión más extrema- o mi sentimiento de ser más espiritual y comprometido con Cristo -versión más moderado y políticamente correcta- es un síntoma de una grave enfermedad que se llama fariseismo, enfermedad fácilmente reconocible en otros pero muy difícil de detectar en uno mismo.