Dimarts 14 d’Agost
Isaïes 26
1 Aquell dia, en el país de Judà cantaran aquest càntic:
«Tenim una ciutat fortificada,
envoltada de defenses,
muralles i baluards.
2 Obriu les seves portes
i hi entrarà un poble just,
que guarda la fidelitat
3 i manté ferm el seu cor.
El guardes en pau
perquè confia en tu, Senyor.
4 Confieu sempre en el Senyor,
que és la roca eterna:
5 ell abat els qui habiten dalt als cims,
arrasa la ciutat inaccessible,
l'arrasa fins a terra,
l'ajeu a la pols.
6 Els peus dels pobres la trepitgen,
els febles hi passen pel damunt.»
7 El just troba un camí pla:
tu li fas planera la ruta.
8 El camí que assenyalen
les teves decisions
ens fa esperar en tu, Senyor.
Anhelem únicament
de proclamar el teu nom.
9 De nit et desitjo amb tota l'ànima,
em deleixo per tu del fons del cor.
Quan executes a la terra
les teves decisions,
els habitants del món
aprenen a ser justos.
10 Si concedissis gràcia als dolents,
mai no aprendrien a fer el bé;
farien el mal
entre gent irreprensible,
no reconeixerien
la teva grandesa, Senyor.
11 Ells no s'adonen, Senyor,
que la teva mà els amenaça.
Que vegin, avergonyits,
amb quin amor ardent
defenses el teu poble.
Els devorarà aquell foc
que devora els teus enemics.
12 Senyor, dóna'ns la pau;
el fruit mateix del nostre treball
és obra teva.
13 Senyor, Déu nostre,
uns altres amos ens han dominat,
però nosaltres tan sols volem
proclamar el teu nom.
14 Aquells ara són morts,
no tornaran a viure;
són ombres, no s'aixecaran més.
Tu els has judicat i exterminat,
sense deixar-ne cap record.
15 Però tu, Senyor, has fet créixer
aquest poble;
l'has fet créixer,
li has mostrat la teva glòria,
has eixamplat
les fronteres del seu territori.
16 En el perill, Senyor, recorrien a tu.
Mormolaven una pregària
quan els afligia el teu càstig.
17 Hem estat, Senyor, davant teu,
com la dona a punt d'infantar
que, en els seus dolors,
crida i es retorça.
18 Hem patit dolors com ella,
però no hem infantat res.
No hem portat la salvació al país
ni nous habitants al món.
19 Que visquin els teus morts, Senyor,
que ressuscitin les seves despulles!
Vosaltres que jaieu a la pols,
desvetlleu-vos i crideu de goig:
la teva rosada, Senyor,
és rosada de llum,
i el país de les ombres infantarà.
20 Poble meu, corre,
entra a casa teva,
tanca-t'hi amb pany i clau,
amaga-t'hi un moment,
fins que passi de llarg
la indignació del Senyor.
21 Ell sortirà del lloc on resideix
per castigar els crims
dels habitants de la terra.
La terra no encobrirà la sang vessada
ni amagarà mai més cap víctima.
Fets 2
1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts.
2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
3 Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells.
4 Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.
5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel.
6 Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.
7 Sorpresos i meravellats, deien:
--¿No són galileus, tots aquests que parlen?
8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna?
9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia,
10 de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma,
11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.
12 Sorpresos i desconcertats, es deien els uns als altres:
--Què vol dir tot això?
13 Però d'altres, rient-se'n, deien:
--És que el vi els ha pujat al cap!
14 Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i alçant la veu digué:
--Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules.
15 No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí.
16 Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel:
17 »Els darrers dies
—és Déu qui ho afirma—
abocaré el meu Esperit sobre tothom:
els vostres fills i les vostres filles
profetitzaran,
els vostres joves tindran visions,
i els vostres vells, somnis.
18 Aquells dies abocaré el meu Esperit
sobre els meus servents
i les meves serventes,
i profetitzaran.
19 Faré que apareguin prodigis
dalt al cel
i senyals aquí baix a la terra:
sang, foc i una columna de fum.
20 El sol s'enfosquirà
i la lluna es tornarà sang
abans no arribi el dia del Senyor,
dia gran i resplendent.
21 Llavors tots els qui invoquin
el nom del Senyor se salvaran.
22 »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou.
23 Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d'acord amb la decisió que Déu havia pres i fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius.
24 Però Déu l'ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder.
25 Perquè David, referint-se a ell, deia:
» Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.
26 El meu cor se n'alegra
i en faig festa tot jo;
fins el meu cos reposa confiat:
27 no abandonaràs la meva vida
enmig dels morts
ni deixaràs
que el teu Sant es corrompi.
28 M'ensenyaràs
el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant.
29 »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre.
30 Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents,
31 va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no s'havia corromput.
32 »A aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis.
33 La dreta de Déu l'ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l'Esperit Sant promès, i ara l'ha donat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu.
34 Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir:
»Oracle del Senyor al meu Senyor:
Seu a la meva dreta,
35 i espera que posi els enemics
com a escambell dels teus peus.
36 »Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d'Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.
37 Quan van sentir això, es van trasbalsar i digueren a Pere i als altres apòstols:
--Germans, què hem de fer?
38 Pere els va respondre:
--Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l'Esperit Sant.
39 Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre.
40 Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava dient:
--Aparteu-vos d'aquesta generació esgarriada.
41 Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s'afegiren als germans unes tres mil persones.
42 Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries.
43 Per mitjà dels apòstols es feien molts prodigis i senyals, i la gent sentia un gran respecte.
44 Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots;
45 venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú.
46 Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb joia i senzillesa de cor.
47 Lloaven Déu i eren ben vistos de tot el poble. I cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui acollien la salvació.
“Sucederá que en los
últimos días, dice Dios,
derramaré mi Espíritu sobre toda la humanidad;
los hijos e hijas de ustedes
comunicarán mensajes proféticos,
los jóvenes tendrán visiones,
y los viejos tendrán sueños.
derramaré mi Espíritu sobre toda la humanidad;
los hijos e hijas de ustedes
comunicarán mensajes proféticos,
los jóvenes tendrán visiones,
y los viejos tendrán sueños.
El segundo capítulo del libro de los Hechos narra el primer sermón
evangelístico de Pedro justamente después de la venida del Espíritu Santo sobre
los discípulos reunidos en oración.
En su mensaje el apóstol hace mención a la profecía del profeta Joel y
la relaciona con aquello que en aquel momento preciso están experimentando los
discípulos y sus oyentes.
Me pregunto dónde ha quedado hoy en día nuestra capacidad de ver y de
soñar, de creer que el Reino de Dios puede ser una realidad y que nosotros
podemos contribuir a su construcción.
Me pregunto qué nos impide ver y soñar. Tal vez nuestro cansancio,
nuestro egoísmo, nuestro miedo a la involucración, nuestra pérdida de la
perspectiva de de las cosas desde el punto de vista de Dios que puede
convertirnos en cínicos y "realistas" ante el mundo que
vivimos.
La verdad es que perder la capacidad de ver y soñar es perder, al menos
un poco, la capacidad de vivir con ilusión, de experimentar la construcción del
Reino de Dios como una aventura en la que vale la pena invertir, es, de
definitiva, morir en vida porque ¿Quién puede vivir sin ver ni soñar? Yo no
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada